10/04/2008 (Redacció ÒC)
Ahir per la tarda, a la seu nacional d’ÒmniumCultural, s’escoltava Mishima. Una guitarra acústica, un piano i una veu que captivava el públic amb les seves lletres properes, càlides i personals.  

Marc Lloret (piano)  i David Carabén (veu i guitarra), membres d’aquest grup de pop alternatiu intimista i innovador, presentaven el seu quart i darrer treball, Set tota la vida, un disc que promet, i molt, si fem cas a la crítica.

Gravat a Cadis de la mà del productor Paco Loco i editat pel segell Sinnamon (és el primer cop que edita un disc en català), Set tota la vida de Mishima vol ‘dir coses que vulguin dir alguna cosa’, en paraules de Carabén. ‘El nostre objectiu és transitar pels camins comuns de la cançó pop sense sacrificar la complexitat de la música’,  explicava la veu de Mishima al públic assistent.

Cançons com Un tros de fang, El temple, Em deuria enamorar o Miquel a l’accés 14 van omplir la seu d’Òmnium Cultural d’una aura especial, sorprenent a aquells que no n’havien sentit res i enamorant els que ja coneixien el repertori. ‘La música és un ambaixador fantàstic’, explicava Carabén fent referència a la llengua de les cançons de Mishima ja que, després de dos discs en anglès, el grup ha escollit el català per seguir endavant la seva trajectòria professional.

Amb Alguna cosa em diu que sí, Mishima s’acomiadava d’Òmnium Cultural, després d’haver intercanviat opinions i d’haver respost les curiositats i preguntes del públic. Per uns moments, l’intimisme i la màgia de Mishima van descobrir-se a Òmnium.