El llegat franquista en les institucions científiques de l’estat espanyol

Actualitat

Ciència en Català

Dijous 26 de setembre a les 7 del vespre a l’Aula Magna del Centre Cultural (Ramba d’Ègara, 340).

Conferenciant: Antoni Malet, professor d’història de la ciència. Departament d’humanitats, Universitat Pompeu Fabra.

En aquesta conferència presentarem les polítiques que el franquisme dissenyà per controlar les comunitats i institucions científiques. D’acord amb un clixé força estès, el franquisme no va tenir interès en promoure la recerca científica, ans al contrari va marginar els científics i en va limitar sistemàticament els mitjans de treball, de la mateixa manera que, en general, va limitar sistemàticament la llibertat de pensament. Com tots els clixés, aquest té el seu origen en la realitat i n’expressa algunes facetes, però amaga fets molt sinistres. En el segle XX els estats (mínimament) moderns no podien prescindir de la ciència, especialment de la ciència aplicada. De les comunicacions a l’energia, de les armes als recursos naturals (minaires, etc), els estats es veien obligats a involucrar-se en promoure polítiques científico-tecnològiques, i això també va passar a l’Estat Espanyol. El fet que el franquisme fos primer un estat totalitari (anys 1940 i 1950) i després una dictadura tecnocràtica va determinar unes polítiques científiques el llegat de les quals encara patim. Després de presentar els elements essencials d’aquestes polítiques, parlarem especialment de com van impactar en les institucions científiques catalanes.

 

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de permetre't la navegació amb característiques predefinides, el seguiment i anàlisi del teu comportament i la gestió d'espais publicitaris. L'accés i ús del web implica la teva acceptació. Per a més informació, pots accedir a la nostra Política de cookies.