I a poc a poc van arribant les famílies amb els nens i les nenes que ocupen els espais, mares que venen amb pares, pares que venen amb altres pares i mares que porten mares agafades del bracet.

L’Andreu obre un llibre assegut sobre uns coixins dels colors de l’arc de Sant Martí, i s’hi reconeix, i hi reconeix les seves dues mares i el devora mentre al seu voltant cada cop més gent s’amuntega a la parada del costat per signar el Pacte Nacional pel Referèndum –per enèssima vegada– diu la Marta- i les que calgui- afegeix somrient i fent que sí amb el cap mentre estira la bossa que carrega compartint nanses amb el seu home -es fum a xerrar amb el primer que passa- etziba en veu prou alta per a que ell la senti.

El seu marit s’ha entretingut xerrant amb l’Alba i la Cristina, catalana l’una, veneçolana l’altra i que són parella des de fa dos anys.
Vinieron a darse besos ustedes también?– pregunta la Cristina i li arrenca un somriure jovial i una espurna als ulls al pobre home que va cedint a les estrebades de la muller sense respondre però sense deixar de somriure.

Sobre l’escenari, l’escriptora Núria Añó parla del seu llibre “Núvols baixos” i de la seva protagonista, una dona de 62 anys que en la seva maduresa emprèn un viatge a la ciutat de la seva adolescència i descobreix encara, de la mà d’una antiga amiga, una nova manera d’estimar i de viure la sexualitat.

L’Òscar l’escolta i li diu a la Sònia a cau d’orella mentre enllaça els braços al voltant del seu coll –Si un dia volguessis seguir experimentant coses, en podríem parlar– i ella se’l mira amb els ulls com unes taronges –quan siguis velleta, vull dir!– puntualitza dissimulant i li fa un petó.

En Joan fa estona que se’l mira, si fos el seu xicot li hauria comprat un ram de roses enorme però com que no hi té res a fer, de seguida es queda escoltant el manifest que llegeixen l’Andy i en Jorge, parella, català l’un i portoriqueny l’altre, que van fer-se un petó a Berga fa un mes i mig mentre l’Andy li ensenyava la seva ciutat i van ser agredits salvatgement.

…”Ni hi ha cap cavaller que ens salvi de les discriminacions que encara avui trobem a les nostres aules i patis d’escola, a les discoteques, a la feina i fins i tot dins de les pròpies famílies. I no, no som princeses precioses i educades que mirem cap a un altre costat i fem veure que no ens adonem de res o empassem saliva i aguantem amb submissió les agressions que rebem.”…

A les carpes, els voluntaris de cada entitat reparteixen informació sobre la feina que fan i comenten les activitats que hi haurà durant tot el dia: quatre petonades on tothom serà cridat a fer-se petons, música amb el DJ Pam Pool i el DJ Surda, glosa de la mà dels glosadors del Cor de Carxofa, cançons amb la coral dels Barcelona Rainbow singers, dansa amb els Panteres Grogues, actuacions musicals amb els ballarins de l’Allioli i olé i un concurs de petons amb regals espectaculars i l’explosió d’alegria que a tothom li fa besar-se. Ens hi acompanyaran en Biel Duran, l’Imma Sust, l’Anna Bertran i en Sergi Cervera.

Gent de totes les edats aniran passant per la plaça al llarg del dia. Famílies pel matí, miscel·lània per la tarda i joventut cap al vespre i es faran petons fins que el sol s’amagui rere l’edifici de la centenària universitat de Barcelona mentre els caçadors de roses mig pansides s’afanyen a trobar-les a millor preu i el Barça arracona al Reial Madrid a l’últim minut del partit i ens deixa la imatge de Leo Mesi mostrant orgullós davant de 70.000 persones la samarreta que llueix el nom del seu patrocinador oficial: Qatar.

A Qatar s’hi celebrarà el mundial de futbol el 2022. El mateix president de la FIFA en el moment de l’elecció del país com a seu del mundial, Joseph Blatter, advertia a la comunitat homosexual que volgués ser-hi present que “s’abstingués de qualsevol activitat sexual” durant l’esdeveniment ja que en aquell país podria comportar penes de presó mantenir relacions amb persones del mateix sexe.

Canaletes s’encendrà en crits mentre els voluntaris recolliran les restes d’una fortalesa que malgrat la batalla petonera que ha lliurat, encara no ha guanyat la guerra. Aquesta nit, molts anirem a dormir amb un somriure als ulls i amb els petons a punt per tornar a l’atac. Allà on siguem i siguem com siguem, no permetrem mai que ningú ens prohibeixi el destí d’un petó.

Per un país de tots, visca la petonada!