Les hores breus

…I tu te’n rius

mentre t’ofrene

un cop d’atenció

-a posta-

i escric en un bar

perquè tots -i tu-

em vegeu,

per satisfacció des-

personal,

mentre m’empasse

glops d’enuig

i bafarades de fum.

I anhele

la mar argilosa

que agombola,

d’ençà que he viscut,

el meu vaixell

de precs i temences,

tot just en capgirar

la primavera d’hivern.

 

(El poeta viu en qui l’admira, 

Marta Pessarrodona)

 

Marisol González Felip va néixer a Valenciana de Nules el 1962. És poeta i filòloga. Ha publicat una quinzena d’obres, majoritàriament en català. D’entre els seus poemaris destaquen Les hores breus (1988), L’edat deserta (1990), Aprenc la separació (1992), Afegiràs abril (1993), Chubascos dispersos (1994), Papallones de dilluns (1996), Paral·lelament a la fosca (1999), Pasqual (2001) i Paraula de retorn (Tria personal: 1988-2000) (2002). En els últims anys ha publicat Suite de València (2013) i Parèntesi (2014), entre d’altres. També figura en moltes antologies com Brúixoles bruixes (1995), Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003) i Eròtiques i despentinades (2010). La seva trajectòria acumula una gran quantitat de premis poètics d’arreu del territori dels Països Catalans. També s’ha atrevit amb la literatura infantil (Contes d’aigua i rima amb un raget de llima, 1995; Madame de les ratlles blaves, 2004) i amb la traducció de textos de Rohald Dahl.