Roc Fuentes: “La Constitució hauria de ser declarada nul·la”
L’advocat i polític Roc Fuentes ha tancat aquest dilluns 2 de desembre el curs sobre Llums i ombres de la Transició organitzat al Centre Cultural per Òmnium i el Centre d’Estudis Històrics.
L’advocat i polític Roc Fuentes ha tancat aquest dilluns 2 de desembre el curs sobre Llums i ombres de la Transició organitzat al Centre Cultural per Òmnium i el Centre d’Estudis Històrics.
Fuentes ha posat de manifest que la capacitat d’acció unitària en diversos fronts va ser una de les característiques fonamentals del període, tant a Terrassa com al conjunt de Catalunya. Ha subratllat el paper dels sectors de base de l’Església catòlica i del sindicalisme, que van aprofitar les escletxes del règim per intervenir des de dins a favor dels drets socials i polítics. Altrament la simple existència de l’associacionisme cultural l’enfrontava al franquisme perquè la defensa de la cultura, la llengua i el país ja constituïa per si sola un motiu d’oposició.
Tot i la importància de l’oposició al franquisme a Terrassa i Catalunya, la mort al llit del general Franco i la perpetuació del règim s’expliquen perquè aquesta oposició no era prou forta en el conjunt de l’Estat i pel context internacional. Els Estats Units actuaren en el sentit d’afavorir una evolució controlada que no deixés marge a canvis que haurien pogut convertir l’Estat espanyol en un territori neutral.
El cost social i polític va consistir a perpetuar al poder les forces fàctiques (jerarquia eclesiàstica, exèrcit, poder judicial, oligarquia econòmica) que venien del passat, i de retruc l’elaboració d’una constitució amb drets socials i nacionals de segona i de tercera. “La Constitució hauria de ser declarada nul·la”, ha conclòs Fuentes, perquè es fa fer sota pressions predemocràtiques”
Tot plegat ha conduït a un anquilosament de la situació, al malbaratament de recursos públics, a una baixa qualitat democràtica, a la corrupció i sobretot a desaprofitar les possibilitats positives que sí que podien derivar-se d’una interpretació de la Constitució que, sobretot en l’àmbit nacional, no s’ha dut a terme per una voluntat política centralitzadora.
En aquest sentit, Roc Fuentes ha reclamat dues noves transicions: la nacional (la independència és difícil però encara més ho és reformar l’Estat espanyol) i la política i social (amb una democràcia més participativa i més neta que permeti el sanejament de la classe política).
Fuentes ha posat de manifest que la capacitat d’acció unitària en diversos fronts va ser una de les característiques fonamentals del període, tant a Terrassa com al conjunt de Catalunya. Ha subratllat el paper dels sectors de base de l’Església catòlica i del sindicalisme, que van aprofitar les escletxes del règim per intervenir des de dins a favor dels drets socials i polítics. Altrament la simple existència de l’associacionisme cultural l’enfrontava al franquisme perquè la defensa de la cultura, la llengua i el país ja constituïa per si sola un motiu d’oposició.
Tot i la importància de l’oposició al franquisme a Terrassa i Catalunya, la mort al llit del general Franco i la perpetuació del règim s’expliquen perquè aquesta oposició no era prou forta en el conjunt de l’Estat i pel context internacional. Els Estats Units actuaren en el sentit d’afavorir una evolució controlada que no deixés marge a canvis que haurien pogut convertir l’Estat espanyol en un territori neutral.
El cost social i polític va consistir a perpetuar al poder les forces fàctiques (jerarquia eclesiàstica, exèrcit, poder judicial, oligarquia econòmica) que venien del passat, i de retruc l’elaboració d’una constitució amb drets socials i nacionals de segona i de tercera. “La Constitució hauria de ser declarada nul·la”, ha conclòs Fuentes, perquè es fa fer sota pressions predemocràtiques”
Tot plegat ha conduït a un anquilosament de la situació, al malbaratament de recursos públics, a una baixa qualitat democràtica, a la corrupció i sobretot a desaprofitar les possibilitats positives que sí que podien derivar-se d’una interpretació de la Constitució que, sobretot en l’àmbit nacional, no s’ha dut a terme per una voluntat política centralitzadora.
En aquest sentit, Roc Fuentes ha reclamat dues noves transicions: la nacional (la independència és difícil però encara més ho és reformar l’Estat espanyol) i la política i social (amb una democràcia més participativa i més neta que permeti el sanejament de la classe política).