Engega la 41a edició del Concurs de Joventut de l’Alt Empordà

Actualitat

Com cada any us deixem amb les bases del concurs de Joventut de l’Alt Empordà, que enguany arriba a la seva 41a edició. Aquesta, anirà dedicada a Narcís Monturiol.

Narcís Monturiol i la seva època

Si reculéssim 200 anys arribaríem a l’època de la Revolució Industrial, a causa de la
qual es produí el creixement de les fàbriques i l’aparició del proletariat. Fou l’origen del
capitalisme, el nostre sistema de producció. La Revolució Industrial feu canviar la
manera de treballar dels obrers, que, per millorar les condicions laborals (de 12 a 15
hores de jornada, explotació infantil, acomiadament per malaltia…), lluitaren molt i, a
poc a poc, aconseguiren alguns drets.

Quan Narcís Monturiol i Estarriol va néixer, a Figueres, l’any 1819, la ciutat estava en
mans dels conservadors. El pare era boter. Ell, el segon de quatre germans, estudià
llatí al monestir de Vilabertran i, més tard, anà a la Universitat de Cervera, d’on fugí
asfixiat per un ambient massa tancat. Es traslladà a Barcelona, on començà Dret,
carrera que no acabà fins temps després a Madrid, on anà per allunyar-se de la
policia, que el perseguia per les seves idees polítiques.

Monturiol fou una persona políticament compromesa. El seu objectiu era construir una
societat justa, on tothom pogués viure feliç. Mentre estudiava a Barcelona es va fer
militant del partit demòcrata, que era republicà i depenia del figuerenc Abdó Terradas, i
membre de la Milícia Nacional, un cos armat de voluntaris per defensar les ciutats
durant les guerres carlines.

L’influí molt la mentalitat comunista, basada en la idea que la terra era propietat de
tots, que no havia d’existir la propietat privada ni la diferenciació de classes socials. El
comunisme havia sorgit a Europa com a reacció contra el capitalisme. Un dels seus
pensadors, Étienne Cabet, va publicar el llibre Voyage en Icarie, on explicava com
viure en una societat ideal. Monturiol prengué part activa en la traducció de l’obra al
castellà i, quan Cabet comprà uns terrenys als Estats Units per fundar-hi una societat
ideal, Monturiol li donà suport.

Creà també la impremta Librería Oriental amb la finalitat d’editar La fraternidad,
periòdic que utilitzà per explicar les seves idees. El govern el prohibí i ell s’exilià a
França. Quan tornà a Barcelona publicà El padre de familia. Tornà a ser perseguit i
multat. Des d’aleshores s’apartà de l’acció política però no va abandonar els ideals. Es
casà i tingué tres fills. Publicà la revista La madre de familia amb l’objectiu de lluitar
perquè les dones tinguessin instrucció, però es deixà de fer perquè no fou compresa.
La idea que les màquines alliberarien de la servitud de la feina manual portà Monturiol
a fer-se inventor. Fabricà cartipassos, una mena de llibretes on els nens aprenien a fer les lletres, però no tenia prou diners per invertir-hi i el negoci no funcionà. Tornà a
l’acció política publicant llibrets, tornà a ser perseguit i s’exilià a Cadaqués. Allà es
dedicà, primer, a pintar quadres. Després, començà a pensar en un vaixell útil per als
pescadors de corall. Monturiol estava interessat en la navegació submarina en
general.

Començà a treballar en el primer Ictineu i feu una prova d’immersió l’any 1859. En
grec, Ictineu vol dir nau-peix. L’invent no va funcionar, s’havia de perfeccionar. Per
això va demanar diners al govern, dient que el submarí es podia fer servir amb fins
industrials o bèl·lics. El govern s’hi va negar. Monturiol, però, va seguir treballant en la
seva idea. Al cap de poc temps va fer una segona prova i fou un èxit. L’Ajuntament de
Figueres el nomenà fill predilecte de la vila. S’acordà de fer un segon Ictineu, més
perfecte que el primer. Ara bé, la idea era cara i no hi havia diners. Per això s’obrí una
subscripció popular. El 1864 avarà el segon Ictineu. Encara s’havien de fer millores en
el vaixell, ja que era massa lent, però s’acabaren les ajudes i Monturiol va entrar en
una situació de greu penúria econòmica. Per solucionar els seus problemes
econòmics no va tenir més remei que vendre l’Ictineu II, que va ser destruït i
comercialitzat com a ferro vell.

Tot i que Monturiol és conegut com l’inventor del submarí, també investigà per fabricar
una màquina de fer cigarretes, una màquina per assecar paper engomat, un canó de
muntanya, el sabó en fred, un pinso per a conills extret de la fusta de salze, un
material artificial per a soles de sabates, una cola líquida per a fuster, un velògraf, un
tramvia funicular per a Tarragona, un nou sistema de copiar cartes, un telescopi cònic,
un ocell artificial, un motor casolà… I s’interessà per temes com l’aprofitament dels
corrents magnètics de la terra, el valor del vol dels ocells per a la navegació aèria, la
conservació de la carn, etc.

Monturiol morí el 6 de setembre de 1885 a Sant Martí de Provençals. Després de mort
es publicà la seva obra Ensayo de navegar por debajo del agua. I, posteriorment, s’ha
reconegut la contribució que la seva obra ha fet al progrés de la humanitat.

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de permetre't la navegació amb característiques predefinides, el seguiment i anàlisi del teu comportament i la gestió d'espais publicitaris. L'accés i ús del web implica la teva acceptació. Per a més informació, pots accedir a la nostra Política de cookies.