Catalunya pot, o no pot?

Actualitat

Reflexions al voltant dels resultats de les eleccions del 27S

El resultat de les eleccions del passat diumenge certifiquen que la independència és la nova espina dorsal del panorama polític català. S’ha acabat el temps dels termes ambigus amb que algunes forces polítiques catalanistes han anat trampejant els darrers canvis sociopolítics. Aquelles que no ho han entès així han obtingut uns resultats electorals molt per davall de les seves expectatives. El catalanisme ja és independentisme. I aquella part del sobiranisme que encara no ha fet el pas ha d’endegar un procés de reflexió per decidir si volen quedar dins o fora de la nova centralitat. I encara més, aquelles forces, sobiranistes o no, però amb vocació de govern, ja sigui a la Generalitat o als municipis catalans, han d’assumir que tindran difícil arribar al poder des de fora de l’independentisme. Aquest és el gran canvi de paradigma que ens deixa el 27S. Aquesta és la nostra gran victòria i garantia d’èxit.

Així, i malgrat la intensa campanya de la por, el vot independentista ha assolit un 48% del total, mentre que el vot unionista es situa en el 39%. El 12% de Catalunya Si que es pot i Unió Democràtica de Catalunya inclouria entre un 20 i un 50% de vot independentista. És un percentatge que acabaria de decantar el resultat d’un referèndum a favor de la proclamació de la República Catalana.

Ara cal trobar el camí per continuar articulant el full de ruta i el primer pas ha de ser la creació d’una majoria parlamentària el més robusta possible i que doni suport als successius passos constituents. Però aconseguir aquesta majoria presenta alguns esculls que caldrà gestionar. Hi estan cridats fins a tres grups parlamentaris que presenten ideologies i cultures organitzatives ben diferents. Per sort, aquesta és la grandesa del moviment independentista català, la seva transversalitat. Una característica que ens aboca al diàleg i al pacte. Si estem disposats a dialogar i trobar un encaix amb aquells que no opten per la independència, perquè estem convençuts que en una República Catalana hem de continuar sent un sol poble, encara més serem capaços de dialogar i pactar amb aquells amb qui compartim l’objectiu de crear aquesta nova comunitat política. I com que volem fer un país no només independent, si no socialment just i mediambientalment sostenible, tenim tots els elements necessaris per trobar els punts d’acord que ens permetran avançar.

Les discrepàncies que subsisteixen faran necessàries renúncies per part de tots els implicats, però la meta desitjada generarà la força motriu per superar aquestes reticències i per salvar tots els obstacles.

La ciutadania de Catalunya no només ha dit que es pot, també ha deixat clar que ho vol. La tasca dels polítics consisteix en articular les vies per fer realitat aquest mandat. I la funció de les entitats ciutadanes independentistes és vigilar que el full de ruta avanci, reconduir desviacions i donar tot el suport que calgui en els moments més difícils.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre