Amigues i amics, BONA TARDA!

El FOC és la més gran descoberta de la humanitat i el primer element de civilització, de protecció i de progrés. No ens estranyem doncs que sigui la primera i més antiga tradició on els humans es reunien en el seu entorn per saludar la vinguda del solstici d’estiu, temps d’abundància i de collites. Després vingueren les Fogueres de Sant Joan.

A partir dels anys seixanta, la Flama eterna creada al Castellet dona vida cada any a una foguera al cim mític Canigó. amb el foc de la qual s’encenen milers de fogueres. La Flama del Canigó s’ha transformat a poc a poc en símbol de llibertat, d’unitat i de defensa de la llengua, la cultura i lestradicions catalanes per ser avui dia Festa Nacional dels Països Catalans.

El vallespirenc Joan Tocabens en el poema Nit de Sant Joan esciu:

«És la més bella nit, quan cada cor inventa,

poemes d’infinit, en la calma silent,

quan un poble esquinçat pot reunir els germans

i sobre una frontera es rebusquen les mans.»

La Flama del Canigó és el símbol màgic de les virtuts arrelades a les nostres terres i, de la nit, la més curta de l’any. Sortiu al carrer a rebre la Flama! Gaudiu de la vida i de la Festa de Sant Joan, i amb la Flama del Canigó, ambaixadora de tot un poble, us desitgem bona revetlla i que aquessta nit sigui per a tothom una nit d’alegria, de pau i de germanor. 

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: Visca la Flama del Canigó! Visquin les fogueres de Sant Joan! Visquin els Països Catalans! I visca… (nom de la població que rep la Flama)    

Pere Mateu
Cotlliure, 2025