Canidats al Premi lo Grifonet 2020

Actualitat

BASES GRIFONET 2020

Candidats:

Joana Serret Fabra

Biografia

Nascuda a Amposta, enguany es jubila de la seua professió com a bibliotecària. Ha passat tota la vida envoltada de llibres i cultura. Va començar a l’antiga biblioteca municipal d’Amposta a finals dels anys setanta. Ha vist canviar la biblioteca de lloc molts cops, sent-ne ella sempre la responsable directa. Ha organitzat nombrosos premis literaris de l’Ajuntament. S’ha responsabilitzat del llegat de l’escriptor Sebastià Juan Arbó. Ha convertit la Biblioteca Sebastià Juan Arbó en un dels centres neuràlgics de la cultura ebrenca i catalana. Va ser pregonera de les Festes Majors d’Amposta l’any 2014.

Justificació mèrits

Bibliotecària a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta durant més de 40 anys. Organitzadora i ànima mater de les Jornades de Lletres Ebrenques d’Amposta que s’han convertit en un espai únic de trobada d’autors a les comarques centrals dels Països Catalans i de debat al voltant de diversos temes de llengua i literatura catalana.
Dinamitzadora cultural, una agent activíssima de la cultura ampostina. No s’entén el fet cultural a Amposta i la comarca del Montsià durant les darreres quatre dècades sense l’omnipresència de Joana Serret.


Joan Panisello Chavarria

Biografia

Nascut a Jesús-Tortosa. Format artísticament a les Escoles d’Arts i Oficis de Tortosa i Tarragona. A més a més ha fet cursos a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà (Girona), de Barcelona i a l’Enfanga’t (Girona). L’any 1975 obté el títol de Graduat en Arts Aplicades i Oficis Artístics, en l’especialitat de Ceràmica (Escola la Llotja, Barcelona). L’any 1992 se li atorga el reconeixement de «Tortosí de l’any 1991». És membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica des del 2013.

Justificació mèrits

És un artista i activista que ha portat el nom i l’essència de Terres de l’Ebre, i de retruc la cultura catalana, arreu d’Europa. La seva obra és coneguda als cinc continents mitjançant més de 1.000 publicacions arreu del món escrites entorn a la seva obra.
Joan Panisello està considerat internacionalment com un dels creadors més destacats de la nostra època en l’art ceràmic, tant per l’originalitat de les seves formes com per la variadíssima coloració de les peces. Les seves peces s’exhibeixen en els principals museus de tot el món.


Rosa Cubeles Gil

Biografia

Natural de la Franja però ha viscut sempre a Tortosa. Llibretera des dels 14 anys, donant servei a la comunitat. Feminista.
Regenta una de les llibreries més antigues de Catalunya, fundada l’any 1760 a Tortosa. Defensora de la cultura catalana i els llibres escrits en català.
Incansable i emprenedora.

Justificació mèrits

Destacar i reconèixer la tasca de la Llibreria Viladrich, el seu paper rellevant al món cultural de Tortosa i les Terres de l’Ebre, amb més de 259 anys d’història, que avui en dia tot i les dificultats, continua treballant. Un comerç imprescindible per a Tortosa i ara també a Amposta (Espai cultural Guaix) amb la tasca comercial i com activador de la cultura literària, donant a conèixer de primera mà llibres i autors. Amb un espai preferent per a la literatura i autors ebrencs.


Miquel Àngel Pradilla Cardona

Biografia

Natural del Rossell, és llicenciat en Filologia catalana i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Societat Catalana de Sociolingüística.

Justificació mèrits

Editor d’Onada Edicions, una de les grans editorials de les comarques centrals dels Països Catalans.
Dinamitzador cultural, organitzador del Congrés de la Diòcesi de Tortosa. Impulsor de premis literaris com els Ciutat de Benicarló, editor, escriptor, investigador. És una de les persones clau de la cultura ebrenca a les comarques centrals dels Països Catalans.


Francesca Aliern Pons

Biografia

Nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l’Ebre, essent sovint l’autora amb més llibres venuts a les Terres de l’Ebre per la diada per Sant Jordi. És autora d’una obra prolífica de més de 24 obres.

Justificació mèrits

Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l’Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d’introduir el lector en l’interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l’espai, sempre acompanyat de la remor de l’Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica.


David Monllau Gil

Biografia

Nascut a Amposta. Fa cursos de construcció de barraques a l’Escola Taller i a l’Escola de Capacitació Agrària d’Amposta. També escriu poemes relacionats amb les costums del Delta de l’Ebre i la vida en general. Té un llibre de poemes editat el 2011 amb el títol “Terra guanyada” d’ Arola Editors. Dels poemes de David Monllau, el cantant Andreu Rifé l’any 2008 va gravar un CD anomenat “Terròs!” El llibre de Claire Guiu, (2009), “Naissance d’une autre Catalogne. Territoires et traditions dans les Terres de l’Ebre”, CTHS, Paris, és fruit del resultat de la tesi doctoral presentada a la Universitat de la Sorbonne per l’autora, qui va estudiar i esmentar la petjada i aportació del candidat al patrimoni cultural etnològic de les Terres de l’Ebre.

Justificació mèrits

Conegut com a mestre barraquer i poeta. Quan ja no quedava ningú al delta que fes barraques, el 1992 ell va fer la seva primera barraca amb les seves mans i els materials naturals propis de l’entorn segons recordava com les feien abans, però sense cap persona que el pogués guiar perquè ja no quedaven referents. Ha editat un llibre de construcció de les barraques que és estudiat, reconegut i esmentat per arquitectes, etnògrafs i persones relacionades amb el món de la cultura popular. La seva tasca etnològica ha sigut fonamental pel manteniment d’aquesta tradicional arquitectura popular del delta i s’esmenta en diferents estudis que s’han realitzat.


Lluís Garcia Muñoz

Biografia

Va néixer a Amposta. És un dels cofundadors del Club d’Atletisme Ampostí.
Va presidir el Consell Comarcal de l’Esport, quan encara no estava integrat dintre del Consell Comarcal del Montsià, ja que aquest organisme no s’havia creat. L’any 1986 es nomenat director de Fira Amposta i va ser el creador del Saló de Pasqua de la Infància i la Joventut, del que ja se’n porten 32 edicions. Va formar part del Patronat Provincial de Turisme i president de la marca turística Terres i Mar de l’Ebre.

Justificació mèrits

Lluis Garcia fa 32 anys va ser un pioner i el temps ha demostrat que tenia raó al pensar que en ple cor del Delta i a la vora de la casa de fusta feia falta un restaurant que mantingués viva la cuina tradicional del Delta i al mateix temps mantindre vives les tradicions del Delta.
Va ser el primer en començar a demostrar en l’actualitat com es plantava i es segava l’arròs abans, i així al llarg d’aquests anys ha pres un gran renom no només pel restaurant en si, sinó per com ha aconseguit que al seu espai es puguen practicar tot tipus d’activitats tradicionals.
Ha unit i potenciat la gastronomia, cultura i tradició del Delta de l’Ebre.


Josep Sánchez Cervelló

Biografia

Nascut a Flix. Josep Sánchez Cervelló és doctor en Història i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, a més d’autor de nombrosos articles i publicacions periòdiques de la Ribera d’Ebre, així com de llibres de referència per entendre la història de la comarca i les Terres de l’Ebre. L’any 2014 va ser reconegut com a Fill Adoptiu de Tarragona i l’any 2016 va rebre el guardó honorífic La Sirga d’Or del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. A banda d’això, és un historiador molt reconegut a Portugal, i un dels investigadors de referència sobre la Revolució dels Clavells i els processos de descolonització de l’imperi portuguès. És el responsable del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) de la URV.

Justificació mèrits

La justificació és la seua dilatada trajectòria com a investigador. És un dels historiadors més rellevants de les Terres de l’Ebre, amb un extens currículum. És especialista en la II República, la Guerra Civil i el Franquisme; les transicions polítiques ibèriques, descolonització de l’imperi portuguès, història contemporània de Portugal i carlisme.
A banda d’això és un historiador amb molta bibliografia i articles publicats sobre les Terres de l’Ebre. Va ser durant anys president d’Amics i Amigues de l’Ebre.


Joan Ramon Vinaixa Miró

Biografia

Nascut a Benissanet, exerceix de mestre en diversos centres educatius.
Ha representat una desena de càrrecs en entitats culturals – entre els quals president del CERE entre 2005 i 2007-, activitats divulgatives i institucionals públiques de rellevància, membre fundador de la delegació de Tarragona de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil•lografia i de l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, dos premis d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, el premi d’Història Enric Bayerri, el premi d’Investigació Pepita Martí de Duran i el premi Sirga d’Or 2018-, amb un total de deu llibres publicats i articles de caràcter històric i biogràfic.

Justificació mèrits

La major part del seu estudi s’ha centrat en la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX (guerra del Francès, guerres carlistes, navegació per l’Ebre, els pobles i la gent, …). La recerca té com a límits geogràfics les Terres de l’Ebre i en clau més local ha treballat la Ribera d’Ebre, per proximitat geogràfica i Benissanet per una evident qüestió personal i afectiva. Ha dissenyat diversos materials didàctics i activitats culturals. El 2001, Albert Manent dedica la secció de l’Avui, Erudits d’aquí, a “Joan Ramon Vinaixa, de Benissanet”, considerat ja aleshores un estudiós rellevant de la història ebrenca, i per tant catalana, dels segles XVIII i XIX.
Sense la tasca duta a terme per Vinaixa i altres “companys d’expedició” la història de Catalunya tindria més punts obscurs dels que presenta.