Xavier Antich ha vinculat la figura i obra de Mesquida amb “la llibertat”, i n’ha destacat la seva entrega, transgressió i amor per la llengua

Biel Mesquida, que reivindica els Països Catalans, defineix “els verbs estimar i escriure” com les seves accions quotidianes

“Avui celebrem la perseverança d’una llengua, una cultura i una identitat per sobreviure i enfortir-se, malgrat totes les forces en contra. Per això, en temps d’incertesa, desconcert i amenaces, no podem perdre el nord: més llengua catalana per a tothom, més escola sempre i tota en català, i per a tots, i més cultura per a tothom”. Així ho ha reivindicat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, durant la gala d’entrega del 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que s’ha fet al Palau de la Música a l’escriptor, biòleg i comunicador Biel Mesquida. Un dels màxims reconeixements de l’entitat a la figura, trajectòria, obra i vida d’una persona que, segons ha afirmat Antich en el seu discurs, ha fet, de la literatura, “un exercici de llibertat”. “Calia vindicar la llibertat al 73, quan Mesquida escriu el primer llibre, i cal vindicar-la ara, al 2026, perquè les forces en contra de la llibertat sempre hi han estat, i sempre hi són, encara”, ha explicat el president d’Òmnium. En aquest sentit, Antich ha clamat “per la llibertat de les persones i dels pobles”, i ha posat el focus en Catalunya i els Països Catalans, “contra el regionalisme i la disgregació, contra la minorització i l’esquarterament cultural que ataca per totes bandes”, i també “per la democràcia i pels drets de totes les persones i dels pobles. I per la cohesió social d’aquest país que se n’enorgulleix de la seva diversitat”. 

Antich, que ha volgut centrar l’acte d’homenatge a Mesquida com un “acte de reconeixement de la nació completa i la llengua que ens agermana”, alhora que n’ha elogiat la trajectòria literària i la seva gran aportació a la literatura catalana i al país. “Mesquida no ha defraudat mai cap lector de veritat. Perquè mai no ha deixat de fer, amb l’escriptura, salts mortals sense xarxa”, ha comentat. Això l’ha portat a posar les primeres pedres del que Antich ha anomenat la “modernitat literària”. I al seu torn, ha dit, ha fet, del mesquidià, un idioma “que xucla de pertot, que vol ser una música de les llibertats, com una força vivificadora que intenta, a partir d’una llengua molt gastada i molt repetitiva, esmolar-la, fer-la a trossos, reconstruir-la, donar-li noves possibilitats de dir”. En definitiva, ha remarcat el president d’Òmnium, Biel Mesquida ha fet, amb la llengua catalana, “consciència d’allò que som i allò al que pertanyem”. “Una manera de pensar, de veure, de sentir de ser, en una paraula, de dir el món”, ha sentenciat. 

Mesquida reivindica els mestres, els Països Catalans i la llibertat

Poesia ha estat el mateix discurs de Mesquida, que en tercera persona ha repassat la seva vida i passió per la literatura i la llengua catalana. Biel Mesquida, ha dit -parlant d’ell mateix-, “fa de l’estimera la seva respiració necessària per viure, i per sobreviure, i té l’escriguera com aquest fer, bastir, i obrar la casa hospitalària en què viuen de pinte en ample, tots els llenguatges”. En aquest sentit, ha remarcat, “els verbs estimar i escriure són les accions quotidianes d’aquest picalletrer”. 

Però durant el seu parlament, Mesquida també ha recordat la passió per la literatura que li van transmetre de ben petit el seu pare i la seva mare, ambdós mestres, i ha posat en valor la tasca ingent dels educadors d’aquest país: “En Biel Mesquida no és res si no posa el cor, el cervell i la veu a favor dels mestres que avui lluiten al País Valencià i a Catalunya. On hi hagi un mestre, que els polítics acalin el cap empegueïts. No hem arribat fins aquí per perdre’ns en laberints de burocràcia i equilibris de quedar bé”. “En Biel Mesquida és escola en català, arrelada i resistent”, ha remarcat. I alhora, ha afegit, “en Biel Mesquida és tot llengua: el català de València, el català de Mallorca, el català de Barcelona, el català d’Andorra, de la Franja i Perpinyà, el català de l’Alguer i d’arreu”. Perquè, segons ha argumentat, “hi ha una sola llengua i és la catalana. Res més a dir o tot a dir, però en català”. I ha continuat: “Una sola llengua, un sol poble i una sola nació: els Països Catalans”. Entre aplaudiments, Mesquida ha brandat: “Podem cridar independència, però jo no ho cridaré mai sense afegir-hi unitat dels Països Catalans”. 

Per acabar, el flamant Premi d’Honor s’ha fet seves totes les persones que l’han inspirat, acompanyat i marcat durant la vida; ha demanat acabar amb la censura, esdevenir un país acollidor i solidari, i construir una terra on la llibertat mani per sobre de tot. “Benvingut tothom i que visca la llibertat de pensar, de viure i estimar”, ha dit, i ha afegit per acabar donant les gràcies a tothom: “Direu Biel Mesquida i sense saber-ho direu el nom de cadascun de vosaltres, que tant m’estimau”. 

Un acte que celebra l’escriptura com a resistència

L’espectacle, sota la direcció artística d’Isis Martin i Aleix Fauró, creat expressament per a l’ocasió, ha inclòs l’actuació musical de Lluís Llach, que ha cantat Viatge a Ítaca, i de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, que han cantat Blaus i sol de roses blanques, un text de Blai Bonet i música de Toni Parera. També hi ha hagut el monòleg Els missatgers no arriben mai, a càrrec de Pepa López, i un recital poètic fet per Blanca Llum Vidal, Adrià Targa i Mireia Calafell, que han recitat poemes de Trast i El Bel país on els homes desitgen els homes. 

El poeta Antoni Clapés, ha estat l’encarregat de fer la glosa, que celebra l’escriptura indefinible de Mesquida. Clapés parla del fet d’escriure, de la memòria històrica del país i del franquisme, la bellesa, la creació poètica, el desig, el territori, la solitud i l’amor.

El guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, té una estructura fixa de ferro basada en les quatre barres i el logotip d’Òmnium al qual s’hi adjunta un còdol d’un indret relacionat amb la persona que en rep. Enguany, el còdol prové de Palma. Mesquida ha escollit una pedra de marès, una pedra calcària pròpia de les illes enq uè estan construïdes les cases antigues, així com, en el cas de Palma, la catedral i la llotja. 

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. 

A la cerimònia hi ha assistit el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez; el conseller de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila; la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol; els expresidents de la Generalitat Pere Aragonès i Artur Mas; les expresidentes del Parlament Carme Forcadell, Laura Borràs i Anna Erra; diputats i diputades del Parlament, de la Diputació de Barcelona i representants de l’Ajuntament de Barcelona i de partits polítics, així com membres d’entitats i associacions del país. Per tercer any consecutiu, la cooperativa Abacus promou el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.