VOC – Festival Òmnium de Curtmetratges
El VOC selecciona curtmetratges de ficció i documental. La tria vol ser una representació de la qualitat, diversitat i risc en les creacions d’arreu dels Països Catalans i es proposa fer d’altaveu especialment en el talent emergent.
Sessió 1: Abismes quotidians
DOCUMENTAL
DANCING WITH ROSA
Direcció: Robert Muñoz Rupérez
Any: 2022
Sinopsi: Passat i present es donen la mà en la història de la Rosa, una dona de 84 anys que conviu amb la seva filla Eva que té síndrome de Down. Els records dels moments feliços, enregistrats en vídeos casolans, imatges de joventut tan llunyanes que ara semblen quasi irreals, s’entrelliguen amb un present on la Rosa s’enfronta al dilema respecte al futur de la seva filla. Un curtmetratge que ens parla de la nostàlgia i la solitud, però que alhora és també un exemple de lluita i d’amor, perquè la vida té moments difícils, però també hi ha moments per somriure i ballar.
Crítica escrita per Sandra Martín (La Casa del Cine).
FICCIÓ
DEMÀ HO DEIXEM
Direcció: David Moragas.
Any: 2022
Sinopsi: Una parella es retroba quan un d’ells torna de viatge, fet que deriva en un torrent d’emocions que sorgeixen, sobretot, pel tipus de relació que mantenen. La quotidianitat amb què filma David Moragas, aconseguida pel moviment constant de càmera i els enquadraments descentrats, juntament amb un treball interpretatiu molt naturalista dels actors, fa que ens sigui fàcil empatitzar amb ambdós personatges. Nosaltres també ens enfadem, sentim inseguretats, ràbia, decepció i tristesa. I l’amor no sempre ens salva. O potser sí?
Crítica escrita per Belit Lago (La Casa del Cine).
DOCUMENTAL
ARA CREMA
Direcció: Núria Gascón
Any: 2020
Sinopsi: Un objecte tan quotidià com un sofà crema davant un grup de gent. En un breu documental experimental que barreja arxius fotogràfics amb imatges en 16 mm i clips d’àudio per recrear l’ambigüitat dels records, són les paraules no parlades les quals afronten una memòria més obscura.
FICCIÓ
LA MORT PETITA
Direcció: Júlia Coldwell
Any: 2022
Sinopsi: Un honest relat sobre el fet de relacionar-se amb l’últim període d’una vida, mentre es procura sostenir els primers passos d’una altra. L’Adela, l’humil protagonista de La mort petita, intenta pal·liar les grans dificultats de mantenir la cura pel seu fill i treballar a la fàbrica del poble, a la vegada que la seva mare deixa entreveure els primers senyals de la pèrdua d’orientació: pateix una incipient demència. Sota aquest lúcid marc, Júlia Coldwell vertebra una delicada i afectuosa mostra sobre la vulnerabilitat a través de les relacions de ser mare i, alhora, també filla.
Crítica escrita per Gerard Galián (La Casa del Cine).
FICCIÓ
HOSTE
Direcció: Nil Manrique
Any: 2022
Sinopsi: Un home viu aïllat del món en una casa en plena natura, i cada nit ha de satisfer a una perillosa criatura. Amb aquest argument, Hoste aconsegueix oposar la tranquil·litat d’un paisatge idíl·lic amb el terror d’una atmosfera inquietant i amenaçadora. Quan el protagonista rep una trucada que l’informa que el seu fill, amb qui va discutir fa temps, es troba a l’hospital, haurà de fer front al monstre per tal de poder sortir de la casa. Una història emotiva i aterridora on el remordiment i l’orgull poden ser més perillosos que la terrible criatura.
Crítica escrita per Dani Álvarez López (La Casa del Cine).
DOCUMENTAL
MEMÒRIA ASSONANT
Direcció: Carles Esporrin
Producció: –
Any: 2021
Durada: 30’
Sinopsi: Maria Teresa Capdevila visqué de primera mà un dels episodis més crus de la història de la humanitat del segle XX. Per primer cop en un conflicte armat, la població civil fou bombardejada sense cap objectiu militar i amb l’única finalitat de sembrar el terror. Una nova tècnica bèl·lica assajada pel feixisme que posaria en pràctica durant la segona guerra mundial. Degut a l’escassetat de personal sanitari i als nombrosos danys humans causats pels raids aeris, el pare de la Maria Teresa anava cada dia al barri de la Barceloneta a curar els ferits dels bombardejos posant en risc la pròpia vida. Memòria assonat descriu en present l’experiència viscuda per la seva protagonista fa més de vuitanta anys. La narrativa contrasta el paral·lelisme existent entre aquest episodi i la pandèmia provocada per la COVID-19, buscant els sons concordants i divergents d’ambdues històries.
Sessió 2: Arrelant
FICCIÓ
SISÈ PRIMERA
Direcció: Albert Carbó
Any: 2022
Sinopsi: Sisè primera afronta des de l’humor una situació habitual en la realitat social actual. És difícil no veure’s representat per algun dels personatges que seran sotmesos a la minuciosa entrevista de la propietària d’aquest desitjat habitatge. El genial ús del muntatge en paral·lel confereix al curt un bon ritme narratiu que, al costat de la comicitat de les situacions, resulta en un exercici de teràpia col·lectiva per afrontar aquesta problemàtica tan present en el nostre dia a dia.
Crítica escrita per Fernando Cid (La Casa del Cine).
DOCUMENTAL
LATÈNCIA
Direcció: Montse Folgado i Carmen Molina
Any: 2022
Sinopsi: Latència és un bell curtmetratge sobre un tema terrible: una malaltia infantil incurable. La pel·lícula retrata de manera delicada l’amor i les frustracions que es deslliguen en l’interior d’aquesta família, que viu a una casa apartada en un entorn rural.
El to documental i el sentiment profund de realitat que es desprèn d’aquesta obra alhora bella i trista, provoca que simpatitzis amb uns personatges que s’esforcen per trobar un lloc a la malaltia dins de les seves vides.
Crítica escrita per Víctor Guadulupe Esparza Medina (La Casa del Cine).
FICCIÓ
ÚLTIM DIA D’ESTIU
Direcció: Àlex Serra i Ariadna Ulldemolins
Any: 2022
Sinopsi: Últim dia d’estiu és un minimalista coming of age exposat des del record dels estius interminables de la infància. Interminables perquè no desitjàvem que acabessin mai, perquè suposaven el retorn a la realitat, la fi de la fantasia, la fi del primer amor. Últim dia d’estiu evoca aquesta naturalesa capritxosa dels records d’infantesa, en la qual unes poques imatges mentals configuren per sempre la nostra identitat com a adults.
Crítica escrita per Fernando Cid (La Casa del Cine).
DOCUMENTAL
S’ALTRA BANDA
Direcció: Sònia Buj
Any: 2022
Sinopsi:Diuen que a l’altra banda de la badia d’un poble al nord de Menorca hi viu un home al qual anomenen Pepe el Malo. Així comença el documental de Sònia Buj, amb el propòsit de presentar-nos el desconegut personatge mitjançant la creença popular: una figura temuda que s’ha integrat en l’imaginari col·lectiu del poble. A tall de diagnosi, S’altra banda aglutina les veus d’aquells que saben de Pepe el Malo, tant les seves certeses com les seves contradiccions. Amb un minuciós muntatge, el documental destaca per l’ús del temps seqüencial i l’enquadrament del pla. Un hàbil tractament narratiu que revela l’inextricable folklore al voltant de Pepe el Malo.
Crítica escrita per Gerard Galián (La Casa del Cine).
FICCIÓ
LA MASIA
Direcció: Víctor Català
Any: 2022
Sinopsi: L’Helga ha de passar uns dies a la masia dels seus avis sense internet i sense res a fer. No obstant, l’avorriment deixarà de ser un problema quan comenci a sospitar que la seva àvia, una dona amb la meitat del cos paralitzat i que no pot parlar, és víctima de l’abús del seu avi. Divertida i esgarrifosa alhora, La masia compta amb una carismàtica protagonista en una atmosfera opressora i és plena de situacions macabres on la tensió manté l’espectador intrigat fins a descobrir l’aterridora veritat.
Crítica escrita per Dani Álvarez López (La Casa del Cine).
FICCIÓ
ELLA I JO
Direcció: Jaume Claret
Any: 2020
Durada: 20′
Sinopsi: La Queralt intenta parlar per telèfon amb la seva filla Gemma, però mai respon. Una viu a Barcelona, l’altra a Atenes i la distància entre elles és més que geogràfica. Tot i això, les dues comparteixen una professió en comú: la pintura. “Ella i jo” està basada en l’obra pictòrica de Paulina Muxart Agell i Roser Agell
Sessió 3: Cossos en moviment
DOCUMENTAL
L’ART DE L’ANTÍDOT
Direcció: Aina Palomer Sitjà
Any: 2022
Sinopsi: Llum i foscor, bondat i crueltat, justícia i injustícia. Seguint el recorregut pels carrers de Barcelona de l’Agus, un home que després de rebre un fort cop al cap s’ha quedat en cadira de rodes, L’art de l’antídot ens proposa un relat sobre el poder guaridor de la fotografia i de l’impacte del seu reflex en nosaltres mateixos. Una història real que ens recorda la importància de conèixer-se a un mateix com a eina de supervivència en un món plagat de contradiccions.
Crítica escrita per Pablo Ferrer (La Casa del Cine).
FICCIÓ
LES COSES SÓN AIXÍ
Direcció: Marc Esquirol
Any: 2022
Sinopsi: Durant el confinament, l’Artur s’avorreix, se sent sol i passa les hores tocant la guitarra, mentre que la relació entre la Cèlia, la seva veïna, i en David, es veu afectada per la distància i la fredor de les videotrucades imposades per les restriccions. Amb una posada en escena delicada i subtil, gairebé minimalista, aquesta peça plena de llum ens explica una de les poques conseqüències positives que va poder tenir la pandèmia: el sorgiment d’una història d’amor entre veïns.
Crítica escrita per Belit Lago (La Casa del Cine).
FICCIÓ
L’ENDEMÀ
Film realitzat en el marc de Cinema en curs pel grup de primer de batxillerat artístic de l’Institut Doctor Puigvert (Barcelona), amb l’acompanyament de la professora Carol Vega i el cineasta Pep Garrido.
Any: 2022
Sinopsi: Des de tres punts de vista diferents, L’endemà ens submergeix en les pors i en el cansament dels joves en relació amb la vida i la societat contemporànies. Amb unes imatges molt potents i belles de l’entorn urbà, els seus voltants i una veu en off que ens narra tot el que pensen i senten els personatges, L’endemà capta amb la seva càmera aquests joves als llocs on, per fi, es troben còmodes.
Crítica de Víctor Guadulupe Esparza Medina (La Casa del Cine).
FICCIÓ
SIGNAR LES ARRES
Direcció: Jana Jubert Soler
Any: 2022
Sinopsi: «Si no ho filmes, no ha existit» Signar les arres s’enfonsa en el dolor invisible a la infantesa revisitant les filmacions casolanes. Els records existeixen com a peces d’una memòria incerta i borrosa, així com el gra de la imatge del primer digital. La vida apareix embossada quan som petits, i en retornar-hi, tot el que crèiem fins aleshores, tremola.
Crítica escrita per Víctor Dalmau (La Casa del Cine).
FICCIÓ
COS
Direcció: Silvia Muzzioli
Any: 2022
Sinopsi: La Duna, una noia de vint anys, no pot tenir una vida normal per culpa d’un trastorn de l’alimentació. Cos ofereix una experiència absorbent que submergeix l’espectador en la ment de la protagonista. Una barreja de situacions quotidianes amb imatges impactants i estilitzades que representen l’inconscient de la Duna, i que aconsegueixen amb eficàcia exposar les seves pors i les dificultats que li causen.
Crítica escrita per Dani Álvarez López (La Casa del Cine).
DOCUMENTAL
MEMÒRIA ASSONANT
Direcció: Carles Esporrin
Producció: –
Any: 2021
Durada: 30’
Sinopsi: Maria Teresa Capdevila visqué de primera mà un dels episodis més crus de la història de la humanitat del segle XX. Per primer cop en un conflicte armat, la població civil fou bombardejada sense cap objectiu militar i amb l’única finalitat de sembrar el terror. Una nova tècnica bèl·lica assajada pel feixisme que posaria en pràctica durant la segona guerra mundial. Degut a l’escassetat de personal sanitari i als nombrosos danys humans causats pels raids aeris, el pare de la Maria Teresa anava cada dia al barri de la Barceloneta a curar els ferits dels bombardejos posant en risc la pròpia vida. Memòria assonat descriu en present l’experiència viscuda per la seva protagonista fa més de vuitanta anys. La narrativa contrasta el paral·lelisme existent entre aquest episodi i la pandèmia provocada per la COVID-19, buscant els sons concordants i divergents d’ambdues històries.