El passat 20 de juny es tancava el cicle de conferències "Tots construïm un nou estat d’Europa" amb la presència a Vilafranca del Penedès del sociòleg Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Més d’un centenar de persones van omplir la sala d’actes de l’Escorxador per escoltar una xerrada que va tenir dues parts: l’anàlisi de com s’havia arribat a la situació actual del moviment sobiranista, i les perspectives per al futur més immediat.

A la primera part, Cardús va exposar, de forma resumida, les idees que ja havia desplegat a Vilafranca el passat 10 de setembre en la conferència institucional de la Diada, sota el títol "El desvetllar actual del sobiranisme a Catalunya". Amb l’ajuda de gràfiques, actualitzades fins a l’enquesta del CEO del mateix dia, va mostrar com l’adscripció a una identitat catalana o espanyola dels ciutadans del país s’havia capgirat en els darrers trenta anys, fins al punt que ara només un 6% diuen que se senten més espanyols que catalans o només espanyols. Aquest canvi d’identificació s’havia anat produint de manera gradual i el sociòleg ho atribuïa, en bona part, a la recuperació de les institucions de govern catalanes.

El suport a la independència com a millor opció també ha anat creixent durant aquests anys, passant d’un 30% el 1991 al 55% actual, mentre que l’opinió contrària ha baixat del 50% al 23% en el mateix període. En aquest cas, però, l’estadística ha anat sofrint diferents alts i baixos relacionats amb l’actualitat política de cada moment. Va ser clau, en aquest sentit, el fracàs del nou Estatut, agreujat per l’actitud de menyspreu i provocació envers Catalunya de bona part de les autoritats i mitjans de comunicació espanyols.

Salvador Cardús creu que, encara que tot ha anat molt de pressa, el procés és sòlid i, a diferència de fa pocs anys, actualment el món està al cas de les reivindicacions catalanes. Tenim prou raons: "…serà la independència més ben argumentada de la història de la humanitat", va dir. Però ara ja cal anar més enllà dels arguments, per entrar en el terreny de les emocions. Cal preparar-nos per a una campanya de desmoralització, que es pot manifestar, per exemple, posant-nos exigències impossibles, com ara acabar de cop amb tota la corrupció. Alhora hem de treure les pors dels catalans contraris a la independència (por dels castellanoparlants de perdre els drets lingüístics o la nacionalitat espanyola, por de perdre les pensions…). No volem la independència per anar contra els espanyols, sinó precisament per resoldre la nostra relació amb Espanya.

Hem de dibuixar quin país volem i què ens fa falta per arribar-hi: hisenda pròpia, sistema legal… Hem d’estar disposats a encarar debats incòmodes, com el de l’exèrcit. "Hem de construir un estat i no una ONG", va afirmar. Pel que fa al paper de la societat civil, ha de continuar sent el d’empènyer: "Si tenim majoria social, serem invencibles". Però sempre tenint en compte que són els polítics, i concretament el Parlament, qui ha de culminar el procés, per tal que, un cop proclamada la independència, ens sigui reconeguda per part de la comunitat internacional.

Sergi Sabaté, president d’Òmnium Alt Penedès, va animar els assistents a escampar el seu convenciment. De fet, l’opinió de Cardús coincideix plenament amb l’estratègia d’Òmnium quan demana prudència a l’hora d’intentar guanyar suports: no es tracta de predicar, sinó d’escoltar per saber què pensen els que no són partidaris de la independència. I és millor fer-ho en trobades de petit format, "reunions tupper".

Pel que fa a les intervencions del públic, van girar sobretot al voltant d’aspectes més tècnics, com ara definir l’escenari d’unes eleccions plebiscitàries. Salvador Cardús es va mostrar convençut que els esdeveniments es precipitaran, molt abans del 2016.