L’amor de les tres taronges
05/09/05 (Redacció ÒC) Els nous carnets corporatius de soci d`Òmnium Cultural han començat a ser enviats a totes les sòcies i socis de l`entitat conforme a la nova campanya engegada per l`entitat. Un carnet que s`adequa a les característiques i necessitats dels nous temps i que pretén portar més enllà els principis de “llengua, cultura i país” de l`entitat. Els socis rebran en breu els seus nous carnets a casa i podran començar a gaudir dels beneficis que aquesta nova acreditació aporta. La renovació dels carnets va acompanyada d`un ampli ventall d`avantatges culturals per a tots els socis. Uns avantatges de caire explícitament cultural exclusius per als socis d`Òmnium. La nova acreditació ha de permetre als socis fer-se partícips del projecte de l`entitat. Activitats i ofertes per tal de passejar amb orgull el carnet d`Òmnium Cultural amb els principis de “llengua, cultura i país”.
Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
-L’amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia…
-Hi arribaré, si a Déu plau.
Conten que un príncep, bell i galant.
Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l’ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se’l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.
Conten que un príncep, bell i galant.
Pel sementer de formigues
escampa tres sacs de blat.
per aconhortar les feres
ha comprat tot un ramat.
La serp de set caps alçava
set boques de fil puat
i al punt la llet de set gerres
els set caps ha doblegat.
Conten que un príncep, bell i galant.
Ja és de nit quan arribava
a la porta, el jovencell.
Tot d’una endevina l’arbre:
n’és el taronger més bell.
Tres taronges hi flamegen,
totes tres fan un ramell.
Al cap cimal d’aquell arbre
ha fruitat l’amor per a ell.
Conten que un príncep, bell i galant.
Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l’amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l’ha encobert!
Conten que un príncep, bell i galant.
Ai, ai! que tot set l’encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l’instant,
omplen aquells camps d’espines,
de ganivets i d’espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l’ombra d’un sol gegant.
Conten que un príncep, bell i galant.
De la primera taronja
una al·lota ben garrida
n’ha sortit, tan bella i blanca,
que potser el sol l’ha ferida.
Ai, ai, que de la segona
surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set,
tan prest han colat la vida.
Conten que un príncep, bell i galant.
No l’obrissis, la tercera,
Bernadet, car ni amb diner
no compraries la vida
que ha brostat del taronger.
Arran del brocal d’un pou,
-n’és aquest el fruit darrer-
en obrir l’altra taronja
floreix l’amor venturer.