Enric Marín inicia el cicle de conferències de primavera amb el títol: Catalunya, globalització i sobirania nacional.

El periodista i professor Enric Marín va començar la seva conferència fent un ràpid repàs a les diverses etapes de la història de Catalunya des de l’anomenada ‘decadència’ fins a l’actualitat, comentant els diferents processos de recuperació econòmica, cultural i política. Pel que fa als darrers vint-i-cinc anys, Marín va manifestar que, a partir de la democràcia, hi ha hagut tres grans fites en la construcció nacional de Catalunya: la immersió lingüística, la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i la creació de la policia autonòmica.  

 El conferenciant va definir la globalització com un esdeveniment transcendental, un canvi d’època, com ho va ser en el seu dia la revolució industrial. En relació als seus efectes envers Catalunya, Marín considera que els països d’entre 3 i 15 milions d’habitants són els que millor s’adapten a la globalització, en aquest sentit Catalunya té avantatge respecte a d’altres territoris. D’altra banda, la globalització fa necessari que Catalunya existeixi almenys simbòlicament en l’escena internacional, bé sigui a través de seleccions esportives o a través d’altres mecanismes.

 Finalment, la globalització també comporta, segons Marín, la no necessitat d’obtenir un estat propi  com els que existien fins fa pocs anys, doncs els elements que abans els configuraven (moneda, fronteres, exèrcit) han sofert profundes variacions.

 Com a conclusió de la seva optimista exposició, Marín va animar els catalans a mobilitzar-se com a única possibilitat perquè Catalunya pugui aprofitar els avantatges que la globalització li pot comportar.