Òmnium demana uns compromisos als partits polítics catalans com a acció de govern de la propera legislatura
03/11/06 (Redacció ÒC) La sessió d’aquesta setmana d’Els dijous de l’Òmnium ha tractat de l`estat del català a la Catalunya Nord i el procés de recuperació d`identitat catalana que s`està donant en els seus comtats. En primer lloc va intervenir Pere Manzanares, president de l’Associació Arrels. Per tal d`introduir l`actual situació, va fer un breu repàs a la història de la Catalunya Nord fent èmfasi en el Tractat dels Pirineus que el 1659 va cedir a la corona francesa els cinc comtats catalans del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir. Tot seguit, va comentar la forta descatalanització que l’estat francès ha dut a terme any rere any i la negació d’identitat que les fortes mesures d`integració franceses van imposar als nord-catalans. “Tot i el fort procés d`afrancesament, encara avui en dia hi ha entre la memòria col·lectiva un record català”, va comentar Manzanares el qual es va mostrar optimista pel que fa a les perspectives de futur. El president d`Arrels va assenyalar també diversos condicionants per a la recuperació del català, que té lloc a poc a poc però de manera constant: la influència dels intel·lectuals i la Nova Cançó, els contactes amb els productes culturals del sud i l`actual visió del català que és considerada una llengua de prestigi pels habitants de la Catalunya Nord. A més, comparant-la amb altres llengües de territoris francesos com ara l`occitana o la bretona, ha constatat que la catalana és la llengua que resisteix més bé davant l`hegemonia del francès. Finalment, es va donar la paraula al president d’Òmnium Cultural Perpinyà, Cristian Martínez, que va fer un breu repàs a una enquesta realitzada fa poc sobre el coneixement i l’ús del català per part dels nord-catalans. En general, les dades eren molt esperançadores ja que un 60% dels ciutadans asseguren voler parlar català i el 70% estan disposats a incrementar-ne l’ús. Pel que fa a la transmissió de la llengua, el 70% volen que els fills aprenguin català a l`escola. També va comentar que la majoria de ciutadans volen el català present en el turisme i l`economia -àmbits on s`utilitza menys- i també en la cultura. Com a conclusió final, va expressar la seva esperança pel que fa a aquest esclat d`identitat catalana que compta amb el suport d`institucions del sud per tal de tirar-lo endavant.
La setmana passada, el president d’Òmnium Jordi Porta i altres membres de la Junta de l’entitat van dur a terme diferents reunions amb representants dels partits polítics catalans.
En primer lloc va passar per la seu d’Òmnium Cultural Jaume Bosch, vicepresident d’Iniciativa per Catalunya Verds i diputat i senador en representació del Parlament de Catalunya. En segon lloc, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, va assistir a un dinar a la mateixa seu, durant el qual es va dur a terme la reunió. Finalment, el portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Felip Puig, també va passar per la seu d’Òmnium. Per la seva banda, el Partit Socialista de Catalunya no va aportar cap representant a la trobada.
Les demandes que Òmnium va fer a aquests tres representants polítics giraven entorn dels tres eixos bàsics de l’entitat: llengua, cultura i país.
Pel que fa a la llengua catalana, es demana que el govern de la propera legislatura elabori una nova llei de política lingüística que actualitzi la llei actual, especialment en relació amb el compliment del deure de conèixer la llengua catalana.
Defensar i promoure l’espai català de cultura i comunicació, per dimensionar la cultura catalana cap als 12 milions de consumidors, és la proposta sobre cultura que Òmnium ha presentat als partits polítics catalans.
Finalment, dins l’àmbit de la identitat nacional, el compromís que es demana al proper govern català és el manteniment de l’Estatut del 30 de setembre com a patrimoni comú i horitzó de futur del poble de Catalunya, en combinació amb l’exigència de compliment de l’Estatut vigent.