L’entitat exigeix que es reobri la investigació, denuncia quatre anys d’inacció judicial, rebutja que es responsabilitzi les víctimes i reclama diligències clau per determinar l’autoria

El president d’Òmnium, Xavier Antich, afirma que l’arxivament de la querella “només es pot explicar des d’un punt de vista polític i, en cap cas, jurídic o de preservació de drets”

Òmnium Cultural ha presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona contra la decisió del Jutjat d’Instrucció número 21 d’arxivar la causa oberta per l’espionatge que l’exvicepresident d’Òmnium Cultural Marcel Mauri, la responsable internacional i legal Elena Jiménez, i la periodista i companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, van patir durant el 2018, 2019 i 2020. Es tracta de la primera querella criminal que es va presentar en fer-se públic l’escàndol del Catalangate, i també la primera que s’arxiva després de quatre anys, i amb més de deu jutjats diferents amb causes relacionades. En aquest cas, el jutge, malgrat existir evidències d’infecció dels dispositius mòbils, decideix tancar la investigació i culpa les víctimes de la falta de resultats pel fet de no haver volgut entregat els seus telèfons a la policia. Per la seva part, Òmnium remarca al recurs que s’han aportat nombroses proves pericials informàtiques que acrediten les infeccions  i que obliguen a impulsar la investigació, i subratlla que el Parlament Europeu, el Consell d’Europa i Nacions Unides han exigit a Espanya una investigació rigorosa i efectiva sobre l’espionatge amb Pegasus. En aquest cas, l’entitat denuncia que es tracta d’una investigació judicial “fragmentària, lenta, revictimitzadora i inefectiva” i demana a l’Audiència de Barcelona que la reprengui.

A través del recurs, Òmnium esgrimeix que el jutge no ha demanat cap declaració als perjudicats ni ha sol·licitat cap informació a organismes estatals o europeus, i tampoc a l’empresa denunciada: “Durant quatre anys, el jutge instructor no ha practicat ni una sola diligència d’investigació”. “Si hi ha letargia, en cap cas és atribuïble a les acusacions” ni es pot culpar els querellants de “falta de col·laboració per no haver entregat els seus dispositius telefònics”, afegeix, ja que això suposaria vulnerar el seu dret a la intimitat i el secret de les comunicacions i, per tant, una clara revictimització quan “és precisament aquest dret l’espina dorsal del bé jurídic” que s’intenta protegir. Segons Òmnium, les víctimes han patit una “autèntica inquisito generalis” des del començament, ja que han estat justament elles les que han estat espiades sense empara judicial a través del programari espia, en el marc d’una operació general contra l’independentisme. 

Segons el president de l’entitat, Xavier Antich, “que el jutge hagi decidit arxivar, després de quatre anys, la querella d’Òmnium per l’espionatge a través de Pegasus només es pot explicar des d’un punt de vista polític i, en cap cas, jurídic o de preservació de drets”. “Per això, davant d’aquesta nova negativa judicial, ni ens arronsem ni cedim”, ha afirmat el president d’Òmnium, que ha assegurat que “amb aquest recurs a l’Audiència de Barcelona, seguim denunciant el que considerem un doble espionatge i una nova negligència judicial, que només respon a la voluntat de tapar una mala praxis política nascuda per espiar l’independentisme”. 

Els membres d’Òmnium espiats recorden a l’Audiència de Barcelona que la infecció i l’ús del programari Pegasus en els seus dispositius ja consta acreditada per informes i pericials de nombrosos organismes com CitizenLab, Amnistia Internacional, el Defensor del Poble, el Síndic de Greuges o la Comissió d’Investigació del Parlament Europeu, a més a més d’estar peritada per l’empresa EVIDENTIA. I sol·liciten que es doni l’impuls processal que la causa mereix per tal d’aclarir els fets i aconseguir justícia. Només així, insisteix l’entitat, es garanteix la tutela judicial efectiva i el dret fonamental a la intimitat. Al mateix temps, sol·liciten que s’elevi un suplicatori al govern espanyol per desclassificar tota la informació que el Centro Nacional de Inteligencia disposi sobre la infecció amb Pegasus als telèfons de Mauri, Jiménez i Bonet, i que s’expedeixi una Ordre Europea d’Investigació a les autoritats de Luxemburg per tal que siguin citades a declarar com a persona jurídica investigada a les mercantils NSO Group Technologies Limited, Q Cyber Technologies Limited i OSY Technologies, amb l’objectiu que es cedeixin totes les dades i documentació bancària vinculades a les operacions amb Pegasus.

Vulneració massiva de drets fonamentals

La querella d’Òmnium anava dirigida nominalment contra l’empresa NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus. En aquesta es denuncia una vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per l’estat espanyol.

En aquest sentit, la mateixa empresa NSO Group va confirmar que la contractació de l’spyware Pegasus és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. Així, el contracte per l’ús de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que l’ús del programari no seria ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella, aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta, indicis suficients perquè l’empresa sigui imputada. Alhora, la desclassificació de part de la causa i les declaracions públiques de qui era portaveu del govern espanyol el 16 de gener del 2024 permeten afirmar que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) utilitzava el programari Pegasus.

Espionatge contra Jordi Cuixart

Òmnium Cultural considera que les dates concretes i les persones que van ser espiades demostren que hi va haver una estratègia organitzada, amb Jordi Cuixart i la seva estratègia de defensa com a objectiu. Les proves aportades demostren que l’activitat de l’entitat i les persones que en formen part van ser espiades en moments clau, com ara la setmana prèvia a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu nacional d’Òmnium, el març de 2018; el dia abans del judici al Tribunal Suprem, el febrer de 2019; durant el procés judicial al Tribunal Suprem quan Cuixart preparava els seus últims arguments per al judici, o dies abans que el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària instés Espanya a alliberar els presos polítics, l’abril de 2019.