Aquesta i altres curiositats sobre Vicenç A. Ballester i Camps s’explicaran a la presentació del llibre ‘Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938). Creador de l’estelada’, de Joan Muray i Fermí Rubiralta, que repassa la figura del fundador de la bandera independentista catalana.

La presentació, organitzada per organitzada per Òmnium Terrassa, la Fundació Reeixida i Rafael Dalmau Editor, serà el dijous 11 de febrer a les 19.30 h al Centre Cultural de Terrassa (rambla d’Ègara, 340) i hi intervindran els autors, Joan Muray i Fermí Rubiralta, l’historiador i editor Rafael Català i Dalmau i el president de la Fundació Reeixida, Joan Marc Passada. 

En paral·lel a la presentació de la biografia de Ballester la Fundació Reeixida donarà a conèixer la ‘Primera Ruta de la Independència’. Es tracta d’un circuit cultural i polític a través dels indrets on tingueren lloc els esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX, aleshores anomenat per la premsa ‘separatisme’ o ‘nacionalisme radical’.

Alguns apunts sobre Vicenç Albert Ballester

Vicenç A. Ballester i Camps és un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric català i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’Estelada.

A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir moltes de les senyes d’identitat catalanes del nostre temps: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara ‘La Tralla’, ‘Renaixement’ i ‘La Tronada’, va col·laborar en diferents capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que ‘Els Segadors’. Però, sobretot, va ser dels primers a copsar la necessitat d’internacionalitzar el plet català.

De portes endins, va emprendre una gran tasca de nacionalització del país esmerçant tots els seus esforços i la seva fortuna personal a impulsar un ampli ventall d’organitzacions que abastava pràcticament la totalitat d’expressions cíviques i culturals (orfeonisme, cant coral, excursionisme, sardanisme, etc.) i a defensar el conreu de la llengua catalana. Per sobre de tot destaca la creació (1904) i el manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto. A més a més, posà en marxa l’edició pionera de la revista infantil ‘En Patufet’.

En el terreny professional, Ballester fou capità de marina i també es dedicà a la importació i exportació de tota mena de productes, així com en la innovació tecnològica: energia hidroelèctrica, gas acetilè, etc.

Sobre els autors de la biografia de Vicenç A. Ballester

Josep Muray és responsable de l’arxiu personal de Vicenç Albert Ballester al Masnou i Fermí Rubiralta és un dels principals historiadors de l’independentisme català, amb obres com ‘Una història de l’independentisme polític català. De Francesc Macià a J.L. Carod-Rovira’ (2004) i amb biografies com les dels dirigents polítics Miquel Badia i Joan Cornudella.