Des de la presó: l’amnistia és l’única solució real

Actualitat

“L’esperança és una acció radical”
Natza Farré 

Estimadíssim soci, 

Abans de res, una abraçada ben grossa a tots els companys del món de la cultura, un bé essencial i de primera necessitat. Traiem la cultura de les nostres vides i veurem com res no té sentit. Tot és cultura i exigim un tracte digne. 

La pandèmia ens interpel·la d’una manera descarnada, i és per això que cal combatre l’emergència amb més solidaritat i fraternitat. Salvar tants llocs de treball com sigui possible, aturar desnonaments i fer que les decisions dels governants prioritzin la ciutadania.

Tres anys de presó també són una victòria contra la repressió, perquè no han fet més que enfortir el compromís amb les llibertats i l’autodeterminació. Els poders de l’Estat ens voldrien resignats, paralitzats i dividits, i per això ens cal tota la intel·ligència col·lectiva per transformar cada embat en un pas endavant. Necessitem recuperar la iniciativa i passar de la protesta a la proposta. 

Pocs dies després d’una nova operació per criminalitzar el sobiranisme, cal una resposta unitària: que el Parlament de Catalunya aprovi la llei de l’amnistia per seguir denunciant l’atropellament de drets que patim. Exigim l’amnistia per als gairebé 2.900 represaliats, perquè és l’única solució col·lectiva i, sobretot, per poder afrontar la resolució política del conflicte. Sense la fi de la repressió, el diàleg esdevé impossible.

Malgrat les restriccions de la pandèmia, també com a consumidors i usuaris hi tenim molt a dir. No renunciem a l’exigència, ni amb els nostres polítics ni amb nosaltres mateixos. No oblidem que el futur del país depèn de cadascú de nosaltres. Del jovent, que no podeu caure en el desànim ni deixar que ningú decideixi per vosaltres; dels sanitaris, que us necessitem com mai; dels docents, que defenseu amb dents i ungles el model d’escola catalana; dels qui us lleveu cada matí per anar a treballar, i dels qui malauradament no ho podeu fer. Molta força i coratge per als temps que vindran. 

I com diu l’Enric Casasses, 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, “si hi ha una cosa més bonica que l’amor, hi anirem tots dos i donant-nos la mà”.

Sempre endavant! 

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 6 de novembre de 2020