Francesc Macià i Ambert, nascut el 1658 a Osona, provinent d’una nissaga de traginers, es casà amb la pubilla del mas Bac de Roda, adoptant així el nom que el faria llegenda. Quan esclatà la Guerra dels Nou Anys, s’aixecà contra l’ocupació francesa, organitzant miquelets i defensant el territori amb una valentia inigualable. La seva figura es feu encara més gran amb el Pacte dels Vigatans, jurant fidelitat a Carles d’Àustria i a les constitucions catalanes.

Participà en les grans batalles com la del Congost i Montjuïc, on es guanyà el respecte com a coronel. Però la traïció el portà a ser capturat i executat a Vic el 2 de novembre de 1713. La repressió s’estengué a la seva família, que patí exili i la pèrdua del mas Bac de Roda. Com a mostra de dol i rebuig, els seus descendents tapiaren les finestres del mas que donaven a Vic, negant-se a mirar la ciutat que el condemnà.

Al segle XX, es col·locà una placa en la seva memòria, que durant les dictadures fou tapada i silenciada, fins que fou restituïda després del franquisme. Avui, Bac de Roda és símbol de resistència, dignitat i fidelitat a les llibertats catalanes. La seva mort fou l’inici d’una llegenda que perdura més enllà del temps i de la injustícia.