El foc que agermana la nació arribarà aquest any a centenars de municipis dels Països Catalans

La Flama del Canigó tornarà a arribar a la comarca del Garraf per la revetlla de Sant Joan, després de regenerar-se al cim d’aquesta muntanya del Pirineu durant tota la nit del 22 al 23 de juny. D’aquesta manera, aquest símbol que agermana els Països Catalans tornarà a encendre les fogueres de Sant Joan de la mà de milers de voluntaris d’Òmnium Cultural i equips de foc.

La Flama arribarà a la Torre d’Enveja de Vilanova i la Geltrú provinent del Parlament de Catalunya i de la mà de l’Associació de Veïns de Sant Joan de la capital del Garraf. Aquest serà el punt de trobada per a les entitats que vulguin recollir-la i portar-la als seus respectius barris i municipis per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. A banda de Vilanova, aquest any la Flama del Canigó està previst que arribi a Sitges, Canyelles, Olivella i Sant Pere de Ribes.

La Flama del Canigó tornarà a reivindicar el nervi de la nació

El foc que agermana els Països Catalans i la llengua catalana, es regenera, com cada any, al cim del Canigó la matinada del 22 al 23 de juny. Centenars de voluntaris i equips de foc la distribuiran arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan de centenars de municipis. Així és com, de manera simbòlica, es tornarà a reivindicar el país complet i la llengua com a eix vertebrador i nervi de la nació.

A més, com és habitual, el mateix 23 de juny al migdia la Flama del Canigó serà rebuda al Parlament de Catalunya, en un acte institucional en què hi participaran el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich i el president del Parlament, Josep Rull, entre d’altres, així com representants d’Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i altres entitats. En aquest acte, es llegirà el missatge de la Flama d’enguany, escrit pel president de l’associació Flama dels Països Catalans, que recorda que la Flama del Canigó és “el símbol màgic de les virtuts arrelades a les nostres terres”. Un referent de “llibertat, d’unitat i de defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes” i un element “ambaixador de tot un poble.