Llibre dels minuts, 41

S’ESQUERDA i finalment es trenca el plat que em conté, el plat

on em recullo cada nit, el plat que sóc, el plat on dono a menjar

el que sóc. S’esquerda i finalment es trenca la paraula plat, que

contenia la paraula jo, que contenia la paraula tu (mira quin

escampall de lletres, com si també s’hagués trencat el diccionari).

Tinc la certesa que sóc morta molt abans de contemplar el cos

estès a terra. Qui m’ha deixat relliscar d’entre les seves mans,

com una safata de porcellana ensabonada? Morir-se així com

s’esmicola un plat. I contemplar l’ànima, càlida com sopa, sobre

les rajoles que callen.

Gemma Gorga, nascuda a Barcelona el 1968, és una poeta catalana, llicenciada i doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, on treballa com a professora. El 1996, va guanyar el Premi Rosa Leveroni de poesia amb Birdology (Parsifa, 1997). Més endavant, publicà El desordre de les mans (Pagès, 2003) i Instruments òptics (Brosquil, 2005), i el 2006 va guanyar el Premi Miquel de Palol de poesia amb el Llibre dels minuts (Columna), poemes menuts en prosa que utilitza com a eines per donar a conèixer la seva pròpia experiència. Entre les seves obres de no ficció ha publicat, amb Antoni Lozano, La cuina natural: Salut, tradició i plaer a taula (Ara Llibres, 2004), que combina tradició, gastronomia i dietètica. Alguns dels seus poemes s’han inclòs en antologies traduïdes al basc, l’anglès, l’eslovac i el polonès.