Els jurats de la 43a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, a la qual s’han  presentat una seixantena de propostes, fan públics els veredictes dels diferents guardons, que es lliuraran en una gala al teatre Conservatori de Manresa, el 21 de novembre, 19. 30 h, dins del conjunt d’actes al voltant d’aquests premis i del Premi Bages de Cultura, que es farà públic el dia 17 i que es lliurarà el 28 de novembre. 

 

La gala 

La setena edició de la gala de lliurament dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura es farà el divendres 21 de novembre (19.30 h), al teatre Conservatori, de Manresa (recordem que els premis es lliuren alternativament a Manresa o en una altra població del Bages o el Moianès). 

Els guardons 

Els premis incorporen aquest any la Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya, dotada amb 3.000 euros. Els tretze guardons de la convocatòria, dotats amb un total de 9.000 euros, són el Premi Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya, el Premi Berenguer de Montagut, el Premi a la Cultura popular i tradicional, el Premi El Galliner de textos teatrals, el Premi Empremta, el Premi Josep Maria Aloy de Narrativa jove, el Premi Litel de Música, el Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya Central, el Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, el Premi a la Projecció artística, en la modalitat d’Escultura, el Premi Regió7 de Comunicació i el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves.

Coordinats per Òmnium Bages-Moianès, els premis són convocats per l’Ajuntament de Manresa, els Amics de la Seu, el Centre d’Estudis del Bages, el Cercle Artístic de Manresa, Cineclub Manresa, el Consell Comarcal del Bages, El Galliner, Litel.cat, Manresana d’Actius Turístics, Museus i Fires i Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya, Òmnium Bages-Moianès, Ràdio Manresa i Regió7, amb la col·laboració de Cots i Claret, la Fundació Universitària del Bages-UManresa, Parcir Edicions Selectes i Zenobita Edicions.

Veredictes i biografies:

Premi Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya

Beca convocada pel Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya i dotada amb 3.000 euros, per a un projecte de recerca o divulgació que tracti algun aspecte de la història de l’art i la cultura de l’edat moderna a Catalunya des d’una perspectiva humana, social, artística, literària, musical, filosòfica, patrimonial, entre d’altres. 

Atorgada al treball Els retaules en perspectiva: l’alternativa als retaules tridimensionals de la Catalunya del Barroc, d’Illán Holgado García, pel fet d’estar en línia amb la missió i objectius del Museu del Barroc de Catalunya, obrir una línia de recerca innovadora que fins ara s’ha estudiat molt poc, els retaules en perspectiva i finalment pel fet que el treball ofereix una mirada àmplia i d’abast global sobre el territori català. 

Illán Holgado García (Barcelona, 1996) és graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2014) i va cursar el Màster de Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona (2019). Actualment és doctorand del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona, on està duent a terme una tesi sobre el retaule de l’època del Barroc a Catalunya sota la direcció del Dr. Francesc Miralpeix Vilamala. Com a membre del departament, a més, ha impartit docència a l’assignatura d’Art Barroc al llarg del curs 2023-2024. L’any 2023 va gaudir d’una estada de recerca a la Biblioteca Hertziana de Roma, i ha participat en diversos congressos, entre els quals cal destacar el 16è congrés internacional de l’ISECS, l’any 2023, a la ciutat de Roma; el 8è congrés internacional de la Sociedad Española de Estudios del Siglo de Oro, l’any 2024, a Tarragona; el 2n congrés de Encuentro de Arte y Liturgia, l’any 2024, a Cadis; i a l’Université d’été 2025 – Faire image au XVIIe siècle, celebrada a l’INHA de París al 2025. Ha participat en la redacció del volum Rutes del Barroc (2023), així com en el catàleg de l’exposició Contra el Barroc. Un món en extinció (2025) -comissariada per Joan Bosch Ballbona i Francesc Miralpeix Vilamala-. A més, és autor d’un article publicat a la revista Ars Longa de la Universitat de València (2024), i coautor -amb Anna Nadal Tenllado- del llibre L’art de l’època del Barroc a la Seu de Manresa (Premi Berenguer de Montagut 2025). D’altra banda, ha participat amb Francesc Miralpeix Vilamala en la redacció de continguts per al Museu del Barroc de Catalunya.  

Premi Berenguer de Montagut per a estudis sobre la Seu de Manresa

A treballs de recerca o de divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l’àmbit de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Convocat pels Amics de la Seu i dotat amb 1.000 euros, per Cots i Claret. 

Atorgat a Blai Ciurana i Abellí, pel treball Les veus del campanar (campanes de la Seu de Manresa), que constitueix una recerca aprofundida sobre les campanes de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. L’autor hi presenta un inventari i una descripció detallada tant de les campanes actualment existents com de les que han desaparegut, i estableix una relació entre el patrimoni, la història i la dimensió sonora que aquestes generen. Les campanes, a més, formen part del llegat immaterial de la ciutat i configuren el seu paisatge acústic festiu. El treball documenta els diferents tocs i sonoritats que acompanyen els actes litúrgics i les celebracions populars manresanes al llarg de l’any. 

Blai Ciurana i Abelli (Fornells de la Selva, 1995) és investigador, escriptor, compositor, campaner i carillonista. Campanòleg especialista en catalogació de campanes i carillonista diplomat per la Reial Escola de Carilló Jef Denyn de Mechelen i la Podiumacademie Lier (Bèlgica).  Graduat en pedagogia del piano clàssic i contemporani per l’Escola Superior de Música de Catalunya. Des del 2018 és secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya. Delegat de la Confraria a la World Carillon Federation. 

Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional

A iniciatives dutes a terme en el darrer any i mig per entitats o associacions de la comarca. Convocat i dotat pel Consell Comarcal del Bages amb 1.500 euros. 

Atorgat a l’Associació de Cultura Popular d’Escoles de Santpedor per la seva capacitat d’unir famílies i escoles en la promoció de la cultura popular, pel creixement i consolidació del projecte, per treballar diferents àmbits de la tradició catalana i per la seva contribució activa a la vida cultural del municipi, demostrant continuïtat i impacte real. 

L’Associació de Cultura Popular d’Escoles de Santpedor és un projecte nascut a les escoles i impulsat per famílies que creuen en el fet de transmetre la cultura popular des de la base i amb comunitat. Eduquen a través de la tradició, promovent valors com el respecte, la cooperació i l’arrelament, i fent créixer infants i adults amb tabals, gralles, gegants, bastons i la festa compartida com a fil conductor.

Premi El Galliner de textos teatrals

A una obra de teatre. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner, de Manresa. El premi consistirà en lectura dramatitzada de l’obra o una residència tècnica de dos dies per fer una funció al Kursaal, d’acord amb el que s’especifica en les bases. 

Atorgat a Robert Canet i Torres, per l’obra de teatre Gens familiars. El jurat n’ha valorat l’originalitat i l’enginy en l’aproximació a un tema tan candent  com el testament vital, amb un tractament que combina, en to de comèdia, la realitat amb l’esperpent. Cal destacar-ne també la tensió dramàtica que, plena de girs i amb diàlegs àgils i ocurrents, es manté tot al llarg de l’obra, divertida i reflexiva alhora. 

Robert Canet i Torres (Manresa, 2004) estudia Periodisme a la UAB després d’haver cursat dos anys d’Enginyeria Química a la UPC. Treballa com a professor de música en diverses escoles municipals de música del Bages i com a monitor de lleure. Ha estat Hereu de Manresa 2022 i també participa activament en diverses entitats manresanes i amb el CMMM. S’ha criat dalt dels escenaris de la ciutat fent teatre a l’aula del Kursaal i als Carlins, on actualment participa en els seus emblemàtics pastorets. El seu primer reconeixement al món de l’escriptura va ser l’accèssit als Jocs Florals Escolars de Catalunya i fa dos anys va rebre el Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove dels mateixos Premis Lacetània. És un apassionat de les històries i en el teatre ha trobat una veu per entendre’s i intentar entendre el món.

Premi Empremta

En reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès. 

Atorgat a l’Associació Meandre de Manresa, un referent al Bages en la defensa, la divulgació i la cura del patrimoni natural i paisatgístic del nostre entorn, que des de fa anys impulsa iniciatives que connecten natura, salut i comunitat, i promou una relació respectuosa i conscient amb el territori. 

Meandre és una associació sense ànim de lucre, constituïda l’any 2006,  que té com objectiu donar a conèixer l’entorn natural de Manresa i Pla de Bages,  com a pas necessari per a la seva preservació. És un equip multidisciplinari que al llarg dels anys ha promogut el coneixement dels  valors del  rodal de la ciutat i pobles veïns: marxa nòrdica, fotografia, cicles de narració de contes,  màsters de paisatgisme i dues edicions de Terra, mostra de cinema de natura, entre d’altres. Han liderat diferents campanyes a favor de la  preservació del paisatge, presentant suggeriments i al·legacions en contra de projectes que han considerat irrespectuosos amb l’entorn natural i la biodiversitat del Bages, han redactat manifestos, com la Segona Declaració de l’Agulla del 2016 i el Manifest del 2022 per a una gestió supramunicipal del sòl industrial buit, per evitar més ocupació del romanent del nostre mosaic agrícola i forestal, i han buscat complicitats amb altres entitats mediambientals i amb l’Administració. Davant les evidències dels efectes de la crisi climàtica en la salut han organitzat, amb totes les institucions i ens de Salut del Bages, la Primera Jornada sobre Ciutat, Salut i Clima Manresa 2025.  

Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove

Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat per Òmnium Bages-Moianès, amb el patrocini de la Fundació Universitària del Bages-UManresa i la col·laboració de Regió7. 

Atorgat a Lucia Ciscares Albacete, pel relat Dia del col·le, per l’habilitat narrativa a l’hora de construir una ficció i un personatge sorprenents, amb un humor negre implícit sota la facècia d’una ingenuïtat anecdòtica. 

Lucia Ciscares Albacete (Guardiola de Berguedà, 2008) estudia 1r de batxillerat humanístic a l’Institut Alt Berguedà, de Bagà, i és el primer premi que aconsegueix guanyar. 

Finalista: Laia Monsalve Albiol, pel relat Em note el verí al cos. 

Laia Monsalve Albiol (Peníscola, 2005) estudia un grau superior de Marquèting i publicitat a Vinaròs. Sempre li ha agradat escriure. L’any 2023 va guanyar el 1r premi de narrativa breu comarcal dels Premis Sambori i l’any 2024 el 1r premi de la categoria juvenil del 24é Premi Relats en Femení. 

Premi Litel de Música

A una composició musical inèdita, tant la lletra com la instrumentació, i íntegrament en català. Convocat per Litel.cat. El premi consistirà en la producció, enregistrament, mescla i masterització del tema a l’estudi Litel.cat.

Atorgat a Anaïs Vila Casanovas, per la peça Antàrtida particular, una composició que destaca per la manera com converteix un text intimista en una experiència musical plena de matisos, on la veu, el piano i el violoncel es troben en un diàleg sincer i emotiu. El jurat ha valorat especialment l’equilibri entre música i paraula, i la capacitat de transmetre emoció amb senzillesa i autenticitat.

Anaïs Vila Casanovas (Santpedor, 1988) es va formar a l’Escola de Música Municipal de Santpedor. Va rebre classes de cant clàssic de Núria Checa, de cant modern de Gemma Abrié, Errol Woisky, Isabel de Llanos i Rubén Fernàndez, i de tècnica vocal de Elisabeth Castro i Mariona Castillo. Va estudiar un any de comèdia musical a l’escola Coco Comín de Barcelona i dos anys de Jazz i Música Moderna al Taller de Músics de Barcelona. El 2016 i 2017 va estudiar el Foundation Certificate in Pop Music & Music Technology en l’especialitat de songwriting a la Liverpool Institute for Performing Arts, l’escola d’arts fundada per Paul McCartney a Anglaterra. Ha estat finalista dels Premis Descoberta i Enderrock com a artista revelació i millor cançó d’autor per Entre els dits. Ha presentat els seus treballs discogràfics a la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa i ha actuat en els escenaris del Festival de Guitarra de Barcelona (maig 2015), l’Strenes de Girona (abril 2016), les Vesprades de Fonollosa (juliol 2016) o el Barnasants (febrer 2018), entre d’altres. També forma part dels grups Wom’s Collective i HESSE, i ha posat la veu al duet Homenatge a Llach i a la performance de música i dansa Existència Paral·lela amb Mateu Peramiquel. El 2024 va rebre el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó.

Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya Central 

A un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros per Parcir Edicions Selectes i Zenobita Edicions. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages. 

Atorgat al col·lectiu GREHVAT.0 (Grup de Recerca Humanística de Cal Gravat), pel treball Pioneres. Les arrels femenines de l’art manresà, que posa de manifest la importància del col·lectiu femení dins la pintura i arts plàstiques de la Manresa del segle XX. A través d’una destacable recerca els autors han recopilat els noms, les biografies i les obres de moltes artistes eminentment manresanes, però també bagenques, l’obra de les quals, per raons socioculturals dels temps en què van viure, eren només conegudes en àmbits merament domèstics o familiars. El jurat també destaca l’exhaustiva recerca d’informació sobre les pintores especialment en arxius particulars i familiars, les entrevistes amb els seus descendents, la recerca de les pintures i les imatges de les obres, i també el disseny, l’organització i l’execució d’una exposició amb les mostres més representatives d’aquest col·lectiu oblidat, que es va poder veure al Centre Cultural el Casino. Per últim, el jurat també destaca la revisió i ampliació constant a través de la recerca de noves informacions d’artistes i obres de les quals no se’n tenia coneixement i que es van incorporant al projecte. 

GREHVAT.0 és un grup de recerca integrat per estudiants universitaris i professors d’Educació Secundària fundat a Manresa l’any 2021 i integrat dins l’associació Amics de la Música i les Arts de la Catalunya Central. Està dirigit per l’historiador de l’art Ovidi Cobacho Closa i el seu objectiu és la investigació del patrimoni artístic i cultural de proximitat, principalment dins l’àmbit de la Catalunya Central. D’ençà de la seva fundació, ha impulsat diversos projectes expositius al Bages i al Solsonès, i ha publicat diversos articles i un llibre monogràfic dedicat al col·lectiu artístic manresà Grup 13.

Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur

Convocat per Ràdio Manresa i El Galliner, en record de qui ha estat l’actriu manresana més significativa de l’escena catalana de l’últim segle, en reconeixement de la tasca realitzada per persones, en actiu o no, vinculades al teatre amateur, o bé a col·lectius teatrals actuals, dins l’àmbit territorial de les comarques del Bages i el Moianès. 

Atorgat als germans Joan Torrens Vila i Àngels Torrens Vila, actors, directors i dinamitzadors teatrals i culturals. El jurat creu que tant en Joan com l’Àngels han contribuït durant tota la seva vida a donar al teatre amateur una pàtina d’alta qualitat interpretativa, tant en l’àmbit de l’actuació com de la direcció. Ambdós han dirigit gran nombre d’actors i actrius del teatre amateur de Manresa i el Bages i els han mostrat com interpretar els seus personatges a través d’una direcció dúctil i sempre valorant la personalitat dels intèrprets. Per altra banda, han posat sobre l’escenari obres de teatre oblidades o que han estat adaptades d’autors que, malauradament, havien estat deixats de banda, i novel·les que han adaptat per ser interpretades als escenaris i que han tingut la seva nova forma en versió teatral. En els darrers anys, des del teatre dels Carlins, on ells van actuar per primera vegada, han aportat el seu coneixement actoral perquè molts nois i noies s’habituïn a actuar davant el públic. 

Joan Torrens Vila és fill de l’actor i director teatral Joan Torrens Tatjer i de l’actriu Rosa Vila amb una intensa activitat teatral durant més de cinquanta anys al Casal Familiar Els Carlins, que va influir en la seva trajectòria posterior i també en la de la seva germana Àngels. A finals de la dècada del seixanta va intervenir en diversos  espectacles del Teatre Universitari a Sabadell i a Barcelona. Del 1973 a 1977 va formar part del grup de teatre Talia, a la parròquia de la Seu de Manresa. Del 1977  a  1988, com a component del Col·lectiu d’Actors Manresans, va intervenir en muntatges teatrals escrits per Agustí Soler i Mas. En la segona dècada dels vuitanta va passar a la direcció teatral amb el Grup GTN de Barcelona i amb el Grup de Teatre de Fonollosa. Ha participat com a actor en vuit Innocentades  de Manresa. Va dirigir i actuar en la 55a i va dirigir la 60a. El 1995 va passar al grup del Casal Teatral dels Carlins, per dirigir els Pastorets de Folch i Torres durant set anys. Ha fet la dramatúrgia de l’espectacle Brechtíada, a partir de diferents aspectes de Bertold Brecht, d’una miscel·lània composta de poemes, escrits, frases, cançons de cabaret i també anècdotes viscudes, un espectacle dirigit per Fina Tapies, assistida per l’Àngels Torrens. 

Àngels Torrens Vila s’inicia en l’activitat teatral en un grup de teatre independent vinculat al Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb obres de Josep M. Benet i Jornet i Xavier Romeu, a més d’alguna col·laboració amb el grup Talia, de la parròquia de la Seu. Als 23 anys, funden, amb el meu germà i altres companys, el Col·lectiu d’Actors Manresans, amb l’inestimable suport d’Agustí Soler i Mas. Durant onze anys (1977-1988) porten el teatre arreu de Catalunya, amb obres com Els llits de Valldemossa, del mateix Soler Mas. Al 1991 fa una col·laboració amb la companyia GTN del Comitè d’Empresa de la Nestlé, fent la Marta de Terra baixa, on el meu germà n’era el director i també el Manelic. A partir del 1992 es reincorpora al renovat grup de teatre dels Carlins, participa diversos anys en la Innocentada i en espectacles de petit format del cicle Tocats de lletra, i actualment en Brechtíada, amb dramatúrgia de Joan Torrens i direcció de Fina Tapias. Ha dirigit diverses obres i ha fet la dramatúrgia i la direcció de l’espectacle Guimerà, els seus drames cara a cara, amb motiu del centenari de la mort del dramaturg, i també s’ocupa de la direcció teatral de l’espectacle Emociona’t, que es representa pels volts de Nadal. Ha traduït al català el Don Juan de Molière, versió Bertolt Brecht, i La passejada del diumenge, de Georges Michel).

Premi Plácido a la producció cinematogràfica

A una iniciativa de producció cinematogràfica, relacionada amb la comarca del Bages per la vinculació que hi pugui tenir (equip tècnic, equip artístic, producció, temàtica, localització). Convocat i dotat per Cineclub Manresa  amb 300 euros, un abonament de l’any 2026 i l’exhibició del treball dins     la temporada en curs de Cineclub Manresa. 

Atorgat a Òscar Hidalgo Aguilera pel curtmetratge Egagròpila mental de fons efímer, per l’excel·lent exercici d’edició i el treball d’arxiu i de memòria sobre la ciutat de Manresa, que converteix espais i relats locals en una proposta cinematogràfica singular. El jurat destaca el tractament d’idees trencador i la visió disruptiva del director, que desafien formes i llenguatges convencionals i obren noves maneres de pensar la imatge. 

Òscar Hidalgo Aguilera (Manresa, 1980) és editor audiovisual. Combina l’activitat en l’àmbit de l’edició audiovisual amb el desenvolupament de projectes propis centrats en el collage multimèdia a partir de material d’arxiu. Ha treballat com a editor, càmera i coordinador de postproducció i transmèdia en diversos programes culturals per a televisió, i també en la documentació audiovisual de projectes de recerca. També ha col·laborat en la coordinació i el desenvolupament tècnic d’activitats d’experimentació audiovisual vinculades a projectes d’art contemporani. Forma part de la plataforma Llampborda, dedicada a la recerca i documentació audiovisual perifèrica, i ha participat com a formador en tallers d’edició i videocreació. 

Premi a la Projecció artística en Escultura

Convocat pel Cercle Artístic de Manresa per distingir un o una artista de l’Escultura de la Catalunya Central, de qui es valorarà l’obra i la projecció al llarg del temps amb una exposició l’any següent a l’Espai 7, de Manresa, i, si ho desitja, altres exposicions a l’Espai d’Art del Cercle i a l’Espai Òmnium. 

Atorgat a Marc Sellarès Cots, per la qualitat de la seva obra, la capacitat d’innovació i la seva projecció artística a nivell mundial. La varietat actual de les seves escultures, fetes essencialment amb ferro forjat, però també acer, i la combinació amb altres materials, són d’una gran bellesa i creativitat. Una altra de les seves vessats, la que li ha donat més projecció internacional, és la de les escultures expandides; amb elles reivindica aspectes naturals (preservació del medi ambient, manca d’aigua, crisi climàtica) socials (pobresa, fam, marginació). Les ha realitzat en diferents entorns i diversos llocs del món. 

Marc Sellarès Cots (Barcelona, 1973) és llicenciat en Belles Arts, especialitat escultura. Màster en creació, realisme i entorns. Guanyador de vuit primers premis d’escultura. Ha realitzat nombroses exposicions, actuacions, i instal·lacions arreu del Món. Des de molt jove es va sentir motivat pel món de l’art i molt aviat (9 anys) comença a fer les primeres escultures, realitzades amb diversos materials: fusta, fang,  pedra i ferro, sent aquest darrer element el que més ha treballat. Ja des de ben jove, la seva obra crida l’atenció de galeristes de Barcelona i la Galeria Metropolitana de Barcelona li compra Autoretrat (1995), escultura feta amb plom i ferro. Les seves obres són fruït d’una gran reflexió i estan dotades d’esperit crític i reivindicació social; característiques que han perdurat al llarg de la seva creació  artística. Amb el temps, la necessitat d’expressar el món que l’envolta a través d’escultures cada cop més grans i complexes el porta a desenvolupar una pràctica d’escultura expandida, en què utilitza tota mena de materials i sovint esculpeix directament sobre el paisatge, integrant-hi accions performatives. D’aquesta etapa destaquen El bosc de les Creus, construït davant de Montserrat arran de l’incendi d’Òdena del 2015, i Som, una figura tèxtil de 400 metres d’alçada instal·lada a la tartera d’en Carroi, just davant d’Andorra la Vella. L’any 2023 construeix l’escultura pública Manresa 1808, situada al parc tecnològic de la ciutat, i actualment treballa en una escultura pública de grans dimensions per a una altra ciutat del país.

Premi Regió7 de Comunicació

A iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat pel diari Regió7 i dotat amb 300 euros (impostos inclosos) i una subscripció electrònica a Regió7, valorada en 400 euros. 

Atorgat a la revista El Brogit, editada pel col·lectiu homònim a Castellbell i el Vilar  El jurat  reconeix el rigor en la selecció i el tractament dels fets a partir dels quals elaboren les seves informacions i la qualitat dels resultats obtinguts, considerant els mitjans i recursos de què disposen i la seva cobertura geogràfica. La revista també resulta propera per l’estil i el to que practica. Amb una presentació actualitzada i funcional, la publicació demostra regularment el seu compromís amb el periodisme i el territori, amb el servei públic i la utilitat social com a eixos fonamentals. 

Després de més de 40 anys, El Brogit, una de les publicacions locals històriques del Bages, va fer un canvi l’abril del 2024 i va sortir del seu encaix al municipi de Castellbell i el Vilar per passar a ser la revista del Montserrat, dels pobles que viuen a l’ombra de la muntanya. La publicació ha fet una feina constant, de persistència en la informació local durant tots aquests anys. I, com diuen en el seu editorial de la nova etapa, “és el resultat del compromís de persones que creien en la importància de compartir la informació i la cultura per tal de crear comunitat”. Ara li toca viure una nova etapa, que presenta una millora notable en l’edició i el disseny, amb aportació de reportatges de molt interès. Ara és una revista semestral. Amb el premi se li reconeix el rigor en la selecció i el tractament dels fets a partir dels quals elaboren les seves informacions i la qualitat dels resultats obtinguts.

Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves

A un article sobre el treball de recerca de batxillerat o cicles formatius fet en els cursos 2024/2025 que estudiï qualsevol aspecte de la Catalunya Central. Convocat i dotat pel Centre d’Estudis del Bages amb 300 euros per als autors i una subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor. 

Atorgat a Judit Magín Real, pel treball La Llum del Miracle i la foscor de la Guerra. El santuari del Miracle i voltants durant la Guerra Civil, que analitza els fets que van passar al santuari del Miracle (Riner) durant el període la Guerra del 1936-39 i la seva evolució de forma cronològica. Un capítol, apart, per la seva importància històrica i artística, es la recerca d’informació -exhaustiva- sobre el retaule barroc de l’altar major i les seves vicissituds durant el període bèl·lic. El jurat valora la detallada recerca d’informació, el seu anàlisi i síntesi, les entrevistes orals i altres fonts que han permès a l’autora del treball treure’n conclusions i ampliar la informació d’uns fets que han marcat la memòria col·lectiva de la societat de Solsonès i de Catalunya.

Judit Magín Real (Solsona, 2006) estudia un Grau en International Business (íntegrament en anglès) a la Universitat de Barcelona i va fer el batxillerat de Ciències Socials Escola Arrels Solsona. És membre de la companyia de dansa Jove Ballet Solsoní, amb titulació de la Royal Academy of Dance, de dansa clàssica, en graus elemental i preprofessional.

 

Actes en el marc dels premis Lacetània i Bages de Cultura

Les activitats al voltant dels premis Lacetània i Bages de Cultura començaran el dia 13 de novembre i inclouen la projecció de la pel·lícula guanyadora del premi Plácido 2024, la gala de lliurament dels premis Lacetània, la presentació de la reedició de Les llunyanies, de Joaquim Amat-Piniella, la commemoració dels 50 anys del Congrés de Cultura Catalana i el lliurament del premi Bages de Cultura. 

‘Montserrat, Integral 107’

dijous, 13 de novembre, a les 19 h, Sala Plana de l’Om, de Manresa

Projecció del film guanyador del Premi Plácido 2024. (Organització: Cineclub Manresa). 

Gala de lliurament dels premis Lacetània 

divendres, 21 de novembre, 19.30 h, teatre Conservatori, de Manresa

Setena gala de lliurament dels tretze guardons corresponents als premis Lacetània de les Arts i la Cultura. 

‘Les llunyanies’ (L’Albí) 

dimecres, 26 de novembre, 19 h, Espai Òmnium, de Manresa

Presentació de la reedició de l’obra de Joaquim Amat-Piniella, a càrrec de Sam Abrams.

Commemoració dels 50 anys del Congrés de Cultura Catalana

dijous, 27 de novembre, 19 h, Espai Òmnium, de Manresa

Acte commemoratiu dels 50 anys de la convocatòria del Congrés de Cultura Catalana, amb una mirada al futur del català. 

Lliurament del Premi Bages de Cultura 2025

divendres, 28 de novembre, 19 h, Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa 

Acte de lliurament del 43è Premi Bages de Cultura, que es clourà amb la intervenció musical d’Anaïs Vila.