Flama del Canigó 2005
Òmnium Cultural us presenta les activitats programades per al darrer trimestre de l`any 2006. Hem preparat tallers lingüístics, conferències, cicles literaris i altres activitats periòdiques. Ja podeu consultar els horaris, les dates d’inscripció i els ponents que visitaran la seu d’Òmnium entre setembre i desembre d’aquest any. Esperem que siguin del vostre interès! Finalment, el trimestre culminarà amb la 56a Nit de Santa Llúcia que enguany se celebra a la ciutat de Girona.
Heus aquí el text del fulletó editat per Tradicions i Costums, delegació funcional d’Òmnium, i per Tradicat, entitat osonenca per al foment de la nostra cultura tradicional.
Dijous, dia 23
A 2/4 de 2 del migdia, a Molló (Vallespir)
Dinar col·lectiu
Inscripcions: Tels. 938890341 – 689387148
A les 4 de la tarda, al Coll d’Ares (Ripollès)
Acte de rebuda de la Flama procedent de la Pica del Canigó i homenatge a portadors veterans de la Flama
Acabats aquests actes, sortida de les diferents caravanes que repartiran la Flama del Canigó arreu del país.
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan a la pica d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
El nou costum pren una gran força en poc temps, de tal forma que avui és pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó.
L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la Xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.
El diumenge abans de Sant Joan es celebra l’aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 m) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de Sant Joan, cremarà a dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perque la Flama arribi a tots els pobles i ciutats deis Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives.
LA CRIDA DE LA FLAMA
Cada 23 de juny la Flama del Canigó ha de ser l’espurna que encén els focs i fogueres arreu deis Països Catalans, que són el símbol de la unitat de la nostra terra i de la nostra llengua, d’un poble amb una història pròpia i una cultura comuna, amb un present ple d’il·lusió que ens ha de permetre estrènyer els nostres lligams i amb un futur ple de somnis que malden per fer-se realitat.
Quan ens enlluerna la claror de la flama, hi hem de llegir l’ànima d’un poble que sense cansar-se lluita per la seva llibertat. Entomem la flama com a la llum que el poble català un dia veurà al final d’aquest fosc i llarg túnel que des de fa anys continua travessant.
Tant se val d’on som arribats, l’únic important és el sentir-se part d’un poble que estima i vol ser estimat, que té cura i treballa per continuar fent créixer la seva cultura, que desitja un model social just i que vol a la persona lliure.
NECESSITEM L’ÀNIMA DE LA FLAMA.
FESTA I NACIÓ. JUNTS FAREM AQUESTA TERRA MÉS LLlURE
LA FLAMA DEL CANIGÓ