La poesia és una finestra oberta a l’art, a la creativitat, a la imaginació i a la sensibilitat. La paraula poètica ens facilita una alenada d’aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar.  
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes de juliol: roda el món i torna al born… Gaudiu-ne!

Tornarem al setembre. Bones vacances!

 

“… uns grocs vacil·len de lluny 
quan passem, …”

Finestra de tren 
Al tren, en un departament prou còmode,
m’he trobat bé. S’ha anat podrint el dia
(en aquesta hora és possible sentir
un tremolor a l’entrecuix de la tarda),
els roses i els morats s’han adormit
plàcidament en els suburbis blaus
i, a poc a poc, s’ha fet de nit. Només
uns grocs vacil·len de lluny quan passem,
perforant la carn negra de la fosca,
prop d’algun poble taciturn. Tornem
a la ciutat i, mentrestant, m’agrada
l’aire cosmopolita d’aquest tren,
perfums discrets, mirades i camises
i la frontera justa entre ells i jo.
Em veig al vidre prou serenament:
mentre el tren corre, el paisatge s’allunya
i, en canvi, jo no em moc; com si, de fet,
el tren i jo mateix fóssim metàfores.

Antoni Puigverd va néixer a la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, el 1954. És un escriptor i poeta català. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans: en premsa (La Vanguardia, Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d’Andorra, Serra d’Or), en ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio) i en televisió (BTV, TV3). 
És llicenciat en filologia hispànica, i ha exercit com a professor de literatura. Va guanyar el Premi Carles Riba el 1991 i Premi de la crítica-poesia catalana el 1992 amb Curset de natació. També, els Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia el 1989 per Vista cansada, l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona el 1995 per La migranya del faune, i el Premi Flor Natural als mateixos Jocs Florals del 1997 per Hivernacle. 

 

“…com una flor
fins al desmai…”

Festa Major
Festa major! Festa major
dels envelats i els cavallets
i els focs de pau!
Oh, joia clara!
La festa ve
i atura el temps
com un ocell sobre la branca,
com una flor
fins al desmai
de la tercera matinada.
Tots els carrers són un de sol
perquè la música els enllaça;
i tots els cors van al compàs
com d’una màgica sardana!

Joana Raspall va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 1913 i va morir el 2013. Escriptora, lexicòloga i bibliotecària. Tot i que és molt coneguda per l’obra poètica infantil, també va escriure per a adults; la seva obra comprèn teatre, contes i novel·les. Va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993, la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al treball President Macià el 2010. 
Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l’any 2013 l’Any Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida. Durant la dictadura franquista, en els anys en què ensenyar català estava prohibit, Raspall ho va fer clandestinament impartint classes al seu domicili particular. Va continuar escrivint i publicant on podia, animant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana, cosa que continuà fent anys més tard amb l’assessorament d’Òmnium Cultural.

“…Roma, Berlín, Venècia, París
i un ocàs roig…”

Fontana di Trevi     
Claror d’estiu, estones a la platja,
moments de goig, besades, un somrís,
Roma, Berlín, Venècia, París
i un ocàs roig. La beutat feta imatge
i vanitat: quin precari bagatge
de zeros i uns! El nostre paradís
de signes és voluble i estantís.
Hem confiat els records a un miratge
que els glaçarà. No gaire lluny del Pol
Nord són ja reus en elèctrica estança
i no en tenim ni el més petit control.
Llur glacial i magnètica dansa
no ens donarà ni descans ni consol:
perduraran en perenne venjança.

Anton Ferret Baig va néixer a Sant Pere de Ribes el 1968. És llicenciat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual. Ha publicat alguns poemes a la revista literària Branca i fa experiments de literatura digital a salnitre.com. Col·labora regularment als diaris L’Eco de Sitges i L’Eco de Ribes. 
El seu primer llibre publicat és Perdent la por. La por de morir i la por de viure. La por de fer el ridícul. La por a l’amor i la por al sexe. La por de caure. La por de ballar. La por de ser enterrat viu. La por a la llibertat. La por té moltes pells. Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2023 amb el llibre Turisme interior. Forma part del col·lectiu poètic Rims de Sant Pere de Ribes.

“…li puja al dit
li passa pel nas,…”

El cranc

La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja al dit
li passa pel nas,
li baixa pel braç
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.

Olga Xirinacs Díaz va néixer a Tarragona l’11 de maig de 1936. Al llarg de la seva fecunda producció ha escrit poesia, novel·la, conte, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges…
Participa en moltes de les iniciatives culturals i cíviques de la ciutat. El 1975 va ser presidenta de la Delegació d’Òmnium Cultural al Tarragonès i més endavant membre de la Junta Directiva de l’entitat. En aquest mateix any es crea el grup de poesia ‘l’Espiadimonis’ en el qual participa activament.
Ha obtingut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, tant en la modalitat de poesia com en el de narrativa. Destaca el poemari Llavis que dansen (Carles Riba, 1987). L’any 1978 als Jocs Florals de Barcelona obté el títol de Mestre en Gai Saber. El conjunt de la seva obra s’ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l’any 1990.