La poesia musicada d’Agustí Bartra centra una nova sessió de ‘Dimarts us presentem…’
CURSOS INTENSIUS DE LLENGUA CATALANA Preparació per als EXÀMENS OFICIALS DE NOVEMBRE de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya CONVOCATÒRIA TARDOR 2005
17/10/07 (Redacció ÒC)
‘Bartra és un continent. El seu arraconament és una gran pèrdua per a la cultura catalana.’ Amb aquesta contundència es va expressar el crític literari Sam Abrams a la darrera sessió del cicle ‘Dimarts us presentem…’. L’acte va servir de presentació del disc La sínia i l’estrella. Suite d’Agustí Bartra, de Miquel Pujadó, qui també va participar en la sessió. ‘No ens podem permetre aquests luxes’, va afegir Abrams, ‘Bartra és el verdader gran poeta de l’exili català a Mèxic, per davant de Josep Carner’. Per aquest motiu, el crític literari va aplaudir l’edició del treball discogràfic de Pujadó, ja que ‘és important conèixer nous suports de difusió de cultura’, i va recordar que ‘sense Raimon, molta gent avui no coneixeria Ausiàs March’.
Miquel Pujadó, per la seva banda, va reconèixer no haver-se sentit temptat a musicar poemes fins que va conèixer Bartra. Prenent el model de Leo Ferrer, va configurar els temes del disc en un model de treball monogràfic que també va imitar del cantautor francès. Pujadó va reconèixer la dificultat de musicar Bartra ja que ‘és un poeta riu; extens i difícilment musicable’, però va admetre que el va sorprendre la fluïdesa amb què es van anar configurant els temes del disc. L’artista va tancar la sessió amb la interpretació de sis dels temes que formen part del seu treball La sínia i l’estrella.
‘Bartra és un continent. El seu arraconament és una gran pèrdua per a la cultura catalana.’ Amb aquesta contundència es va expressar el crític literari Sam Abrams a la darrera sessió del cicle ‘Dimarts us presentem…’. L’acte va servir de presentació del disc La sínia i l’estrella. Suite d’Agustí Bartra, de Miquel Pujadó, qui també va participar en la sessió. ‘No ens podem permetre aquests luxes’, va afegir Abrams, ‘Bartra és el verdader gran poeta de l’exili català a Mèxic, per davant de Josep Carner’. Per aquest motiu, el crític literari va aplaudir l’edició del treball discogràfic de Pujadó, ja que ‘és important conèixer nous suports de difusió de cultura’, i va recordar que ‘sense Raimon, molta gent avui no coneixeria Ausiàs March’.
Miquel Pujadó, per la seva banda, va reconèixer no haver-se sentit temptat a musicar poemes fins que va conèixer Bartra. Prenent el model de Leo Ferrer, va configurar els temes del disc en un model de treball monogràfic que també va imitar del cantautor francès. Pujadó va reconèixer la dificultat de musicar Bartra ja que ‘és un poeta riu; extens i difícilment musicable’, però va admetre que el va sorprendre la fluïdesa amb què es van anar configurant els temes del disc. L’artista va tancar la sessió amb la interpretació de sis dels temes que formen part del seu treball La sínia i l’estrella.