Les indústries culturals, a debat als Dijous de l’Òmnium
[06/05/2007] Centenars de persones es van acostar el diumenge, 6 de maig, a la pista de bàsquet del parc de Can Solei per participar en el Llibre Gegant, activitat organitzada per Òmnium Cultural, dins la Festa del Badiu. Mig centenar de nens i nenes van veure el seu conte il·lustrat per una vintena de dibuixants i pintors. Ara, les làmines de gran format, que contenen el text dels menuts i la il·lustració acompanyant, seran editades i pròximament s’exhibirà el resultat en una de les biblioteques de la ciutat. L’activitat va tenir el suport de l’Associació de Veïns del Centre -organitzadora de la Festa del Badiu- i de l’associació de Belles Arts del Museu de Badalona i de l’Escola d’Arts i Oficis Pau Gargallo.
03/05/2007 (Redacció ÒC)
Els Dijous de l’Òmnium han debatut la situació de la indústria cultural catalana de la mà de Vicent Partal, director de Vilaweb; Antoni Lladó, director de l’ICIC; i Lluís Gendrau, director de la revista Enderrock. El debat ha plantejat les principals mancances de la cultura catalana per tal d’articular una indústria potent al seu voltant. Lladó ha criticat la política de subvenció pública del cinema català, perquè, segons ha manifestat, ‘dificulta la concepció d’una indústria catalana pròpia’. Gendrau, per la seva banda, ha recordat la precarietat de la indústria musical, la qual, segons les seves paraules, té ‘molta creació’ però que aquesta sembla viure ‘subterrània’ als mitjans. Precisament la indústria comunicativa ha centrat el discurs de Vicent Partal. Per al director de Vilaweb, l’administració pública catalana ha promocionat grups mediàtics en castellà i en un sentit ‘poc plural’ de la realitat comunicativa del país.
Els Dijous de l’Òmnium han debatut la situació de la indústria cultural catalana de la mà de Vicent Partal, director de Vilaweb; Antoni Lladó, director de l’ICIC; i Lluís Gendrau, director de la revista Enderrock. El debat ha plantejat les principals mancances de la cultura catalana per tal d’articular una indústria potent al seu voltant. Lladó ha criticat la política de subvenció pública del cinema català, perquè, segons ha manifestat, ‘dificulta la concepció d’una indústria catalana pròpia’. Gendrau, per la seva banda, ha recordat la precarietat de la indústria musical, la qual, segons les seves paraules, té ‘molta creació’ però que aquesta sembla viure ‘subterrània’ als mitjans. Precisament la indústria comunicativa ha centrat el discurs de Vicent Partal. Per al director de Vilaweb, l’administració pública catalana ha promocionat grups mediàtics en castellà i en un sentit ‘poc plural’ de la realitat comunicativa del país.