Editorial – Petites victòries

Una bona notícia ens va sorprendre a mitjan setembre: el reconeixement internacional per part de l’organisme que regula els dominis a Internet del domini .cat. Sens dubte pot ser la millor notícia de l’any en el nostre àmbit cultural. D’una banda, cal tenir en compte la influència cada vegada més gran que té la xarxa de comunicació d’Internet a les nostres vides. En molts aspectes s’ha configurat com una veritable via alternativa a les relacions comercials, socials, culturals…, i ha arribat a suplir les relacions presencials en molts camps. Segons els experts, en anys futurs, encara en veurem un desenvolupament més gran, fins al punt que és imprevisible quin pot arribar a ser el final d’aquest procés. Que el català sigui present en aquest àmbit sembla important. I de fet, ja hi és present. El català és una de les primeres llengües mundials amb presència a Internet: més que algunes llengües amb més parlants i, en termes relatius, més fins i tot que algunes de les primeres llengües del món. Així, doncs, semblava de justícia que es fes un reconeixement a la notable presència catalana en aquest espai d’intercomunicació mundial.

Ara bé: la notícia té més importància que la mera reconeixença de la presència de la nostra llengua a la xarxa. El que s’ha aconseguit és la primera vegada que s’aconsegueix per a un domini lingüístic: no hi ha cap altra llengua al món que tingui domini propi. És, doncs, una autèntica novetat que s’hagi reconegut un domini específic per a un àmbit lingüístic. Fins ara s’havien reconegut dominis per als estats (.es, .de, .uk…), per a àmbits temàtics (.com, .edu…) o més genèrics (.net). I és evident que no hem de renunciar que algun dia se’ns reconegui el domini .ct, que faria justícia a la nostra voluntat de tenir configurat un espai propi de decisió política, social i econòmica. Però, mentrestant, aquest .cat ens permet de fer una cosa que semblava impossible fa poc temps: que qualsevol parlant, de qualsevol indret del domini lingüístic, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, pugui disposar d’un espai a internet, acabat en .cat, que li sigui reconegut per la resta de la comunitat internacional com a pertanyent al domini lingüístic de la llengua catalana.

No és una excel·lent oportunitat, que no hauríem de deixar escapar? Valdrà la pena que, quan sigui possible (cap a final d’any) tinguem tots adreça de correu i pàgina web amb el .cat. I que en fem campanya entre les amistats, les empreses, les institucions i tots plegats… Que Internet sigui també una expressió de la nostra voluntat col·lectiva de continuar endavant com a comunitat lingüística i cultural. I una darrera lliçó: aquesta victòria, com moltes altres, s’ha aconseguit gràcies a l’empenta, a la tenacitat i a l’ambició de la nostra societat civil; no pas de manera especial gràcies als esforços de les administracions. No podem deixar, doncs, que aquesta societat civil s’esllangueixi: al contrari, l’hem de reforçar més que mai. I Òmnium Cultural hi juga un paper clau, important, destacat.

Full informatiu 83 – octubre 2005

Història d’Òmnium

Ens plau informar-vos que s’ha publicat el llibre "Els primers 40 anys d’Òmnium Cultural’, obra d’en Josep Faulí, i que els socis o les sòcies que en vulguin exemplars ens els poden encarregar a la secretaria de la delegació. El preu és de 15 euros.

Altres activitats:

Coneguem el país
El Vendrell (Pau Casals i Àngel Guimerà)
diumenge, 23 d’octubre

Conferències
Societat i país. Reptes del segle XXI

Premis Lacetània 2005

Cursos 2005-2006
Curs de narrativa contemporània
a càrrec de Lluís Calderer

Curs de correcció de textos
a càrrec de Marta Torra

Campanya Un infant, una història