900 persones celebren la Festa de les Lletres Catalanes a la Seu d’Urgell

Actualitat

Co m tants altres catalans, valencians i illencs, Pompeu Fabra es va veure forçat, a les acaballes de la guerra, a emprendre el camí de l’exili. Els d arrers deu anys de la seva vida els va passar entre les terres de la Catalunya del Nord i d’Occitània: va viure a Illa, Montpeller, Perpinyà i Prada. En aquesta biografia, el lector coneixerà el vessant més humà i íntim d’un dels grans intel·lectuals catalans del segle xx: el Fabra que, tocat per la derrota, no perd mai ni la dignitat moral ni l’esperança; el Fabra, que tothom anomenava Mestre, com a personalitat indiscutida i de consens entre tots els exiliats; i també el gramàtic i lingüista que continua treballant intensament i de manera constant en la revisió de les seves obres i en la redacció d’algunes de noves, com les perdudes Catalan Grammar i la Gramàtica catalana-romanesa . Jordi Manent fa també un panorama d’aquell moment històric, complex i convuls (la invasió nazi de França, la Segona Guerra Mundial…), així com dels principals fets que van afectar la vida dels expatriats (la situació de la Generalitat a l’exili, les residències per als exiliats, l’afusellament del president Companys…). Pompeu Fabra a l’exili (1939-1948), publicat dins la col·lecció Perfils de l’editorial Proa, és un homenatge a la trajectòria exemplar dels anys d’exili del Mestre, tan poc coneguts, però també és un homenatge a tots els exiliats catalans. Recordeu que després de l’acte de presentació, a les 21 hores, al Teatre Zorrilla tindrà lloc l’homenatge pòstum a Josep Gual, poeta badaloní i soci històric de la nostra entitat. Us recomanem la vostra assistència a a questa activitat, organitzada per Amics de Josep Gual. Dimecres, 14 de desembre, 19 hores Biblioteca de Can Casacuberta Presentarà l’autor, Joan Soler i Amigó. [ Al llarg de l’acte, es presentarà el llibre que recull els guanyadors de l’edició 2005 de la Primera Jornada dels Lletraaddictes, que va tenir lloc el maig passat al Centre Cívic de Can Canyadó ]

19/12/05 (Redacció ÒC)
La 55a Nit de Santa Llúcia va reunir, el passat divendres 16,nou-centes persones al Palau d’Esports de la Seu d’Urgell en la Festade les Lletres Catalanes 2005. Un èxit participatiu notable perconèixer els guanyadors dels certàmens literaris que s’apleguen enaquesta vetllada cultural organitzada per Òmnium Cultural il’Ajuntament de la Seu. Una festa emmarcada dins la tradició de lamitologia catalano-pirenaica, amenitzada pels Comediants i el grupmusical Lisboa Zentral Cafè i on els televisius Àlex Casanovas iMònica López van fer de mestres de cerimònia.

La Festa va servir per conèixer el guanyador del 46è premi Sant Jordi.La distinció va anar a parar a Julià de Jódar, amb El metall impur,obra que tanca la trilogia L’atzar i les ombres, un estudi sociològicsobre el proletariat postfranquista. El finalista del Sant Jordi va serMiquel Maria Gibert amb la novel·la històrica L’ escala de Jacob.

D’altra banda el premi Carles Riba de poesia va distingir Hostes, delmembre del grup Imparables, Isidre Martínez. L’obra és el novè poemaride l’autor valencià i juga amb l’ambivalència del mot ‘hoste’ encatalà, que denomina tant aquell qui hostatja com aquell hostatjat enuna casa. El Mercè Rodoreda va servir per guardonar el manresà JoanEsculies amb l’obra Tràilers, un conjunt de 85 relats en forma irònicaagrupats per blocs temàtics i que repassen la por, la felicitat o larealitat de la llengua catalana.

Altres guardonats de la Nit van ser Quintí Casals amb el premiSoldevila, Titina Jana Matei amb el Joan Cendrós, Francesc Roura amb elJoan Profitós, Adelaide Barraco amb el Joan Maragall i Ramon Homs, PauGiralt i Miquel Freixa amb el Leandre Colomer amb l’obra El vol del’Astor. L’equip de La Nit al dia de Televisió de Catalunya il’emissora ràdio Flaixbac, amb els premis de televisió i ràdiorespectivament, també van ser premiats en la vetllada literària.

Els parlaments finals van fer clara referència al moment polític que esviu actualment a Catalunya. Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural,va fer una crida per tal que el món cultural s’uneixi als reptes de lasocietat davant l’Estatut. Ernest Benach també s’hi va referir,felicitant l’entitat i destacant que ‘nació és llengua i cultura i aixòdemostra que hi ha un país darrere’. En el mateix sentit es vaexpressar l’alcalde de la Seu, Josep Maria Aussàs, en afirmar que cal’cultura enfront la mentida, ironía enfront el rancor i intel·ligènciaenfront l’odi’.

Un espectacular xou trapezístic a càrrec de la companyia ElsDeambulants, juntament amb les nadales dels Joves Acordionistes delPirineu, van posar punt final a la Festa de les Lletres Catalanes 2005celebrada a la Seu d’Urgell.

Per a més informació:
www.nitdesantallucia.info
Crònica d’Eva Piquer al diari AVUI
Notícia al diari AVUI
El País
Vilaweb – Lletres
La Mañana de LLeida