Parlem amb estil?

Actualitat

Amb el títol: «L’ús correcte d’una llengua: les traduccions, l’estil i les transgressions del català» va tenir lloc el passat 11 de juny, a la sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, la tercera sessió del cicle «Ús social del català», amb l’assistència d’unes 30 persones.   El ponent convidat  era el filòleg i periodista, Magí Camps, que va ser presentat per Jaume Ferrer, professor de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca. La trobada es va desenvolupar en forma de conversa entre tots dos, a partir del llibre de Magí Camps Parla’m amb estil, publicat recentment.

«La gent no és gens conscient de com parla, diu Camps, i quan dic ‘amb estil’ no vull dir ‘amb elegància’, necessàriament, sinó coherent amb la persona». L’estil depèn del registre: no parlem igual amb els amics o sopant en família, amb els fills… que quan som en un entorn laboral o quan anem a un acte on hi ha algú superior jeràrquicament, en què hem de ser molt més curosos. Com també els professors, els periodistes, els polítics… ho han de ser, ja que són «models». I cal que tots siguem  conscients del registre que fem servir a cada moment, tot i que cada vegada això es dilueix més i l’ús informal va ocupant l’espai de la llengua més formal. 

El català, com totes les llengües, evoluciona. Hi ha un moment que les persones amb consciència lingüística poden arribar a transgredir-ne alguna norma. Però, quina diferència hi ha entre una transgressió i un error?  Camps aclareix que quan parla de transgressió, es refereix sobretot a la ficció: novel·les, teatre… aquell camp on els autors sempre volen ser versemblants. Aquí és molt difícil, posar el límit. Ara, en els registres formals, hem de tenir molta cura, conèixer la norma i saber quan i com podem transgredir-la. Ser conscients del que fem. -Per què ho faig? Perquè no en sé més?- Per això parla de parlants amb consciència. 

També esmenta en el llibre que hi ha partits polítics lingüicides, que han fet molt mal al català, adverteix Jaume Ferrer. Segons Camps, diuen mentides conscientment, amb l’objectiu de minar la llengua, de minoritzar-la i anorrear-la.  Aquests partits volen destruir el català i voldrien que nosaltres desapareguéssim com a parlants del català. Però, en realitat, el monolingüisme és l’analfabetisme d’avui. I per això proposa el que ell en diu «efecte karaoke»: posar subtítols a les declaracions dels polítics i personatges públics, a fi que el català es pogués sentir arreu de l’Estat. Considera que seria molt bo per al català i per a Espanya. 

Finalment diu Camps que amb el català un pot anar a tot arreu. I fa una crida a tothom que hagi de contractar algú perquè li demani que sàpiga català i que s’adreci en català als clients. És una màxima que ell ja va aprendre quan, de petit, ajudava els seus pares a la bacallaneria que tenien al mercat. Qui dona el servei és qui s’ha d’adaptar, o més ben dit, el client sempre té la raó.