En la nit artificial

En la nit artificial

on et maten si somiques

i has de viure fet a miques

sense mal

en la nit artificial

dolços són amargants discos

mort suau anul·la els riscos

perquè cal

en la nit artificial

de la glòria obligatòria

no hi ha cap escapatòria

sideral

en la nit artificial

la nit vera està malalta

som dolents perquè fa falta

i és igual

que en la nit artificial

val més ser-hi repatani

i estimar-se el soterrani

l’ideal

de la nit artificial

del cor al laboratori

de l’orgasme compulsori

comunal

quan la nit artificial

mata lletja mata guapa

mata rei i mata papa

tal i qual

santa nit artificial

sobredosi de tortura

mata tant com la nit pura i

no s’ho val

mala nit artificial

ja no et crec ni jo ton pare

ja no em sents quan et dic para

maquinal

rebombori artificial

ple de sofriments sintètics

ple de carnavals ascètics

infernal

cel de nit artificial

nit de llum què significa

que val més qui s’embolica

fins a dalt

en la nit artificial

la que amaga la rodona

on s’inclina la nit bona

la legal?

 

Enric Casasses va néixer a Barcelona el 1951. Va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2020, és poeta, rapsode, assagista i traductor. Premi Nacional de Literatura 2012, és una de les veus imprescindibles de la poesia catalana actual i el més conegut dels poetes que, en els anys vuitanta i noranta, van impulsar la escena poètica contracultural barcelonina fins a convertir-la en una autèntica cultura de recitals de poesia. Casasses és un dels impulsors de l’obertura de la poesia a les tradicions orals, als muntatges i, també, a un públic més ampli. Premis com el Carles Riba i l’Ausiàs March de Gandia han suposat el seu reconeixement per part de la crítica. Com diu Enric Casasses “Pregunta doble: qui soc i per què escric? Resposta simple: escric perquè no sé qui soc.”