Tenen totes les característiques del que s’anomena rock progressiu, o sigui, la mescla ideal d’instruments amb uns components de fusió molt notoris. Melodies perfectes amb influències tradicionals que giren al voltant d’una idea i d’uns sentiments poc habituals. Percussió, guitarres i teclats enèrgics, creatius, dinàmics, que transmeten i ens donen una dimensió del que és la seva música i la seva identitat, que no és altre que una caixa de sorpreses plena de força, intel·ligència, riquesa i musicalitat interpretativa. La varietat en els canvis de mètrica al llarg de cada tema, proporcionen el contrapunt i el fonament del grup. Comparar-los amb algú o dir que el seu estil té unes determinades influències seria una obvietat, els eclèctics tenen això. EL FARO DE ALQUÍMIA, grup que no us heu de deixar escapar amb un so diferent i exclusiu. Mirar, observar, escoltar i callar. Si de cas al final, ho comenteu. De res.

Miquel Mallafré