Per primera vegada en els dotze anys d’història, el premi Amat-Piniella, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, recau en un autor manresà. L’obra guanyadora, Rius Paral·lels, de Jordi Estrada, és una ficció lírica al voltant dels últims dies del poeta Màrius Torres al sanatori de Puig d’Olena.

Durant l’acte es van llegit textos periodístics dels anys 30, escrits per Amat-Piniella, també es va aprofitat per presentar el logotip de l’any Joaquim Amat-Piniella, que serà el 2013, i es va recordar la campanya Amat-Piniella al Casino.

L’obra Rius paral•lels (l’Albí, 2010), del manresà Jordi Estrada, ha resultat guanyadora de la dotzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2010 i l’estiu de 2011. El premi l’organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col•laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Fundació Caixa Manresa, i s’ha comptat amb la presència de diverses autoritats.

Durant l’acte s’ha presentat una lectura de textos periodístics escrits els anys 30 per Joaquim Amat-Piniella, que ha anat a càrrec d’actors del Grup de Teatre els Carlins, amb les actrius Àngels Torrrents i Montse Mas, música de David Martell i direcció de Fina Tàpias.

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Jordi Puntí, Antoni Pladevall, Josep Alert, Montserrat Caus i Joan Vilamala, que ha fallat a favor de la novel•la Rius paral•lels, de Jordi Estrada. L’autor s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Memòries d’un somni, d’Amadeu Cuito, El mar de la tranquil•litat, de David Castillo, i A la intempèrie, de Patrícia Gabancho.

 

EL GUANYADOR

Jordi Estrada i Carbonell (Manresa, 1958) és llicenciat en Filologia Catalana i Italiana. És professor de llengua catalana i literatura a Manresa, on també fa classes d’italià a l’EOI, de columnista setmanal al diari Regió7 i és redactor de la revista El Pou de la Gallina. Ha publicat traduccions de Cesare Pavese, P. V. Tondelli i Luigi Pirandello. Rius paral•lels, publicada l’any 2010 a l’editorial l’Albí, és la seva primera novel•la.

 

RIUS PARAL•LELS

Rius paral•lels és una ficció lírica sense pretensions estrictament biogràfiques que aconsegueix, però, evocar a cada pàgina l’alè poètic de Màrius Torres, en bona part gràcies a la prosa acuradíssima en què està escrita. La trama ens situa a les acaballes de 1942, al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. Un dels malalts del sanatori, en Màrius, jove metge lleidatà que, a banda de la seva afició per la música, durant l’estada al sanatori ha desenvolupat una gran capacitat per a la poesia, és a punt de morir. Dos dels seus amics (el doctor i l’administradora del sanatori) evoquen alguns dels fets que han compartit amb el malalt i parlen sobre la vida i la mort. Més endavant trobem el doctor sol amb les seves reflexions i amb un quadern (una mena de dietari) que el Màrius va escriure al sanatori. Llegim fragments d’aquest quadern i coneixem la xarxa de relacions (carregades d’amistat, amor i gelosia) entre els principals personatges, especialment entre el Màrius, el doctor Obac i la Mercè, que són els protagonistes d’un peculiar triangle amoros. La tercera part, després de la mort del Màrius, ens presenta una festa de Cap d’any on aflora el costat més visceral dels sentiments de cadascú, la qual cosa aboca la trama a un desenllaç carregat de força dramàtica. El joc sentimental ha anat agafant intensitat fins a esclatar, en aquesta darrera part, amb una conversa punyent entre dos dels protagonistes. Rius paral•lels no és una reconstrucció fidel dels últims dies del poeta Marius Torres, sinó, sobretot, una ficció literària sobre l’amor i la mort, sobre l’amistat i la gelosia. Un relat commovedor i sòlid, que parla d’un home que, envoltat de mort (a causa de la malaltia i també de la guerra) aconsegueix sobreviure en la poesia. És una novel•la sobre la mort, però també sobre l’alegria de viure gràcies a l’amor i l’amistat. Jordi Estrada s’ha submergit en la vida i l’obra de Màrius Torres, ha investigat sobre tot de nocions mèdiques relacionades amb la tuberculosi i ha estat capaç de recrear, amb versemblança i fidelitat, la vida quotidiana en un sanatori antituberculós durant la guerra civil i a principis dels anys quaranta.

 

CAMPANYA AMAT-PINIELLA AL CASINO

En el marc del mateix acte de lliurament del premi, s’ha recordat que, fa un any, Òmnium Bages va engegar la campanya Amat-Piniella al Casino, per instal•lar, a l’edifici del Casino, un conjunt escultòric, creat per l’escultor Ramon Oms, dedicat a Joaquim Amat-Piniella. La campanya té com a objectiu recollir fons (amb l’aportació, per subscripció popular, dels recursos necessaris) a fi que siguin els ciutadans els protagonistes de la iniciativa. La intenció és fer coincidir la instal•lació de l’escultura amb la celebració, l’any 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, per tal que la seva figura formi part de la vida quotidiana de Manresa, en un espai (el Casino) on justament ell va recrear una de les seves novel•les més reconegudes: El Casino dels senyors.

 

2013: ANY AMAT-PINIELLA. PRESENTACIÓ DEL LOGO

Amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella, des de diferents institucions de la ciutat i del país s’està dissenyant un programa ampli i divers, amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra d’aquest manresà i reconèixer la seva figura com a intel•lectual compromès, que ha esdevingut símbol i testimoni del seu temps. Durant l’acte de lliurament, avui, del dotzè premi Amat-Piniella, s’ha presentat el logotip que acompanyarà tots els actes i iniciatives que, el 2013, formaran part del programa de l’any Joaquim Amat-Piniella.

 

HISTÒRIA DEL PREMI

L’any 2001 es va concedir per primera vegada el premi de novel•la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel•les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna. Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable. Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, des de la delegació bagenca d’Òmnium Cultural i des de l’Ajuntament de Manresa es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va creure que calia sotmetre’l a una radical reorientació. Es volia, doncs, adaptar-lo a les noves circumstàncies i, al mateix temps, donar-li un nou impuls. Per això, des del nou enfocament que va inaugurar-se en la convocatòria del 2007, el premi Joaquim Amat-Piniella té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel•la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric. Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per diverses personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l’obra guanyadora. El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Els guanyadors fins ara

Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):

2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, Rius paral•lels, L’Albí

 

NOTA BIOGRÀFICA DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel•la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel•la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i participà activament en la vida política i cultural del Bages. Col•laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal•lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel•lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Es diu que els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.