La natura és paisatge o és un element bàsic de la nostra qualitat de vida?

Actualitat

Notes del cicle de Debats Catalunya és Medi Ambient. Sessió 3 Catalunya és Natura (20 de juny de 2017). El Col·legi d’Ambientòlegs ha fet un recull seleccionat d’aspectes rellevants de les intervencions de cada una de les sessions.

La natura és paisatge o és un element bàsic de la nostra qualitat de vida?
  • La primera ponent, la Carme Rosell, ens fa reflexionar sobre que la natura no son tan sols els parcs naturals i els llocs on anem de vacances. La natura també és el lloc on treballen els nostres pagesos i ramaders, on viu molta gent.
  • L’índex del planeta viu ens diu que el 70 per cent de les espècies estudiades estan en declivi.
  • A Catalunya es calcula una pèrdua molt acusada de biodiversitat els últims 14 anys el 22 % de les especies estudiades estan patint una disminució.
  • Algunes dades de Catalunya: 1/3 part del territori està protegida, hi ha 117 espais que la UE reconeix com a dignes de protecció, i a la majoria d’aquests espais hi ha activitat humana i econòmica que fa més difícils els reptes de la conservació.
  • Catalunya és un hotspot de biodiversitat per la seva varietat d’ecosistemes i riquesa d’espècies.
  • Altres dades, aportades per organismes que no gestionen la conservació sinó l’agricultura, mostren que a gran part del territori hi viu molt poca gent i generant molt poc impacte econòmic.
  • També xifren econòmicament el valor de les externalitats positives i negatives de l’activitat agrícola (i les positives tenen un valor més alt).

  • La ponent també proposa el concepte d’infraestructura verda per fer entendre millor el concepte a la ciutadania i decisors. La resta d’infraestructures es consideren essencials per al desenvolupament d’un país, el verd també ho hauria de ser.
  • La infraestructura verda són els espais agrícoles ben gestionats, infraestructures que aprofiten espais per recuperar biodiversitat, parcs urbans, boscos ben gestionats…
  • Els humans tenen una connexió innata, una atracció amb la natura, que fa que es sentin bé en contacte amb la natura i els agradi estar en contacte amb altres éssers vius.
  • Una enorme quantitat de proves, estudis, recerca, indiquen com gaudir de natura i dels espais verds té conseqüències positives en el benestar emocional i la salut física i mental de les persones (i pot suposar estalvis econòmics en sanitat (menys medicació, estades més curtes als centres sanitaris…).
  • Davant tot això, què hem de fer? Propostes:

    • Potenciar la natura urbana
    • Reforçar la infraestructura verda i millorar la seva connectivitat
    • Conservar els connectors ecològics (com ara els espais de secà ben gestionats)
    • Afavorir la biodiversitat en infraestructures (carreteres, depuradores, etc.).
    • Treballar en la gestió de tot el territori de manera coordinada per adaptar-nos al que ve derivat del canvi climàtic i global (escalfament, incendis,  especies invasores).
    • Entendre que no fer res té un alt cost (exemple de la pèrdua de la tasca de pol·linització de les abelles i pèrdua de PIB).
    • Posar sobre la taula la paraula governança. El Pla d’acció per la conservació del Patrimoni Natural de Catalunya, elaborat el 2016, és un recull de mesures que un col·lectiu de professionals de la conservació consideren clau. Veure web.
 
El segon ponent, en Josep Germain, ens fa reflexionar sobre si les polítiques ambientals realment estan intentant que totes aquestes propostes funcioni.
  • Fa una anàlisi dels cartells publicitaris de turisme a Catalunya als que l’element paisatge és molt present, en un percentatge molt alt. Però és crític amb l’enfocament: semblaria que es protegeixen els espais no pel seu valor ni per preservar la biodiversitat sinó per poder “fer-se la foto”. La natura apareix com un decorat de fons.
  • Aporta algunes dades oficials (amb les que s’informa a Europa). Aquestes dades no les elabora l’administració, l’administració informa del número de parcs, superfície protegida… Però hi ha organitzacions que demanen fer els estudis de l’estat d’aquests espais, ja que tot i que estiguin protegits no vol dir que estiguin en bon estat:
  • 62 % dels habitats protegits estan en estat deficient.
  • el 58 % de les masses d’aigua de les conques internes catalanes tenen un estat dolent. 
  • cada vegada s’inverteixen menys diners en protecció de la natura, en gestió dels espais naturals protegits.
  • amb les retallades de la crisi es van arribar a baixar un 60 % els recursos destinats.
  • si mirem els graus de protecció existents, els espais protegits catalans ho estan en categories de baixa protecció. En part és inevitable perquè es tracta d’un territori molt humanitzat, però potser en comptes de fer més espais protegits es podrien protegir alguns millor?
  • en una avaluació dels impactes als que estaven sotmesos els espais protegits es detectava que no per estar protegits es deixaven de produir impactes ambientals importants.
  • fins i tot als mitjans de comunicació generals s’ha recollit les mancances de les polítiques ambientals a casa nostra: per tant si ho poden saber els mitjans, els gestors també ho saben.
  • en principi a la gent li preocupa el tema: un 65 % dels enquestats valoraven que l’esforç que realitzen les administracions públiques per protegir i conservar la biodiversitat és insuficient.
 
Preguntes del moderador i del públic i debat (elements d’interès que van sorgir)
  • El que està tan clar per als professionals de la conservació, perquè no arriba a la gent? Como podem fer que arribi, que es valori biodiversitat?
  • Els governants i polítics tampoc no ho valoren, treballen o ho consideren prioritari perquè no està al debat de la gent, encara.
  • Una manera de que es valori seria fent que la gent se senti convidada a apropiar-se d’aquesta natura, que no sigui un decorat. 
  • El tema té una gran complexitat, “natura” pot ser tot i hi ha molts agents implicats. A més, no hi ha blancs ni negres. Per exemple, entre el públic es comenta un cas d’accessos a zones naturals: es fa una nova pista (un nou impacte) però això permet a gent que no pot desplaçar-se caminant per la muntanya (per malaltia o discapacitat) accedir i conèixer aquell espai. També es parla de la convivència entre fauna salvatge i bestiar. 
  • Cal més educació de base a tota la ciutadania.
  • També cal seure i parlar (i escoltar) amb els implicats (per exemple, no hem d’anar a “explicar” o “ensenyar” als pagesos). Les plataformes de cooperació i entesa estan al nucli de  qualsevol iniciativa que pretengui solucionar coses a parcs urbans, a medi natural, arreu).
  • Sobre el model de governança, es reflexiona sobre si la solució ha de ser tipus agència com als Estats Units o bé tipus el model de França. Es comenta que la conservació sempre ha sigut la parenta pobre dels temes ambientals perquè és complicat, cal dialogar amb molts agents i altres temes donen més diners (depuració, aigua, residus…). Es comenta que tot i que el Parlament ja té la proposició de llei per crear l’Agència de la Natura, no serà el tenir un nou cartell el que farà canviar les coses. Caldrà que realment hi hagi interès i voluntat. Sí s’admet, però, que el si un país té una agència de la natura diu de manera simbòlica que li importa. També, una agència pot permetre agilitat de gestio i facilitar la cooperació quan hi ha temes que són competència de diferents departaments.
  • Com podem fer que doni diners la natura o que es vegi la rendibilitat d aquest medi natural?
  • Hi ha exemples, per exemple a França, als que s’aconsegueix capital privat o publico privat per a temes d’infrastructura verda o conservació de la natura. 
  • S’ha de subvertir la idea que la conservació de la natura costa molts diners, i difondre el cost negatiu de perdre la biodiversitat (molt superior a qualsevol activitat preventiva que puguem fer). 
  • Hi ha maneres de cercar recursos mitjançant la fiscalitat (pe exemple l’impost als vehicles els fons del qual es destinarien a canvi climàtic i conservació), però també es proposava cercar maneres imaginatives de cercar recursos.
  • Ens preguntem si la gent posa en valor els serveis de la natura suficientment per a després poder comunicar i que s’entenguin aquests tipus d’impostos? Queda molt per fer. Cal educació als nens però també als professionals formats  a les universitats i màsters (estudiants d’urbanisme, o biologia, fins i tot, no fan temes de conservació).
  • Cal una nova manera de fer que també comporti inversió (cobertes verdes, etc.) que aportin moviment econòmic com altres activitats, no només despesa. Cal trencar la idea de que els diners han de venir només dels contribuents i fomentar que els que tenen beneficis, els inverteixin. 
  • Sobre els incendis, es proposa , mirar amb criteri de país el tema dels incendis, tenim un país mediterrani i el foc forma part de d’ell, cal aprendre a conviure amb ell. Caldria treballar per mantenir un mosaic de conreus i bosc, fer prevenció… El cost en prevenció és irrisori en comparació al que ens costarà i la pèrdua en biodiversitat i serveis ambientals si aquest bosc es crema. Perquè no sabem fer ho veure a la nostra gent?
  • La competència per treballar d’aquesta manera sobre els incendis forestals la té el departament d’agricultura, però ho veu sobretot des del punt de vista productiu. En un país on els boscos estan en mans de molts petits propietaris, les decisions de tots ells podrien protegir-nos del canvi climàtic.
  • Hi ha exemples inspiradors però puntuals, i cal polítiques més àmplies que aglutinin això.
  • Els polítics no ho veuen com important i també cal pedagogia entre els polítics, donar les dades que toquin punts que sí els interessin o vegin com a prioritaris (per exemple l’estalvi de diners per hospitalització pels beneficis de la natura). 
 
Altres propostes finals claus:
  • És clau la comunicació per fer entendre fins a quin punt ens “l’estem jugant” i la quantitat de coses que ja podem fer. Cal trencar el fals paradigma de que ens ha de costar molts diners i fer entendre que la natura ens dona vida i riquesa econòmica.
  • Cal canvis en la governança: formes de governança que ens permetin avançar, noves estratègies i parlar entre el món rural i altres actors.

Enllaços a les presentacions