El geòleg i paleontòleg Salvador Reguant i Serra, nascut a Súria el 1928, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC des del 1986 i primer director de l’Escola de mestres d’Osona, embrió de la Universitat de Vic, va morir el dia 23 de febrer, a Barcelona, a l’edat de 87 anys. El dia 24 de novembre de 2005, Òmnium Bages li havia lliurat el 23è Premi Bages de Cultura, en un emotiu acte al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa, en què Ricard Torrents va glossar-ne la trajectòria.
 
Geòleg i estratígraf, després d’estudiar la carrera eclesiàstica al seminari de Vic, es va llicenciar (1957) i doctorar (1966) en Ciències Geològiques. Va exercir la docència i va treballar en recerca a la Universitat de Barcelona, de la qual era catedràtic emèrit d’Estratigrafia. Havia estat degà de la Facultat de Geologia (1978-1984) i president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques (1986-1989) de la mateixa universitat. Se’l considerava el principal impulsor del Programa Internacional de Correlació Geològica (PICG), patrocinat per la Unesco i la International Union of Geological Sciences (IUGS), com a expert en la seva elaboració (1971), secretari (1975-1986) i, posteriorment president (1986-1993) del comitè espanyol. Era membre de la International Subcomission on Stratigraphic Classification, de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Des dels seus inicis va estar molt vinculat als Estudis Universitaris de Vic, avui Universitat de Vic, Universitat Catalunya Central, dels quals va ser el primer director i el delegat del rector de la Universitat de Barcelona. Com a investigador va treballart en estratigrafia, paleontologia i pensament, llengua i comunicació en ciència, amb particular èmfasi en les ciències geològiques. Els seus treballs publicats sobrepassen els 150, entre els quals hi ha dos llibres sobre la història de la terra i de la vida.