El divendres 1 de març, com cada divendres des de fa 16 mesos, un bon nombre de sitgetans i sitgetanes es van reunir a les vuit del vespre davant l’Ajuntament per recordar els nostres presos polítics. 

En aquesta ocasió coincidint en ple judici a la democràcia, es va llegir “La Cançó dels Invadits”, poema d’Apel·les Mestre escrit el 1915 i que Jordi Cuixart va recitar-ne un fragment durant la seva declaració al Suprem:

La Cançó dels Invadits
“No passareu!”

No passareu! i si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!

A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, ¿què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per ‘xo cantem: “¡Per més que feu,
no passareu!”

Apel·les Mestres.