Història

Més de 50 anys al servei del país

L’11 de juliol de 1961, Lluís Carulla i Canals, Joan B. Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus signaven l’acte de constitució de l’associació. Naixia oficialment Òmnium Cultural. L’entitat es va crear en un moment històric en què la cultura catalana es trobava censurada i perseguida per la dictadura franquista i, per tant, recuperar-la i mantenir-la era una necessitat nacional. Amb el seu impuls i el d'altres persones, entre les quals Joan Triadú i Font, que va exercir d'assessor tècnic els primers anys, l’entitat va esdevenir una eina fonamental de resistència nacional i de suplència de les institucions culturals catalanes, inexistents durant la dictadura.

Més de 50 anys després, en un context democràtic, l’entitat segueix sent un punt de referència de la societat civil catalana i treballa des d’arreu del territori català en la defensa de la llengua i la cultura catalanes i de la identitat nacional de Catalunya.

Vegeu a continuació els moments més representatius de la seva història:

 

1961 1963 1967 1968 1969 1970 1974 1975 1976 1979
1981 1982 1985 1986 1990 1992 1998 2000 2004 2005
2006 2007 2008 2010 2011 2012 2013      

 



1961

L’11 de juliol de 1961 Lluís Carulla, Pau Riera, Fèlix Millet, Joan Vallvé i Joan Baptista Cendrós signaven l’acte de constitució de l’associació. Naixia oficialment Òmnium Cultural. 

 Lluís Carulla, Pau Riera, Fèlix Millet, Joan Vallvé i Joan Baptista Cendrós 

1963

Escorcoll i suspensió de les activitats de l’entitat i clausura de l’estatge per part del govern franquista.

 Una imatge de la porta principal del Palau Dalmases clausurada. Fotografia: Òmnium Cultural 

1967

“Legalització” d’Òmnium i reobertura del Palau Dalmases com a seu de l’entitat.

 

 Fotografia: Barceló 
 

1968

Inici de la promoció de socis a través de delegades.
Les delegades i alguns membres de la Junta d’Òmnium després d’una reunió.

 

 Fotografia: Barceló 
 

1969

Primera Festa de Maig, en què es lliura el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Jordi Rubió.

 

 Lliurament del Premi d’Honor a Jordi Rubió al Palau de Congressos de Barcelona en el marc de la Festa de Maig. Fotografia: Barceló 
 

1969

Constitució de la Delegació d’Ensenyament en Català.
Examen a futurs professors de català.

 

 Fotografia: Òmnium Cultural 
 
 

1970

Inici de la campanya “Cultura en ruta”.
El gran bibliobús de “Cultura en Ruta”, que recorria les diferents poblacions dels Països Catalans  per vendre llibres i discs en català.

 

 Fotografia: Barceló 
 

1974

Exposició “500 anys del llibre català”.

1975

Nit de Santa Llúcia al Palau Nacional de Montjuïc. La Festa de les Lletres Catalanes del 75 va ser el primer acte públic d’Òmnium després de la mort de Franco.

 

 Fotografia: Barceló 
 

1976

El Congrés de Cultura Catalana, en el qual va participar Òmnium Cultural, tenia per objectiu aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d'una societat catalana democràtica.

 

 El Congrés. Fotografia: Barceló 
 

1979

“Palestra”, activitat divulgativa i de debat sobre temes d’interès nacional.


Una de les primeres sessions de “Palestra” al Palau Dalmases. Fotografia: Barceló 

1981

El 24 de juny, Òmnium Cultural va participar activament en la Crida a la Solidaritat per la llengua, la cultura i la nació catalanes, un acte multitudinari celebrat al camp del Barça.

 Fotografia: Òmnium Cultural 
 

1982

Primera reunió formal conjunta d’Òmnium, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, llavor del que anys després seria la Federació Llull d'entitats culturals dels Països Catalans.

 

 Representants de les tres entitats al Palau Dalmases. Fotografia: Barceló 

1985

Naixement de la revista Escola Catalana, a partir del canvi de format del Butlletí de la Delegació d'Ensenyament Català (DEC).

1985

Edició facsímil, a través del CEDEN, de El cas de Catalunya (apel·lació a les Nacions Unides del 1945).

1986

Commemoració dels 25 anys d’Òmnium Cultural

 Portada del llibre Òmnium Cultural. 1961 – 1986 realitzada pel pintor Josep Maria Subirachs. 
 

1990

Creació de la Federació Llull d'entitats culturals dels Països Catalans

 Trobada dels representants de les tres entitats que formen la Federació Llull al Castell de Bellver de Mallorca. Fotògraf: Barceló 
 
 

1992

Campanya “Acció Olímpica", que va impulsar el "Freedom for Catalonia” amb motiu dels Jocs Olímpics a Barcelona.

 Roda de premsa de la campanya “Freedom for Catalonia” (Acció Olímpica) amb personalitats que hi donaven suport com ara els futbolistes Pep Guardiola i Albert Ferrer, l’escriptor i periodista Avel·lí Artís-Gener (Tísner) o l’actriu Lloll Bertran.Fotografia: Barceló 

1998

Homenatge a Pompeu Fabra a Prada de Conflent amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

 Parlament de Jordi Mir davant la tomba de Pompeu Fabra. 

2000

Primera Festa per la Llibertat l’Onze de Setembre

 Un dels moments més destacats d’aquella edició va ser l’actuació de Els Pets 

 Roger Mas encetava el primer concert de la Festa per la Llibertat davant de milers de persones. 
 
Durant la Festa per la Llibertat també va tenir lloc la Mostra d’Entitats dels Països Catalans

2004

Campanya "Free Catalonia" amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. Aprofitant un acte internacional, es va difondre un material en anglès que explicava la voluntat de Catalunya de poder decidir lliurement el seu futur.

 

 Material editat. 

2005

Inauguració de la nova seu al carrer de la Diputació.

Pasqual Maragall, com a president de la Generalitat, i Joan Clos, com a alcalde de Barcelona, amb el llavors president de l’entitat, Jordi Porta.
 

2005

Campanya “Diguem NO a la Constitució Europea”

Acte central de la campanya al Palau de la Música Catalana amb Jordi Porta, Lluís Llach, Arcadi Oliveras, Pep Riera i Josep Maria Terricabras dalt l’escenari.

2006

Naixement del programa de cohesió social "Quedem?"

En una de les primeres activitats del programa de cohesió social, els participants van poder assistir a un assaig dels castellers.

2007

Acte amb el lema “Nosaltres decidim: dignitat nacional”. Gent vinguda de diversos punts del país va omplir l’Auditori Winterthur de Barcelona per fer sentir el seu rebuig als reiterats incompliments de l'Estatut de Catalunya.

  Fotografia: Ramon Boadella  
 

2007

Òmnium Cultural assumeix l’organització de la Festa per la Llibertat, que fins llavors havia anat a càrrec de la Comissió 11 de Setembre.

2008

Canvi de format de la Nit de Santa Llúcia. Per primera vegada, l’acte es va dividir en dues parts: el lliurament dels premis a l’auditori i el sopar que va tenir lloc en una altra sala del Palau de Congressos de Catalunya.

 Fotografia: Ramon Boadella 

2008

Acte al TNC amb el lema “Junts! per Catalunya”. La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya es va omplir de gom a gom durant l’acte que reivindicava el compliment de la voluntat del poble català i la no-legitimitat del Tribunal Constitucional.

 Fotografia: Ramon Boadella 

2010

El Premi d’Honor canvia de format: fa públic el nom del premiat setmanes abans del lliurament per poder fer una millor difusió de la figura del guardonat.

 Jaume Cabré i Muriel Casals en roda de premsa el dia que es va fer públic el veredicte. 

2010

Manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim”

 

 Moltes cares conegudes de la societat civil feien públic el seu suport a la capçalera del bloc d’Òmnium. 

 Més de dos anys de treball constant van culminar en l’èxit de la multitudinària manifestació del 10 de juliol. 
 

2011

Òmnium celebra els seus 50 anys de vida en un acte a l’Auditori de Barcelona (11 de juliol) i organitza celebracions arreu de Catalunya.
 

2012

Òmnium Cultural presenta el seu full de ruta civil en un acte a Santa Coloma de Gramenet amb el títol “Tots construïm un nou estat d’Europa”

2013

El 29 de juny Òmnium Cultural organitza el "Concert per la Llibertat" al Camp Nou de Barcelona, en favor del dret a decidir de Catalunya i amb la participació activa de més de 200 artistes i 90.000 persones assistents.