L’entitat, que coordina l’actuació judicial de les famílies, considera que la inadmissió de la demanda obliga a articular amb més motius una resposta unitària i contundent de país davant la futura sentència del TC

Òmnium Cultural lamenta la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’inadmetre a tràmit la demanda que l’entitat i les famílies de l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar van interposar per defensar els drets de l’alumnat de continuar amb el model d’escola catalana que té, com a llengua vehicular i preferent, el català. 

Aquesta demanda es va interposar contra la decisió del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’imposar el 25% d’escolarització en castellà. A principis de desembre del 2021, les famílies van iniciar els tràmits legals amb el suport d’Òmnium Cultural quan es van assabentar que l’escola aplicava el 25% de castellà a l’aula per imposició de l’alt tribunal català. Ara, el tribunal d’Estrasburg no admet a tràmit la demanda de les famílies i d’Òmnium, i decideix no entrar a debatre’n el fons. 

El tribunal no té en compte que el model lingüístic que cal aplicar a l’escola catalana emana d’una llei del Parlament de Catalunya que compta amb el suport de més del 85%. “Volem recordar que el model d’escola en català deu compliment a unes lleis aprovades per amplíssimes majories al Parlament de Catalunya i que és troncal per a la construcció permanent d’aquest país i la defensa del català”, ha afirmat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha denunciat que els tribunals espanyols, que han estat els que han iniciat aquest periple, “no respecten les institucions catalanes, les lleis vigents, ni els consensos socials i que, sota el fals pretext de defensar els drets lingüístics d’una part, estan disposats a tot per acabar amb la immersió lingüística”. 

Òmnium considera, a més, que la decisió del TEDH d’inadmetre la demanda contrasta amb les recomanacions fetes a Espanya pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que ja va advertir que fixar un percentatge mínim de castellà a cada centre “és contrari a les obligacions acceptades per Espanya” en virtut de l’article 8 de la Carta. En aquest sentit, el mateix Comitè va qualificar la imposició judicial del 25% de castellà al sistema educatiu català com una “gran font de preocupació”. Per altra banda, el Relator Especial de l’ONU sobre qüestions de les minories el 2019 ja recomanava revisar qualsevol mesura que pogués reduir la proporció d’ensenyament en català a l’escola, després de recordar que el model català havia rebut elogis de la UNESCO. I el seu informe de l’octubre de 2023 també posava en dubte que les sentències del TSJC que imposaven un mínim del 25% de castellà s’ajustessin al dret internacional i demanava que es revisessin. A més, l’informe considerava que “reduir l’ús de la llengua catalana en l’exitós programa d’immersió a Catalunya correria el risc que els infants i alumnes d’entorns castellanoparlants no aprenguessin bé el català, per ser una llengua minoritària”.

Una lectura reduccionista del conflicte que tampoc imposa percentatges

Òmnium alerta que aquesta decisió assumeix una lectura reduccionista del conflicte i els arguments dels partidaris d’acabar amb el model d’escola catalana, i lamenta que la justícia europea hagi tancat la causa en fase d’admissibilitat, sense tenir en compte molts dels factors que han fet néixer i preservar aquest model propi a Catalunya. En qualsevol cas, el TEDH  no imposa cap percentatge, no resol la constitucionalitat de la llei catalana de 2022 i no anul·la el marge de les institucions catalanes per protegir el català.

Durant el llarg periple judicial per arribar fins a Europa, Òmnium i les famílies han vist com s’han anat arraconant els drets dels infants i com, des dels diferents estaments judicials, s’ha avançat en la desfeta del model d’escola catalana amb clares intencionalitats polítiques. “Constatem, ara, que el TEDH ha adoptat una posició no prou consistent en un cas que, com a punta de l’iceberg d’un conflicte polític molt més profund, no només afecta un model pedagògic, educatiu o lingüístic”, ha alertat el president d’Òmnium Cultural.

Alhora, Antich ha recordat que la comunitat educativa, però també el conjunt de país, estan des de fa mesos a l’espera de la sentència marc del Tribunal Constitucional sobre el català a l’escola. Òmnium ha denunciat sempre la intromissió dels tribunals en l’escola, ja que mai no s’han sustentat en cap criteri professional d’avaluació de l’aprenentatge. Sobre això, el president d’Òmnium ha insistit que el model d’escola catalana “garanteix el coneixement generalitzat de la llengua sense cap distinció, el creixement en igualtat d’oportunitats i que no es pugui separar a ningú per raó d’origen o de llengua familiar”. Per tant, ha dit, és un “model cohesionador de país” que només es busca trencar per “raons polítiques”. 

Òmnium fa una crida ciutadana a defensar el model

“La no admissió del recurs per part del Tribunal d’Estrasburg no té efectes pràctics respecte a la normativa que regula l’ús del català a l’escola”, ha assegurat Antich, que ha alertat que “la batalla real, malauradament, s’haurà de seguir lliurant als tribunals espanyols, en concret davant la futura sentència del TC”. 

Davant d’aquesta situació, Òmnium Cultural reafirma el seu compromís ferm amb la defensa del dret de tot l’alumnat a una educació en català, democràtica i basada en criteris pedagògics que garanteixi la igualtat d’oportunitats, i fa una crida al conjunt del país -tant a la comunitat educativa, però també a tot el teixit social, polític, econòmic i cultural- a articular una resposta contundent, unitària i radicalment democràtica contra aquesta sentència. 

En aquest sentit, Òmnium fa mesos que treballa amb altres agents per articular una resposta de país que superi l’àmbit educatiu i que permeti visualitzar un front comú sòlid i sense fissures en la defensa del model d’escola catalana.