Ahir dimarts 15 d’abril es va presentar, a la SalaVestíbul de Llevant de la Biblioteca de Catalunya, la recent publicada novel·lade Joaquim Carbó, L’última casa(Columna Edicions).

Aquest ‘homenatge a Madorell’, com afirmal’autor, tanca el cicle de les aventures de Pere Vidal i Henry Balua iniciadesfa més de quaranta anys amb el best-seller Lacasa sota la sorra.

L’acte va començar a dos quarts de vuit,amb la intervenció de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya.Lamarca va explicar la relació entre la Biblioteca i Joaquim Carbó, autor queha donat i dóna a la Biblioteca els seus arxius personals i els originals deles seves obres. La directora va destacar també la prolífica producció editadade Carbó, amb un volum considerable al fons de la biblioteca.

Tot seguit Patrizia Campana, editora deColumna, va dibuixar l’estructura de L’últimacasa i, sense desvetllar-ne el final, va fer una síntesi de la històriadels personatges que, en aquesta novel·la, comparteixen pàgines amb el propiautor.

La intervenció de Joaquim Carbó va ser tanextensa com agradable; amb el seu do de paraula i les seves ganes de comunicar,Carbó va repassar breument la seva trajectòria literària. Els inicis a Cavall Fort, l’aventura d’Ofèlia Dracs, la relació amb Madorell…Joaquim Carbó va anar engrunant la gestació de les seves criaturetes literàriesi va centrar-se especialment en la de la sèrie iniciada amb La casa sota la sorra, que vacontextualitzar tot explicant-ne les peripècies i èxits de la publicació i eltransvasament al còmic gràcies a Madorell. L’últimacasa és el punt i final de les aventures del baliga-balaga d’en Pere i delbonàs d’en Henry, sempre a punt d’heure-se-les amb el senyor Ti. La novel·la,com comentava Carbó, va ser difícil de classificar a l’hora d’adscriure-la enuna col·lecció o altra; la seva particularitat metaliterària ‘l’autor entra enel joc literari i crea la novel·la des de dins de la novel·l­a’ la fan un textespecial, però no per això deixa de ser una novel·la juvenil que pot llegirtothom; a part de ser un homenatge a Madorell, també ho és a tots els àvidslectors de ‘les cases’ carbonianes.

L’autor va cloure l’acte amb una reflexióen què afirmava que, malgrat les queixes que manifesta davant el sectorliterari i editorial, està molt content del que li ha aportat i li aporta nonomés l’escriptura sinó també la vinculació amb els infants, mestres i companysdel món de l’educació i la literatura.