Seus
Osona – Lluçanès

Un any més La Marxa dels Vigatans tornarà a prendre les places i els carrers per reivindicar la necessitat de recuperar les llibertats nacionals, celebrar la Diada Nacional de Catalunya a la comarca d’Osona i commemorar els fets de 1714.
10 de setembre de 2025
El muntatge, a banda de recrear històricament la forquilla històrica entre els fets de 1705 i el setge de 1714, també comptarà amb diferents artistes i disciplines i diàleg de compromís entre l’homenatjada d’enguany, Imma Bellafont, i l’infant.
Enguany la marxa se centra en una figura clau: Bac de Roda, heroi vigatà que va viure, lluitar i patir per la terra catalana. La seva història ens parla d’un home de carn i ossos, amb pors, esperances, família, i un somni col·lectiu que el va dur a arriscar-ho tot per un país lliure. Com ell, tants altres (coneguts o anònims) van alçar la veu i l’espasa quan Catalunya ho va necessitar. La Marxa vol que aquest reconeixement esdevingui una cita anual: cada poble, cada penó, cada nom, cada gest tindrà el seu lloc en la memòria col·lectiva.
Història
El nom
“Vigatans” és el nom amb què es van donar a conèixer els partidaris de Carles d’Àustria —bona part d’ells originaris de la Vegueria de Vic— durant la Guerra de Successió (1705-1714). Amb el pacte firmat el 17 de maig de 1705, els “vigatans” es van comprometre a recolzar militarment els detractors de Felip V de Castella i a respectar les lleis catalanes.
Orígens i evolució
La Marxa dels Vigatans neix el 2003 amb la voluntat de renovar i impulsar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la comarca d’Osona, recordar els fets de 1714 i reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Aquest projecte està organitzat per la Comissió 11 de Setembre, de la qual Òmnium Cultural en forma part activa. Al llarg d’aquestes 23 edicions, la Marxa ha evolucionat des de la tradicional Marxa de Torxes cap a un model més participatiu, innovador i contemporani, i no obstant això, segueix estretament vinculada als fets històrics de la comarca conservant els objectius fundacionals de transversalitat generacional, cultural i ideològica.
Inici i punts de concentració 2025
Enguany la Marxa dels Vigatans comença a 2/4 de 10 del vespre de manera paral·lela a tres punts diferents de la ciutat de Vic, La Farinera, la plaça de Carbó i Les Adoberies.
LA FARINERA
Gurb
Vall del Ges
Manlleu
Tona
Muntanyola
Sant Martí de Centelles
Viladrau
Centelles
Sentfores
Santa Eulàlia de Riuprimer
LES ADOBERIES
Balenyà
Sant Hilari Sacalm
Santa Eugènia de Berga
El Brull
Taradell
Seva
Sant Miquel de Balenyà
PLAÇA DEL CARBÓ
Calldetenes
Folgueroles
Sant Julià
Roda
Voltreganès
Lluçanès
Vic

Els nostres herois: Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, nascut el 1658 a Osona, provinent d’una nissaga de traginers, es casà amb la pubilla del mas Bac de Roda, adoptant així el nom que el faria llegenda. Quan esclatà la Guerra dels Nou Anys, s’aixecà contra l’ocupació francesa, organitzant miquelets i defensant el territori amb una valentia inigualable. La seva figura es feu encara més gran amb el Pacte dels Vigatans, jurant fidelitat a Carles d’Àustria i a les constitucions catalanes.
Participà en les grans batalles com la del Congost i Montjuïc, on es guanyà el respecte com a coronel. Però la traïció el portà a ser capturat i executat a Vic el 2 de novembre de 1713. La repressió s’estengué a la seva família, que patí exili i la pèrdua del mas Bac de Roda. Com a mostra de dol i rebuig, els seus descendents tapiaren les finestres del mas que donaven a Vic, negant-se a mirar la ciutat que el condemnà.
Al segle XX, es col·locà una placa en la seva memòria, que durant les dictadures fou tapada i silenciada, fins que fou restituïda després del franquisme. Avui, Bac de Roda és símbol de resistència, dignitat i fidelitat a les llibertats catalanes. La seva mort fou l’inici d’una llegenda que perdura més enllà del temps i de la injustícia.
Els personatges de la marxa
Homenatjats
2025
Imma Bellafont i Santies
Llibretera i militant per la llengua
2024
Xavier Roviró i Alemany
Mestre i folklorista
2023
Anna Piella i Cros
Professora i activista
2022
Toni (Xato) Anguera
Fotògraf i muntanyenc
2021
Mercè Generó i Prat
Gerent d’Osonament
2020
Carles Furriols i Solà
Metge i activista
2019
Conxita Vernis i Burés
Professora i pedagoga
2018
Steve Cedar
Sociòleg i activista
2017
Pilarín Bayés i de Luna
Dibuixant i ninotaire
2016
Josep Vernis i Burés
Pintor, escultor i gravador
2015
Ricard Torrents i Bertrana
Assagista, traductor i crític literari
2014
Pilar Cabot i Vila
Escriptora
2013
Ramón Bufí i Puigoriol
Professor i capellà
2012
Lluís Solà i Sala
Poeta, dramaturg i traductor
2011
Joan Freixanet i Felisart
Cisteller i líder republicà
2010
Xavier Valls i Mas
Fotògraf
2009
Antoni Pladevall i Font
Historiador
2008
Joan Lara i Nieto
Músic i compositor
2007
Enriqueta Anglada i d'Abadal
2006
Santi Berengueras Bernal
2005
Joan Sunyol i Genís
Poeta
2004
Armand Quintana i Panedas
Escriptor, articulista i professor
2003
Ramon Torra i Orra
Persones majors de 50 anys establertes a Osona o al Lluçanès, que s’han distingit per la seva tasca en pro de la cultura, la llengua, el país i la cohesió social
Cartells d'edicions anteriors
Les Columnes
Les columnes representen cadascun dels pobles de la comarca d’Osona que formen part de la Marxa i cada una està representada per un penó o personatge històric dels onze prohoms que van signar el Pacte dels Vigatans
Columnes i punts d'inici 2025
Municipi | COLUMNA | PUNT D’INICI |
---|---|---|
Santa Eulàlia de Riuprimer | ||
Vic | – | |
Masies de Roda | ||
Roda | ||
Taradell | ||
Manlleu | ||
Santa Eugènia de Berga | ||
Calldetenes | ||
Sant Julià de Vilatorta | ||
Tona | ||
Vall del Ges | ||
Centelles | ||
Folgueroles | ||
Sentfores | ||
Malla | ||
Seva | ||
Balenyà | ||
El Brull | ||
Muntanyola | ||
St. Miquel Balenyà | ||
El Lluçanès | ||
Sant Hilari | ||
Viladrau | ||
El Voltreganès | ||
Gurb | ||
Sant Martí de Centelles |
Infants
L’anhel de futur. Representen a les generacions que recolliran el llegat d’avui. Un clam a esforçar-nos per deixar un món millor
2024
Abril Villanueva Roura
2023
Maria Boix Guzman
2022
Alguer Rovira Bofill
2021
Elna Parareda i Montells
2020
Duna Roig i Sánchez
2019
Alba Masdeu
2018
Pep Juárez Casamartina
2017
Sylvia Achiamaa
2016
Martina Tort i Vila
2015
Erola Freixa i Tió
2014
Jofre Andreu i Serra
2013
Ayani Coma i Masramon
2012
Ada Llorà i Morera
2011
Eloi Andreu i Serra
2010
Aida Prat i Farràs
2009
Jordi Pagès i Sardà
2008
Bruna Batlle i Reyné
2007
Anna Fabré i Montàñez
2006
Biel Sardà i Sanabra
2005
Jasmina Masoliver
2004
Andrea Casadesús
2003
Guillem Rius
Notícies
No hi ha notícies
Carregar més
Agenda
- Propers
- Anteriors
Carregar més
Carregar més
No hi ha activitats