Òmnium Cultural ha ha demanat que la defensa de l’escola en català sigui «l’eix prioritari» del segon any d’aplicació del Pacte Nacional per la Llengua. Ho ha manifestat el seu president, Xavier Antich, que ha comparegut amb la vicepresidenta i responsable de llengua de l’entitat, Marina Gay, per anunciar l’anàlisi i el posicionament d’Òmnium després del primer any d’un pacte que, ha insistit, ha de ser encara més ambiciós. «Defensar l’escola catalana ha de ser l’eix prioritari del segon any del Pacte Nacional per la Llengua, per tal que l’escola recuperi la seva capacitat per garantir el coneixement i l’ús del català a totes les noves generacions», ha insistit Antich, que ha remarcat: «I que això vagi de la mà de dos grans espais clau per a l’ús social del català: la feina, en el cas dels adults, i l’esport, per als infants i joves». 

Coincidint amb l’any just de signatura per part de les entitats de la societat civil, Òmnium ha analitzat els avenços d’aquest acord, però també ha recordat que «aquest segon any ha de servir de revulsiu per avançar més i millor en els objectius fixats». I això, segons Antich, significa «ser encara més exigents» i «abordar amb mesures, pressupost i polítiques concretes» les necessitats i obligacions lingüístiques. Perquè el desplegament del pacte i de les polítiques lingüístiques del país, ha dit, no només han de ser una prioritat del Departament de Política Lingüística, sinó també una acció prioritària de tot el Govern: «És el Govern qui ha de materialitzar i executar els objectius, les mesures i els pressupostos previstos, utilitzant el català sempre i arreu, però sobretot assumint proactivament, des de totes les conselleries, els compromisos del pacte i, naturalment, dotant tots els departaments d’un pressupost adequat que permeti portar a terme les polítiques lingüístiques que se’n deriven». I això, ha remarcat, en tots els àmbits, però especialment alguns dels més estratègics com l’educació, la sanitat, l’esport o el món local. El compromís, ha assegurat, «ha de ser d’absolutament tothom: del Govern en la seva integritat, de les forces parlamentàries catalanistes, de la societat civil organitzada i de la ciutadania compromesa».

Un Pacte amb avenços que ha de prioritzar l’escola

Antich ha recordat que Òmnium va contribuir a impulsar el Pacte ja el 2021. I que, des de llavors, la voluntat de l’entitat ha estat que no fos “un acord de govern ni entre partits, sinó una gran acord político social» que interpel·lés a tothom davant d’una situació lingüística de país històricament resolta «amb pedaços i respostes reactives». «Conscients que calia articular majories per aconseguir la normalització plena del català en tots els àmbits de la societat, hi vam donar suport alhora que vam adoptar també una posició atenta, expectant i fiscalitzadora envers les mesures que se n’havien de derivar i el finançament», ha afirmat.

Respecte d’aquest últim any, Òmnium valora positivament els avenços fets pel que fa a l’accés a l’aprenentatge del català, amb l’increment de més de 30.000 places per als cursos de català, un augment en el nombre de professors, una major oferta a municipis i barris -amb una nova línia de subvencions d’1,5 milions per a cursos-, i l’anunci de 50.000 places inicials més arran del procés de regularització, entre d’altres. No obstant això, l’entitat considera que és un increment encara insuficient, especialment en àmbits com el laboral, on encara restaria pendent la creació de 30.000 places més. «Només així ens podrem acostar a l’objectiu del Pacte d’incorporar 100.000 nous parlants cada anys», ha remarcat el president d’Òmnium, que ha desgranat els tres principals àmbits que l’entitat considera que s’haurien de prioritzar: escola, feina i esport.

«Considerem especialment greu la situació de l’escola catalana que, per a Òmnium, és un dels espais que més protecció necessita ja que representa, no només un model educatiu, sinó també un model cohesionador que ens defineix», ha dit Antich. Segons ell, és a les escoles i instituts on es juga «la batalla real de la llengua». Uns espais que sovint són la principal via d’accés al català per a noves generacions i que, amb la intromissió dels tribunals a les aules i l’ús que es fa del català en altres espais com els patis, menjadors o extraescolars, situen el català en una situació de perill. Antich ha afirmat que «cal que l’escola recuperi la seva funció essencial, que és garantir que l’alumnat, vingui d’on vingui, parli a casa seva la llengua que parli, acabi l’escolarització amb ple coneixement i capacitat d’ús del català». I, per això, ha insistit, «el català ha de seguir sent la llengua vehicular en tots els àmbits de la cadena educativa», una reivindicació que no només es reclama des de la mateixa comunitat educativa sinó també des del món econòmic, cultural, social, municipal, institucional i associatiu. 

L’àmbit laboral i l’esport, una assignatura pendent

Antich també ha desgranat la situació del català en l’entorn laboral. «De les 11 mesures que contemplava el Pacte en l’àmbit de la feina, se n’han portat a terme molt poques, i això és especialment greu perquè, tant sindicats com organitzacions empresarials, tenen molt clar que la llengua és, a l’àmbit laboral, una oportunitat», ha dit, i ha recordat que, al mercat laboral català, «el 36% dels professionals nascuts fora de Catalunya i nou de cada deu llocs de treball creats des de la pandèmia s’han cobert amb persones nouvingudes». A més, en el cas específic de la sanitat, «tres de cada deu metges encara no el sap parlar i, malgrat això, la voluntat del sector hi és, perquè dos de cada tres metges nascuts fora de Catalunya manifesta que el vol aprendre».

L’àmbit de l’esport, per altra banda, és també una assignatura pendent del Pacte. «És el principal espai de socialització d’infants i joves fora de l’escola», ha recordat el president d’Òmnium, «i només un 14% dels entrenaments es fan en català». Ho certifica la macroenquesta que Òmnium Cultural va impulsar amb la UFEC i la UCEC, que recull que els clubs i federacions esportives reclamen més finançament i que se’ls ajudi a implementar plans lingüístics: «Cal més ajuda institucional perquè el català a l’esport sigui una realitat general».