Ruta Modernista per Sant Cugat el dia Sàpiens
El president d’Òmnium Tarragonès, Joan Andreu Torres, reflexiona a l’entorn de l’actual situació dels Premis Ciutat de Tarragona.
“Que Sant Cugat és un lloc on s’hi celebren molts més esdeveniments culturals que en d’altres poblacions catalanes ja ho sabíem, però no per això ens va deixar de fer il·lusió que s’hi celebri el Dia Sàpiens 2011, quina sort! Gairebé es feia difícil triar, d’entre tota l’oferta d’activitats, quina era la que més de gust ens venia; hi ha tantes coses per conèixer que no te les acabaries. Al Quedem? ens vam decidir per la ruta pel Sant Cugat modenista que oferien des del Museu, amb la Mercè com a guia. Ella mateixa ja ens va parlar de la fira i els mercats fa unes setmanes, quin pou de ciència aquesta noia! De camí cap a l’Eixample Sud, el barri que va créixer a partir de l’obertura de la carretera de Gràcia a Manresa (l’Arrabassada), ens vam aturar a Cal Gerrer, l’antiga fàbrica de ceràmica de la població, amb un objectiu ben clar: la majoria de decoracions que veuríem a les façanes eren rajoles fetes en aquest obrador! A mesura que ens acostàvem a l’Eixample Sud, anavem observant cases que, malgrat no ser modernistes, ja tenien decoracions i enrajolats, i finalment ens vam començar a endinsar en el barri que conté més elements pròpiament modernistes.Vam veure l’actual comissaria de la Policia Local, que abans era el domicili d’un home que negociava amb aiguardent, i també ens vam aturar una bona estona a la Casa Massana, la única que és completament modernista a la nostra població. Aquesta casa, obra del santcugatenc Ferran Romeu, i de propietat privada com la majoria de les que vam veure, encara conserva un espectacular molí de vent i un dipòsit d’aigua. La ruta va continuar veient diverses villes des de fora, i finalment vam poder entrar al pati de la Casa Mónaco, de titularitat municipal, i que actualment acull l’Escola d’Art, i abans havia estat la seu del l’actual IES Angeleta Ferrer i Sensat.Per acabar, vam seure a la terrassa d’una cafeteria a prendre un refresc tot comentant el que més ens havia agradat de l’activitat i, també, si calia, fent-ne crítiques constructives. I és que sovint la millor part de l’activitat és poder parlar-ne amb els companys!”Marta Andreu