Dissabte 14 de desembre, l’autocar arriba puntualment a dos quarts de nou del matí i al llarg de la jornada farà uns 568 km per traslladar 53 persones a tres presons catalanes. En bona part, socis d’Òmnium, 13 dels quals músics de l’orquestra Músics per la llibertat.

Inicia la ruta cap al sud per arribar a la presó de Mas d’Enric a El Catllar (Tarragona). El públic es col·loca a la freda esplanada del recinte, al costat de la presó, tan a prop com és possible de Carme Forcadell, que és allà des de 23 de març del 2018. Un cop saludats els assistents, s’inicia l’acte que s’havia preparat amb l’estructura de combinar la música i les cançons curosament seleccionades, sota la direcció de la directora Roser Sabater amb la lectura de textos per part dels assistents que expressen les vivències dels propis presos o bé dels seus familiars.

“La Santa Espina”, “Somriu”, “Més lluny”, i la sardana “El Vallespir” de Cançó d’Amor i de Guerra, “El cavaller enamorat”, “L’estaca”, i “Els segadors” com a punt final, amb acompanyament instrumental i de la veu del solista Josep Vicens, acompanyat de tot el públic, alternant amb les lectures, feu que l’acte a cada presó esdevingués un punt de vivència intensa que va remoure el sentiment profund de tristesa i, a la vegada, d’una intensa solidaritat i estimació per cadascuna de les persones que, per haver estat fermament compromeses amb el mandat de la ciutadania, es troben injustament amb la vida trasbalsada en una presó per una colla d’anys.

A la presó de Mas d’Enric, es va llegir l’entrevista que li va fer el Diari Ara, el 5 de desembre d’enguany “El bolígraf de la Carme Forcadell”, a la qual explica quina és la seva activitat amb les preses, com lluita perquè a la presó hi hagi millores en benefici de totes elles i també que està convençuda que la seva condemna, com la de la resta de presos polítics, “és un pas gegant cap a la llibertat”.

Seguint el programa establert a les 12 h, s’inicià el llarg trajecte cap a Puig de les Basses (Figueres), fent l’aturada d’una hora per dinar de carmanyola a l’àrea del Montseny.

Arribats a Puig de les Basses, l’esplanada que permet la concentració es troba una mica més allunyada de l’edifici penitenciari i evidencia la solitud i l’aïllament físic, ja que està encerclada per un reixat que només permet l’accés per la porta. Tot el grup es concentrà, únicament acompanyats d’un dia esplèndid i assolellat, ja que com a la presó anterior, n’érem els únics visitants. Es repetí l’estructura de l’acte combinant melodies, cants i la lectura del text emotiu, fraccionat per la música, en el qual Dolors Bassa descriu amb una acurada precisió com es vesteix, què pensa i com reacciona a l’espera del vis familiar moments abans de la trobada i fins després del comiat. Acabada la lectura, un silenci sanglotat va envair l’ambient. Dolors diu: “Tornant del vis sempre ploro.” Els visitants també ho sintonitzaren .

Mitja hora abans de l’horari previst, s’inicià el viatge cap al Centre penitenciari de Lledoners, es preveien encara un parell d’hores d’autocar; allà l’homenatge s’adreçaria a set homes víctimes, també, d’un maldestre judici d’aquest Estat opressor al qual encara estem lligats.

En arribar a Lledoners, s’organitzen els músics a l’espai des d’on, cap a la llunyania, es pugui veure l’edifici de la presó i s’inicia novament la música i la lectura dels textos destinats a cadascun dels presos. Es comença per Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural que, en el seu llibre Ho tornarem a fer, explica que ha decidit transformar la tristesa i la grisor d’una cel·la en el millor altaveu de la lluita compartida per l’autodeterminació i els drets humans. A continuació es va repetint amb la música, lectures relacionades amb les vides d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Quim Forn, Josep Rull i Jordi Sánchez.

Finalment, en Joan BonaNit anomen

a cadascun dels presos desitjant-los bona nit. Amb prismàtics, alguns assistents poden veure, des de la distància, la salutació dels interns. L’escalfor d’una foguera propera permet a tots els assistents escalfar una mica l’esperit i el cos de la tristesa que envaeix tothom abans de tornar cap a l’autocar per tornar a casa.