Alguns dels grans de Sant Cugat, que el vàrem conèixer quan hi va venir a viure, volem parlar de la integració del poeta amb aquesta vila rural, que llavors tenia tretze mil habitants.

Aquí comença la llegenda, del poeta crític d’art i pintor. Fet quasi desconegut de la seva vida.
Un angle de la plaça d’Octavià format per El Mesón, el local de l’antiga seu del Club Muntanyenc i el Monestir, amb les primeres aules de la Universitat Autònoma de Barcelona, avui en la memòria és el nostre indret “Ferraterià”.

Alguns vilatans volem fer-hi actes i trobades durant tot l’any, davant de l’escultura feta per Pep Codó dedicada a ell. Trobades de recordança dels anys seixanta, de la integració de Ferrater amb aquesta exvila camperola.

El signant com a promotor cultural, vol per l’avui ciutat, si pot ser, realitzar actes semblants als fets en 1993 en l’Any Joan Miró. Els santcugatencs d’aquells anys volem parlar d’uns anys creatius a la vila, i la relació del poeta amb els artistes d’aquí.

Des del primer moment en què Gabriel Ferrater s’instal·la amb la seva muller a Sant Cugat, es fa molt popular entre els joves del poble amb interès cultural. Som els joves, fills de camperols i botiguers que cursem estudis superiors a les veïnes ciutats de Barcelona, Terrassa i Sabadell. Un jovent inquiet per la influència del maig del francès del 68, que troba en Ferrater aquell home inquiet que els parla d’art. Jovent que troba en ell un home avui ja amb edats venerables, obert i dialogant. Alguns dels joves de Sant Cugat, que el vàrem conèixer, volem recordar la seva influència en tots nosaltres: Doris Leussler, Pep Codó, Carles Delclaux, Josep Canals, Josep Royo…, entre d’altres.

Aquí comença la llegenda.

Josep Canals