Marc Romera, nascut el 1966, és filòleg, escriptor, docent i editor a La Breu Edicions, juntament amb Ester Andorrà i Ignasi Pàmies. Dirigeix la col·lecció Alabatre, al mateix temps que reparteix versos sobre els escenaris, a les aules d’institut on fa de professor o a les postades de qualsevol llibreria que contingui els poemaris que La Breu edita. Fou guardonat amb el premi Josep Maria Llompart de poesia (premis Cavall Verd) al millor llibre de poesia publicat durant el 2014 per La nosa (Proa, 2014), poemari pel qual ja va rebre el premi Carles Riba 2013.

La seva poesia és críptica, amant de la foscor, incòmoda, pedra reveladora de veritats que esquinça les vestidures. I és aquesta mateixa veu, ara configurant un obituari que pretén fixar el dol, que, a Neu negra (2016), es depura i destil·la fins a l’essencialitat en una alquímia que transforma el dolor de la mort (en aquest cas la del seu pare i la del seu mestre, Francesc Garriga Barata) en una experiència de poesia extrema.

Per la seva part, Toni Gol Roca, nascut el 1960, inicià els estudis de filologia hispànica i d’història i va emprendre la recerca sobre el carlisme durant la dècada dels vuitanta, tasca que segueix compaginant amb la prehistòria, les ciències religioses i la literatura. Dinamitzador cultural, organitza itineraris històrics i literaris i imparteix xerrades, conferències, seminaris i tallers de poesia i d’oratòria poètica, tasques que compagina amb la seva feina com a guia històric i cultural.

Ha publicat Acteón descubre a Diana en su baño (Premi Antoni Rovira, 1985), Enamorat de Wendy D. (Premi Goleta i Bergantí, 1990), Peter lluitant a la roca de la calavera (Premi l’Espurna del Clot, 1996), La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876) (Premi Pinós i Mataplana, 1987) i Haikus del Pedraforca (2013). Ha estat guanyador, també, del premi de poesia Josep Fàbregas i Capell amb El nen i la penombra del bosc sobre el riu (1995) i Policromia (1998).

Pop Fiction és un retorn disfressat de pulp. Després d’anys de preguntar-nos, on és Tonigol?, l’anagogia romàntica i eròtica d’aquell Manero que havíem perdut entre carlinades i haikus de la muntanya ens torna a colpir amb un poemari que a poc a poc transforma la irreflexió mística en un instint sensual vestit de pop vintage provocador i agosarat. Toni Gol segueix bastint, així, la seva exclusivitat i la seva poètica original i única, impossible d’etiquetar, impossible d’ignorar.