Aquest acte, organitzat per l’Ajuntament de Mataró i Òmnium, va ser presidit per l’Alcalde, Joan Mora, i el president d’Òmnium Mataró-Maresme, Toni Pous, i va comptar amb un gran número de persones, que no només van omplir el saló de sessions, sinó també l’entrada de l’Ajuntament, on es va instal·lar una pantalla.

Al llarg de la conferència, que portava per títol “El ser i el voler d’una nació”, Cardús va explicar per què els catalans hem passat de ser una nació a voler-ne ser una. “Durant les últimes dècades s’han anat succeint uns fets que, segons com, han fet que semblés que anàvem enrere. Els catalans hem tingut diversos moments en què afirmàvem que érem una nació. Ara volem ser-ho”. Cardús, doncs, es va preguntar si “som o no una nació”. “Res és determinant per definir si som o no som una nació. Hi ha trets que poden distingir una nació: la història diferenciada, una llengua, un territori delimitat… però aquests trets no són definitius ni únics. També hi hem de sumar interessos econòmics, polítics, la consciència popular i les circumstàncies històriques”.

El conferenciant ha donat diversos motius pels quals molts catalans han compartit aquest sentiment de país. La Generalitat, per exemple, ha afavorit de manera decisiva la identificació dels ciutadans de Catalunya amb el seu propi país, amb la creació dels mossos d’esquadra, els hospitals gestionats per nosaltres mateixos, l’aparició de la ràdio i la televisió en català, i, sobretot, el model educatiu català.

D’altra banda, un dels moments que, segons Cardús, ha estat determinant perquè la societat civil prengui aquesta consciència de voler ser una nació va ser a l’any 2006, amb el que va qualificar com a fracàs de la reforma de l’Estatut: “no es va aconseguir res del que l’estatut volia aconseguir”. A partir d’aquests fets van començar a generar-se les consultes que, “malgrat no tenir rellevància jurídica ni política, van contribuir a l’empoderament de la societat civil”. Perquè, d’acord amb les seves paraules, “no serveix de res ser una nació si no s’exerceix com a tal”.

Tots aquests factors han anat evolucionant cap a la voluntat majoritària del poble català, que demana la independència tot i no molts no ser independentistes. Cardús va destacar, a més, que aquest nou independentisme “ja no es construeix sobre la base de l’antiespanyolisme, sinó sobre la voluntat d’internacionalització i de construir ponts de relació amb Espanya:  no és una qüestió de divisió o fronteres.”.

Cardús va acabar la conferència citant alguns sociòlegs que expliquen que “tot procés de separació s’ hauria de fer amb pau i amor. Deslliga’t amb amor però resta connectat”. Aquests principis són els que s’haurien de seguir en el nostre procés, també.