24/11/06 (Redacció ÒC) L`última ponència del Curs d`activisme lingüístic “I jo què puc fer”, que va tenir lloc el 22 de novembre, portava per títol Catalans “immigritzats”. Amb aquest terme, Miquel Fernández va referir-se a un conjunt de persones que tot i ser nascudes a Catalunya són sovint titllades d`immigrants només pel fet que algun membre de la seva família hagi nascut fora d`aquí. L`arribada a Catalunya de població originària d`altres punts de l`Estat espanyol als anys seixanta i setanta és la que ha donat lloc a aquesta generació de persones nascudes a Catalunya que són encara vistos com a immigrants. El ponent va explicar els factors que originen aquest fenomen i va donar diversos motius per trencar certs prejudicis. Basant-se en les opinions i estudis d`experts com el sociòleg Salvador Cardús, la demògrafa Anna Cabré o l`historiador Martí Marín, Miquel Fernández va oferir algunes dades que demostren els beneficis econòmics, socials i demogràfics de l`onada migratòria, sense la qual a Catalunya hi hauria menys de la meitat de la població actual. Així, citant Salvador Cardús, el conferenciant va comentar que “la immigració no posa en perill Catalunya, sinó que la constitueix i contribueix a fer perdurar la llengua, la cultura i el tarannà catalans”. Tot seguit, el conferenciant va descriure la campanya d`acollida lingüística de la Plataforma per la Llengua destacant el català com una eina per treure l`etiqueta d` “immigrant” als nous ciutadans del nostre territori. La Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural han organitzat aquesta segona edició del Curs d`activisme lingüístic. Amb la xerrada de Miquel Fernández s`ha posat fi a l`edició d`enguany que ha aprofundit en el coneixement dels drets que els catalanoparlants tenim reconeguts i ha analitzat les mancances actuals en comparació amb altres situacions semblants als països occidentals.