El passat dijous 15 de novembre va tenir lloc la segona conferència del cicle de literatura “Joves escriptors”. En aquesta ocasió, l’escriptora Najat El Hachmi va ser qui va parlar-nos de la seva obra, de la seva vida, de les influències que ha rebut i de com ha viscut els èxits dels seus llibres.

Najat El Hachmi, nascuda al Marroc, va arribar a Vic als vuit anys. A la seva primera novel·la, Jo també sóc catalana, dóna la seva visió com a immigrant del que suposa ser català: la llengua, la qüestió d’identitat, la religió, el punt de vista de la dona, etc. Segons l’autora, aquest llibre va ser “molt útil per a conèixer-me a mi mateixa, per tenir les coses clares”. Malgrat portar tants anys a Catalunya, El Hachmi va explicar que encara se li pregunta constantment per l’adaptació al nostre país: “La percepció que es té des de fora dels immigrants és fixa. Contínuament se’ns pregunta pel mateix, per l’adaptació, sense pensar que potser ja hem tirat endavant”. Per això, amb el seu primer llibre va tenir una bona oportunitat per parlar d’aquest procés.

No obstant això, és cert que com a immigrant té un material vital molt útil que ha sabut aprofitar. Tot i trobar-se en el dilema de si utilitzar aquest material quan escriu o descartar-lo perquè no l’encasellin, va optar per la primera opció en la novel·la L’últim patriarca, per la qual va guanyar el premi Ramon Llull. Es tracta d’una novel·la que, com va destacar, no és autobiogràfica, sinó que es basa en diverses històries que ha vist i que ha conegut, però no en primera persona. Malgrat tractar una història molt dura, Najat El Hachmi va destacar que la va escriure “sense pensar-m’ho gaire. M’ho vaig passar molt bé i vaig descobrir moltes coses de mi”. La llengua natal de l’autora és l’amazic, una llengua de tradició oral i sense literatura escrita. Tot el corpus de literatura oral que l’autora va rebre fins als vuit anys i que va estroncar en arribar a Catalunya apareix en aquest llibre, en la manera en com narra les històries. Per aquest motiu, l’autora va explicar que “L’últim patriarca està escrit en dues llengües: la llengua de la superfície, que és el català, i la llengua submergida, l’amazic”.

En el seu tercer i últim llibre, La caçadora de cossos, Najat El Hachmi abandona el punt de vista de la immigració i passa al terreny de la sexualitat. Aquesta novel·la, a diferència de l’anterior, no va ser fàcil d’escriure per a l’autora. No es tracta d’un text eròtic, sinó d’un llibre que permeti entendre com viu la sexualitat la dona d’avui. Tot i que actualment la dona pot viure la seva sexualitat molt més lliurement, encara no està tot solucionat. L’autora va acabar de parlar d’aquest llibre dient que malgrat la dificultat d’escriure aquest novel·la, la cosa positiva que en treu és que no ha fet una novel·la marroquina, i això és una satisfacció personal.

La xerrada va acabar amb els comentaris i preguntes del públic, que van trobar el punt de vista de l’autora molt interessant.

La propera conferència del cicle serà el proper dijous 22 de novembre, a les 8 del vespre, a càrrec de l’escriptora Marina Espasa.