L’homenatge a Salvador Puig Antich omple l’auditori del Vinseum

Actualitat

El passat dimarts 27 de febrer, l’auditori del Vinseum s’omplia de gom a gom en la segona sessió del cicle «Salvador Puig Antich, 50 anys del seu assassinat». Una taula rodona, moderada pel periodista Jordi Eroles i amb quatre ponents de perfils diversos, va donar una visió molt completa de la figura de Salvador Puig Antich, que va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa cinquanta anys, després d’un procés judicial que va ser una autèntica farsa.

La primera intervenció va ser la de la germana d’en Salvador, Montserrat Puig Antich, que va esmentar les seves arrels vilafranquines: la seva mare era de Vilafranca i acostumaven a venir-hi per la Festa Major. I va parlar del seu germà com una persona alegre, simpàtic, bon estudiant, sempre disposat a ajudar els amics i molt idealista. I del trasbals que van representar aquells fets per a elles, les seves germanes, que el van acompanyar fins a l’últim moment.

L’historiador Josep Pimentel ens va introduir en el context històric i polític i en el MIL, el grup anarquista al qual va pertànyer en Salvador remarcant, però, que aquest moviment ja s’havia autodissolt feia uns quants mesos quan el van detenir.

El periodista Jordi Panyella, que acaba de publicar el llibre Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés, va explicar que havia anat diverses vegades al lloc dels fets, la porteria del carrer Girona, 70 de Barcelona, on van detenir Puig Antich i on encara hi ha els impactes del tiroteig. En el seu llibre, que és la revisió i ampliació de la primera edició de l’any 2014, Panyella revela que la policia franquista va alterar el contingut del sumari i va fer desaparèixer diversos documents i proves que haurien exculpat en Salvador. Panyella s’ha entrevistat amb testimonis directes dels fets que no havien volgut parlar fins ara.

Magda Oranich, advocada, que va estar col·laborant amb altres advocats en tot el procés judicial, va donar el seu testimoni recordant la sensació d’impotència que van experimentar.

L’acte es va acabar amb la projecció d’un vídeo que reproduïa la cançó A Margalida de Joan Isaac, interpretada per Gemma Humet.