El cost de l’energia i la manca d’infraestructures ferroviàries i viàries posa en perill el futur de prop de 35.000 llocs de treball a les comarques de Tarragona. Aquest és el missatge que donen aquests dies els principals agents socioeconòmics de la zona (Cambra de Comerç, CEPTA, Pimec, FEAT, Clúster Químic Chemmed, sindicats i URV), tant Òmnium Tarragonès com l’ANC de Tarragona es sumen a aquesta reivindicació del teixit econòmic i laboral de la comarca. Després de molts anys de reivindicacions infructuoses davant dels successius governs de l’Estat, el teixit industrial de Tarragona ha decidit canviar la seva estratègia de pressió i iniciarà una política de comunicació adreçada a la ciutadania perquè prenguin consciència del futur incert que afronta l’economia tarragonina. El passat  dimarts dia 31 de maig l’Aula Magna de la URV (avinguda Catalunya de Tarragona) va acollir un acte unitari obert a tothom en què els agents implicats intentaran explicar als assistents la magnitud de la tragèdia i fins a quin punt l’alt cost energètic que paga la indústria i la manca de connexions logístiques condicionen la qualitat de vida dels tarragonins i, el que és més preocupant, les generacions futures.

La xarxa industrial de Tarragona es troba davant d’una situació límit i necessita un canvi radical d’actitud per part de l’administració de l’Estat si vol mirar el futur amb perspectives de creixement. Els principals agents socioeconòmics del territori fa temps que denuncien la manca de competitivitat de la indústria tarragonina envers altres zones europees per tres causes principals: l’altíssim cost energètic que paga la indústria, la manca del Corredor Mediterrani i la deficient xarxa viària de transport. L’anunci de tancament d’una planta de la química Covestro (per l’alt cost de la factura elèctrica) i el rebuig de Mercedes a importar els seus vehicles a través del Port de Tarragona per la manca de connexió ferroviària d’ample europeu són, segons els agents econòmics del territori, dos clars exemples de les dificultats que Tarragona té per atraure noves inversions i garantir la continuïtat de l’activitat industrial, un sector que, actualment, dóna feina a unes 35.000 persones (entre llocs de treballs directes i indirectes).

Acte públic a la URV
Davant la manca de resposta de l’administració central a les necessitats del territori, els agents econòmics van fer públiques. fer públiques les dificultats de mantenir desenes de milers de llocs de treball a Tarragona en els pròxims anys. L’cte públic va comptar amb representació de la Cambra de Tarragona, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pimec, la Federació de Transportistes de la Província de Tarragona (FEAT), els sindicats UGT i CCOO, el Clúster Químic Chemmed i la mateixa Universitat Rovira i Virgili. L’objectiu de l’acte és explicar a la ciutadania interessada quina és la realitat que viu actualment el teixit industrial de Tarragona, els greuges que afronta i possibles solucions a aplicar de manera urgent. Tot amb la voluntat de fer partícip la població que, d’una manera o una altra, es pot veure afectada per una progressiva deslocalització d’empreses a casa nostra. A l’acte hi participaran tres ponents de prestigi que, en format de taula rodona, analitzaran les principals problemàtiques que amenacen el futur industrial de Tarragona i la seva resposta. Les intervencions aniran a càrrec de Josep Maria Rovira, secretari general de l’associació internacional defensora del Corredor del Mediterrani; Ignasi Sayol, president de la fundació logística ICIL, i Joan Vila, enginyer industrial especialista en energia.

Dret a decidir.

Tal i com apunta Ricard Lahoz a Fet a Tarragona, “és el moment del DRET A DECIDIR sobre les nostres inversions i sobre les que considerem infraestructures prioritàries. L’Estat (responsables polítics i, sobretot, l’alt funcionariat en ministeris com el de Foment i organismes com ADIF) ens va a la contra. La solució, per tant,  només passa, per un canvi profund i d’arrel de les estructures actuals que ens porti a la creació d’un nou estat”

Al final de l’acte es va presentar una declaració unitària de les entitats convocants que inclou una apel·lació al conjunt de la ciutadania tarragonina amb l’objectiu d’iniciar noves accions de pressió territorial.
 

“En els darrers temps sentim més i més veus que ens alerten que, malgrat els permanents esforços d’empresaris i treballadors tarragonins per ser competitius, el nostre futur industrial es veu amenaçat per tres greus problemes que fa anys que els tenim, que els patim, però que continuen sense resposta per part de qui té a les seves mans poder donar-hi solució.

Són tres grans frens al futur dels nostres sectors productius. Tres frens per poder ser més competitius, per internacionalitzar més la nostra economia i per incrementant les nostres exportacions. A l’economia global, no poder avançar avui, vol dir retrocedir demà.

El primer problema, ja històric, és la manca del corredor mediterrani; poder comptar amb una connexió ferroviària d’ample europeu que ens connecti amb Europa, per garantir que, juntament amb el Port de Tarragona, les nostres indústries, des de les agroalimentàries a les manufactureres, siguin més competitives.

El segon problema per a la nostra indústria és l’alt cost de l’energia elèctrica, que situa artificialment alt, massa alt, el preu que paguen les nostres empreses, i també les nostres famílies. Un preu molt més elevat que països europeus amb els quals competim: des d’Alemanya a Gran Bretanya, passant per França. Un cost que no correspon a la dinàmica de preus de mercat sinó a decisions que responen a interessos molt llunyans geogràficament i econòmicament als nostres que té a veure amb la política industrial.

I el tercer problema és també d’infraestructures de transport, en aquest cas per carretera, i que també ve de lluny. A la paràlisi en les obres de vies estratègiques com l’A27, se li suma l’injustificable col·lapse de la N340 en tota la demarcació, de les Terres de l’Ebre al Penedès, al qual cal sumar-hi la llarga, lamentable i trista llista d’accidents.
No tenim les infraestructures de transport que ens corresponen, i hem de pagar un cost de l’energia elèctrica molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

El sector químic serà una de les indústries que més creixerà en les properes dècades a tot el món, però els països que se’n beneficiaran d’aquest creixement seran només els que esdevinguin més competitius avui. Tarragona és al bell mig d’una zona estratègica per continuar sent el principal pol industrial químic del sud del Mediterrani, i per poder mantenir, i fins i tot augmentar, els 35.000 llocs de treball directes i indirectes que genera. Una ocupació qualificada i estable, que arriba al 95% de contractació indefinida. Una indústria, a més, que al seu voltant genera progrés, com el que suposa tot l’entorn de coneixement que s’ha desenvolupat a Tarragona, i que ha portat a tenir una Universitat i uns centres de formació, recerca i investigació pioners arreu del món. I una indústria que incentiva els altres sectors productius que conviuen amb ella, que genera el 60% dels moviments del Port de Tarragona, i que té relació amb 1 de cada 3 llocs de treball dels municipis on està implantada.

Aquest pol industrial de primer nivell és i serà fort només si les empreses que l’integren poden millorar la seva competitivitat de costos de fabricació i transport, com passa amb la resta dels nostres sectors productius.

Malgrat l’esforç col·lectiu dels agents econòmics i socials, l’actual situació laboral de les comarques tarragonines és molt lluny, massa, de ser satisfactòria. La creació d’ocupació és molt lenta i el percentatge de persones aturades és gairebé 4 punts més alta que la mitjana catalana. Tots tenim molt clar que amb la sortida de la crisi no n’hi haurà prou. Si aquest és el present, si volem garantir el futur industrial de Tarragona, cal solucionar i aviat els greus problemes que amenacen la nostra competitivitat.

De la mà d’experts i especialistes en logística, energia i transport ferroviari hem analitzat aquests grans problemes que patim de fa massa anys, i que amenacen el futur de moltes empreses i de milers de llocs de treball. Una anàlisi que assenyala com a causa de la priorització d’unes inversions que no responen a valors com la eficiència del diner públic o l’impuls de l’activitat empresarial. Només des d’una visió aliena a les nostres necessitats i al nostre territori, s’explica com les grans inversions i decisions industrials han anat a finançar, des de fa molts anys, autovies
sense vehicles, costosíssimes línies d’AVE sense passatgers, o polítiques de preus de l’energia elèctrica que són incompatibles amb una economia competitiva.

Per això no tenim —ni està en perspectiva quan el podríem tenir— el corredor mediterrani. Per això tampoc tenim una xarxa viària que ens connecti de manera segura i competitiva, evitant col·lapses i sinistralitat. Per això patim un cost de l’energia que no ens deixa competir de tu a tu amb països com Alemanya, França o Gran Bretanya, i que perjudica les empreses i les famílies. Perjudica tothom.

Però no ens hem reunit avui per lamentar-nos. No som aquí per queixar-nos. L’època dels memorials de greuges i de les reclamacions als successius governs de l’Estat, ja s’ha esgotat per la reiterada i demostrada manca de resultats positius. No ens lamentem més perquè no ens escoltin.

Passem-ne pàgina i treballem tots plegats per construir un futur on garantim els actuals i els futurs llocs de treball, que n’han de ser més i millor qualificats. Superem l’època de la queixa i fem possible una Tarragona més competitiva dins Europa, una Tarragona on fructifiqui la creació de treball i el progrés social i econòmic.

Ja no ens lamentem més. Ben al contrari. L’acte d’avui és un acte de compromís i confiança en el nostre futur, si tothom el defensa coordinadament, aplegats. Per això fem una crida al conjunt de la societat civil tarragonina, a les seves organitzacions, entitats i associacions, a totes les persones que viuen i treballen a Tarragona a fer pinya, des de demà mateix, per poder assolir les solucions a aquests problemes que tenim aquí. I per assolir-ho aviat. Per superar uns problemes que compartim amb la resta del país i pels quals, des de Tarragona, podem donar –hem de donar– un
nou i decisiu pas endavant. Un pas col·lectiu on tots siguem protagonistes en aconseguir les solucions als greus problemes que ens amenacen.

Treballadors, professionals, empresaris, directius… ciutadanes i ciutadans de Tarragona: tots som necessaris, tothom és imprescindible per donar força a aquesta unitat cívica que ha de fer possible que en els propers anys aquests problemes siguin cosa del passat, i afrontem els reptes amb les eines necessàries per ser competitius i per crear nous llocs de treball estables i de qualitat. Una unitat cívica que ja hem començat a construir les organitzacions i entitats convocants de l’acte d’aquest vespre.

Avui donem un primer pas. Demà i en les properes setmanes preparem-ne el segon. Serem més i amb més força.

Sí al futur de les empreses i dels treballadors i treballadores de Tarragona. Sí al nostre futur!”

Tot seguit podeu consultar les diverses reaccions que ha generat aquest esdeveniment en la premsa:

• Nació Digital.
• Tarragona Diari.
• Tarragona 21
• El Punt-Avui
• La Vanguardia
• Més Digital
• La Ciutat de Tarragona
• Fet a Tarragona
• Reus Digital
• Tot Tarragona
• Tarragona Radio
• Diari de Tarragona