Crònica del club de lectura del 16 de març de 2023

Actualitat

“Són ben estranys aquests viatgers”

Josep Playà Montaner

“Són ben estranys aquests viatgers, sense cabdill ni esclaus”. El pensament d’Arbre, un dels protagonistes del llibre, resumeix la intenció de Junil a les terres dels bàrbars, la novel·la guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la del 2021, que el seu autor, Joan-Lluís Lluís, va presentar en un acte del Club de Lectura d’Òmnium Eixample celebrat a la llibreria Byron de Barcelona.

El viatge de Junil, filla de l’home que la menyspreava, amb els seus amics esclaus a la recerca de la llibertat al poble dels alans, el “més estrany de l’univers” perquè no tenen esclaus, i d’Ovidi exiliat, és el nus del llibre, una novel·la d’aventures, una mena de road movie, en la qual hi ha altres elements bàsics de reflexió: els escriptors, la lectura, la força de la paraula, l’exili. Tot plegat mogut per tres motors: poesia, llengua i traducció.

Pel que fa les llengües dels personatges, diferents, “no volia que hi hagués cap imposició. Per això, cap dels protagonistes pensa imposar la seva llengua a la dels altres i, per això, s’inventen una llengua comuna que facilita l’entesa.”

Podria ser, doncs, una faula?, li preguntem a l’autor. “Sí que hi ha aspectes que hi fan pensar”, reconeix en Lluís, que precisa: “Tot i que no sé ben bé quina és la diferència. Sabia que seria una novel·la coral, amb diversos personatges. Pel mateix motiu sabia que algú hauria de morir, però vaig decidir que no ho volia i aquí potser podem parlar de faula.”

El que queda clar és que els menyspreu del pare de la Junil envers ella és el motor general. “La caminada que inicien els protagonistes és una fugida —explica l’autor— encara que en realitat és un acte de fe. Ells saben que valen més que el menyspreu que han rebut i el preu que han de pagar per demostrar-ho és marxar.” Tot i que Junil no preveu l’engranatge que matarà el pare perquè es deixa endur per la ràbia. “El que fa és una mica suïcida, ja que no pensa en les conseqüències”. Però se’n surt.

El temps de l’acció és el principi de l’era cristiana; el lloc, la darrera frontera romana del nord-est europeu. “El fet que no hi hagi localitzacions històriques i geogràfiques precises em permet de moure’m amb més llibertat”, precisa Lluís.

Una reflexió de l’autor: “ Junil arriba a la conclusió, provisional (“com totes les bones conclusions”), que els éssers humans viuen de pa i aigua, però també de ficció. Crec molt que nosaltres ens alimentem tota la vida amb literatura, films, sèries, cançons, rondalles… Si tenim tantes històries vol dir que les necessitem com a éssers humans.”

En definitiva, una esplèndida novel·la de moltes cares. I un parell de reflexions de l’autor: “Junil va ser una sorpresa des del principi pel que fa a la calidesa de l’acollida. No m’esperava tantes reaccions empàtiques i humanes.”

Segona. “M’agrada fer capítols breus per si el lector ho ha de deixar per fer una altra cosa.” Sabiduria.