El dimecres 10 de març, a les 18.30 h ,es va iniciar presencialment la primera sessió del cicle de cinefòrum organitzada per Òmnium Sants-Montjuïc a la biblioteca Francesc Candel, espai acollidor, on es va projectar Persèpolis, pel·lícula basada en la novel·la gràfica de la iraniana Marjane Satrapi. Persèpolis havia de projectar-se el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, però, a causa de les normatives fluctuants de la pandèmia, es va suspendre.  

Mitjançant una inscripció prèvia, vam poder omplir l’aforament permès: unes trenta persones. El públic va gaudir d’aquesta sessió, ja que la protagonista, Marjane, des de la seva condició de dona i en un escenari totalment advers, lluitava pels seus drets i per la seva dignitat. Persèpolis va commoure i va fer reflexionar. En la presentació de l’acte es va fer al·lusió als moments conflictius que ens toca viure a tots nivells: social, sanitari, econòmic i polític. 

Molt encertada va ser l’elecció de les paraules de la jove poeta Amanda Gorman, carregades d’esperança i coratge; que ho sintetitzaven molt bé: “On podem trobar la llum en aquesta ombra que mai no s’acaba… Arrosseguem una pèrdua, però hem desafiat a la bèstia i hem resistit. Ens esforcem per fer una unió amb un propòsit: composar un país compromès amb totes les cultures, colors i condicions de l’ésser humà, on una dona, sigui com sigui, vingui d’on vingui, pugui somiar i fer del somni la seva realitat. Per prioritzar un futur, hem de deixar a un costat les nostres diferències. Fins i tot quan plorem hem de créixer, quan qualsevol cosa ens faci mal, hem de tenir esperança i quan estiguem cansats, continuarem lluitant.” 

Al final de la projecció es va establir un col·loqui, dirigit per la ponent O. Sylvia Oussedik i Mas. Aproximadament, a les 20.45 h es va donar per finalitzat l’acte, agraint l’assistència del públic, la col·laboració de Sylvia Oussadik i la bona acollida d’Àngels Migueles, directora de la biblioteca Francesc Candel.

Fotografies de Josep Vicens